diumenge, de febrer 26, 2006

LA COLGADA DEL SOL



LA COLGADA DEL SOL

Sóc l’arbre de l'autunjo,
que ha plorat les sues fulles,
la pal.lida flor húmida de pluja.
Sóc el vial solitari,
sense meta i sense somnis,
el sol que no crema i declina a l’horitzont.
Sóc l’ombra amenaçant
que s’allonga en el cel,
l’onda de misteri que envolta la vida.
Sóc el fragor d’un llamp
o la paraula que no escoltaràs mai més,
una bufada deliciósa de tristesa:la nostalgia de la vida.

TRAMONTO
Sono l'albero dell'autunno
che ha pianto le sue foglie,
il pallido fiore umido di pioggia.
Sono il viale solitario
senza meta e senza sogni,
il sole che non brucia all'orizzonte.
Sono l'ombra minacciosa
che si allarga all'orizzonte,
l'onda di mistero che avvolge la vita.
Sono il fragore di un tuono
o la parola che non ascolterai mai più,
un soffio delizioso di tristezza: la nostalgia della vita.

dimecres, de febrer 22, 2006




PERDÓ

Tinc la boca i
el cor plens de,
terra amarga.
La confusió,
ha cobert
el meu rostre,
l’angoixa,
la meva ànima.
No puc més
Mirar-te:
els arbres, el sol,
el cel, tenen
el color de,
la nit,
si tu no em perdones!

dimarts, de febrer 21, 2006

RECORDANT LO BABO MEU




RECORDANT LO BABO MEUAqueix  dia clar  d'autunjo,
calent de colors i quieta atmosfera,
seqüestra l’ànima i la purifica.
El meu pensament vola vers tu,
atraversa l’ària plena de llum,
va més a lluny de les
meravilles de la natura,
per elevar-se lleuger en
el cel sense confins.
Allà a damunt, ont tot és pau
i profund silenci,
vengueràs a te colgar suaument
dins la malencònica
palpitació del meu cor,
per assaciar aquest gran buit dins meu.
En l’immensitat sublim,
me confortaràs amb los tous ulls,
en un abraç de núvoles.

A MIO PADRE
Questa tersa giornata d'autunno,
dai caldi colori e pacata atmosfera,
rapisce l'anima e la purifica.
Il mio pensiero vola verso te ,
attraversa l'aria piena di luce,
oltrepassa le
meraviglie della natura,
per librarsi leggero
nel cielo sconfinato.
E lassù, dove tutto è pace
e profondo silenzio,
verrai a cullarti dolcemente
nel malinconico
palpito del mio cuore,
per colmare questo immenso vuoto dentro di me.
E nell'immensità sublime,
mi conforterai con i tuoi occhi
in un abbraccio di nuvole.






















PREGUNTA

Al crepuscle d’un dia
fet de sensacions d’aigua
i d’ebrietat,
arrencaré una estrella
i li preguntaré
si podré encara estimar-te.

LLUMERES I OMBRES

Tu com el sol maestós
engarlandat de una aurèola de llum viva
domines l’horitzó
despertant a tot lloc la vida;

Tu de lluny, que devallas
a explorar amb els tous raigs los camins,
furtivament sés entrat al laberint del cor meu
despertant en mi meu segretes emocions.

Tu així orgullós de calor, no te cures de mi
i jo sempre més esblanqueїda i a lluny
lenta i solemne continuo gronxant-me al ciel
velada de dubtes i misteris


jo silenciosa amant que amaga turbament i melanconia,
me consol de la teva força
llunyana i
navegant en el cel estrellat dels meus desigs
dissenyo garlandes de llumeres i ombres.

Jo freda i rocosa lluna ,somric
abaixant la mirada en lo món
i acull sospirs de cors enamorats
aguardant que tu furrogant nel meu cor
descobreixis los colors de l’amor.



Anna Cinzia Paolucci
Tercer premi XX edició “Premi Rafael Sari” 2003
Variant algueresa

LA TUA IMATGE


LA TUA IMATGE

Sés reseixit a veure’m
amagada dins los meus pensaments.
Només un teu gest i
un tremolor m’envolta;
el cor comença a córrer com un maco
en cada direcció del meu cos.
Un profund respir
i l’afan s’atenua.
En los ulls tenc
un mirall de llàgrimes
ont afogar la tua imatge
per conservar-la  massa
temps dins de mi.

LA TUA IMMAGINE

Sei riuscito a vedermi
nascosta nei miei pensieri.
Solamente un tuo gesto
ed un brivido mi avvolge;
il cuore comincia a correre impazzito
in ogni direzione del mio corpo.
Un profondo respiro
e l'affanno si attenua.
Negli occhi ho
uno specchio di lacrime
in cui affogare la tua immagine
per conservarla a lungo dentro di me.

ALMANCO UN SOMRIURE


ALMANCO UN SOMRIURE

No puc dir amb veu
això que senteix per a tu:
te parlaré amb el cor.
No puc tocar-te lleugerement:
t’acariciaré amb la mirada.
No puc olorar lo perfum de la tua pell:
te respiraré en lo ventarel·lo de la tarda.
També si tu no sés més al meu costat,
escolta en silenci lo meu cor,
 perdi-te encara en los meus ulls,
i regala-me almanco un somriure.

HOMATGE A UN DESCONEIXUT





HOMATGE A UN DESCONEIXUT


Has saludat la vida
dins la casa en ruïna,
a prop de la marina.
Has donat repòs al teu cos cansat,
entre murs vells,
pintats de murals.
Has reprimit els pensaments
en el generós perfum dels pins.
A costat del teu cos,
desfet per la solitud,
un full amb poques paraules de salut
i uns somnífers crudels.
Hi ha tant fred en la
tua son,
però, hi ha més fred
en la indiferència del món.
Hi ha molt foscam
dins la casa a prop de la marina.
Hi ha molt foscam
en la indiferència del món.



OMAGGIO AD UNO SCONOSCIUTO

Hai salutato la vita
nella casa in rovina,
vicino al mare.
Hai dato riposo al tuo corpo stanco,
tra mura vecchie
dipinte da murales.
Hai represso i pensieri
nel generoso profumo dei pini.
A fianco al tuo corpo
disfatto dalla solitudine,
un foglio con poche parole di saluto
e dei sonniferi crudeli.
C'è tanto freddo nel
tuo sonno,
però, c'è più freddo
nell'indifferenza del mondo.
C'è molto buio
nella casa vicino al mare.
C'è molto buio nell'indifferenza del mondo.







MAMA



MAMA
Mama, si tu no hi fossis,
no serien suficients totes
les flors del món per
colorar la terra.
Ni les estrelles del cel
pogueriven tenir una llum tant suau,
com aquella del teu amorós somriure.
Nimanco lo sol saberiva abraçar
amb tanta calor el meu cor.
Així és fort l’amor per a tu que,
encara si a lluny, senteix lo
teu perfum de flor preciosa,
respir el teu benèfic somriure,
per adormir-me encara
dintre los tous càndids braços.





MAMMA

Mamma, se tu non esistessi,
non sarebbero sufficienti tutti
i fiori del mondo per
colorare la terra.
Né le stelle del cielo
potrebbero avere una luce così dolce.
Neppure il sole saprebbe abbracciare
con tanto calore il mio cuore.
È così forte il mio amore per te che,
anche se lontana, sento il
tuo profumo di fiore prezioso,
respiro il tuo benefico sorriso,
per addormentarmi ancora
nelle tue candide braccia.






dilluns, de febrer 20, 2006

L'ALGUER



L' ALGUER
Reina de sol i de marina
ulls d’aigua cristal-lina
morros vermells de corall
llamp de foc, trèmit de plaier.
Criatura engarlandada d’àligues i genestra,
risa oberta al cel
bellesa aspra de la natura
beatitud d’una ànima somiadora.
Minyona que un vel de llumera
Rendeix encara més evanescent
cor solcat de platges florides i perfumades
suggestió pels ulls i per la ment.
Impetuosa gitana
despentinada de vents de maestral
intensa i generosa amant expressió d’ardor i de passió
que condueix a l’èxtasi de l’abandó.
Feminil i malenconiosa a la colgada del sol
quan los últims focs vermells se difundin en lo cel
sentiment d’encant a damunt del qual meditar
en religiós silenci a la vora de la tua marina.
Per a tu, Alguer, un cant commovit i vibrant
ninat del murmurar lleuger de l’algua.
en l’ombra que davalla a damunt dels tous molls fiancos,
escolta la cantarella de dèbils paraules :
basa-les de carinyoses rondalles,
entritxa-les amb els fruits de la murta,
entusiasma-les amb esquinquides de sol,
torna-li força amb les aigues espumoses de les ondes,
de manera que esclatin potents en los cors,
i com vol d’airò se fuetin en l’ària
a damunt de les notes dels tous encants.



ALGHERO


Regina di sole e mare,
occhi d'acqua cristallina,
labbra rosse di corallo,
lampo di fuoco, tremito di piacere.
creatura inghirlandata d' alghe e ginestra,
risata aperta al cielo,
bellezza aspra della natura.
beatitudine di un'anima sognatrice.
Bimba che un velo di luce
rende ancor più evanescente,
cuore solcato da spiagge fiorite e profumate,
suggestione per gli occhi e per la mente.
Impetuosa gitana,
spettinata dal vento di maestrale,
intensa e generosa amante, espressione di ardore e di passione
che conduce nell'estasi dell'abbandono.
Femminile e malinconica al tramonto,
quando gli ultimi rossi bagliori si diffondono nel cielo,
sentimento d'incanto sul quale meditare
in religioso silenzio, vicino al mare.
Per te Alghero, un canto commosso e vibrante,
cullato dal mormorio leggero dell'acqua.
Nell'ombra che scende sui tuoi morbidi fianchi,
ascolta la nenia di tenui parole:
baciale con affettuose filastrocche,
intrecciale con frutti di mirto,
entusiasmale con scintille di sole,
ridonagli la forza di spumeggianti onde,
in modo che esplodano potenti nei cuori
e come volo di airone si staglino nell'aria

sulle note del tuo incanto.


diumenge, de febrer 19, 2006

PARAULES D'AMOR


Xiuxiu o paraules d’amor,
lleugeres les condueix el vent,
es cobreixen de núvols d’or,
es pinten de pol.len i llum,
s’escampen de roses i violes
i freguen el teu cos en el sol.
Assabentes en el pit la beatitud?
Aquell confort de pau
i els tocs que sotraguen el cor?
Tremola el pensament fregant la teva mà;
crema la mirada dins l’horitzó llunyà;
fluctuen les notes en el buit de la cambra,
s’immergeixen exaltades en un joc de dansa.
Escric paraules d’amor,
intenses esgarrapen l’ànima,
les gronxa la nit que davalla,
i dolçament el cor envolta.
Es cobreixen de suau malinconia,
es pinten d’ombres i de fosc,
es mullen de llàgrimes i somnis,
així que commogudes i gentils,
et protegeixin amb temorós afecte.
Reposa el teu cos inquiet,
abaixa el cap sobre el món,
abraça el meu somni llunyà
i ensorra’t beat dins el meu cor!

dimecres, de febrer 15, 2006

MEMÒRIES




MEMÒRIES

Aquest dia d'autunjo,
té en l’ària una suavitat plena de llangor.
Lo cel gris i fosc envolta la mirada
amb l' elegància de diferents tonalitats .
Després, en el séu esforç creatiu,
ecco el cel commovir-se,
i lenta i benèfica caure la pluja.
En la confusió dels elements, canta amb suau monotonia
 murmurant malencònics somnis de temps llunyans.
Les llàgrimes se banyen de la gràcia immensa del cel
i se confundin en la sua amàbil poesia.
Una bufada de deliciosa tristesa invadeix l’ànima,
i la porta en un vòrtex de nostàlgiques sensasions.
Los remors de la vida afoguen
i les coses properes se fan vaporoses.
En la semiobscuritat una onda de misteri envolta los  pensaments
i a la solitud que dona pena, fan eco
los  sons de precioses memòries.



MEMORIE

Questo giorno autunnale,
ha nell'aria una dolcezza piena di languore.
Il cielo bigio e plumbeo avvolge lo sguardo
con la raffinatezza di varie sfumature.
Poi, nel suo sforzo creativo,
ecco il cielo commuoversi,
e lenta e benefica scendere la pioggia.
Nel turbine degli elementi, canta con dolce monotonia,
sussurrando malinconici sogni di tempi lontani.
Le lacrime si bagnano della grazia infinita del cielo
e si confondono nella sua suadente poesia.
Un soffio di deliziosa tristezza pervade l'anima,
e la conduce in un vortice di nostalgiche sensazioni.
I rumori della vita affogano
e le cose circostanti si fanno vaporose.
Nella penombra un'onda di mistero avvolge i pensieri
e nella solitudine che accòra echeggiano
suoni di preziose memorie.





dimarts, de febrer 14, 2006

La meva experiència al Campus Universitari de la llengua catalana Mallorca-Andorra 2005


Tot va començar quan vaig rebre la carta que em comunicava que havia guanyat la beca d’estudi de l’Institut Ramon Llull, per participar al IV Campus de la llengua catalana Mallorca-Andorra 2005: 20 diades d’immersió lingüística i cultural per ampliar els coneixements d’aquesta llengua.

L’entusiasme per aquesta bella notícia el frenava el fet que abans, no havia mai viatjat tota sola. A més, seria l’única italiana i, també, la més vella entre 28 estudiants (24 noies i només 4 nois). Però quan hauria tonat a tenir una oportunitat així? Havia d’aprofitar-ho!

Després vaig començar l’aventura a Artà, un petit poble al NE de l’illa de Mallorca, amb els altres estudiants: el gros del grup de països de llengües eslaves, Rússia, Txèquia, Croàcia, Polònia, Romania, Hongria, a més d’Alemanya, França, Angleterra, Galicia…El fil conductor que ens univa era el gust per l’aprenentatge del català. Jo visc a l’Alguer però sóc originaria de Liguria, i no amago les dificultats que he trobat a l’hora d’aprendre l’idioma, però la meva voluntat d’integració ha fet de manera que volgués conèixer com s’expressaven els algueresos. Després d’un curs de català de set mesos amb un professor de català de València, que fa de lector a la Universitat de Sàsser, i que es diu Joaquim Gadea, he tingut l’ocasió de participar al Campus.

A Mallorca vam fer un curs de supervivència, les frases més corrents eren:”La vida és dura!”, “Bestial!”, “Quin desastre!”, “Quina llàstima!”,”Vinga,vinga!”,”Cita a les… hora mediterrània!”i “Posa’t en pèl”(ma aquesta és una altra qüestió!!!!).

Quan vaig veure el programa de les activitats, vaig pensar: ”i el temps per dormir i descansar on està?” Curs de llengua, de cultura, gimcanes, passejades, taller de ball, de teatre, de pintura, excursions i bivac, excursions a cavall (el meu era tot blanc i es deia Navaho), vol amb ultralleuger, festes tradicionals, Correfocs, ruta cultural llul-lliana, explicació de l’art de la pesca (en barca a les 6 del matí sense haver dormit res), i Festes Bomba organitzades pels estudiants al seus pisos.

A l’edat de 39 anys, vaig fer tot això, i si tot va ser molt, molt, i molt agradable, divertit i inoblidable, el merit és de les persones especials que ho van organitzar: el Miquel Fons de l’Artà, l’Andreu Bauçà de Vilafranca (lector de català a l’Universitat de Praga),i els seus simpàtics amics, a vegades una mica bojos rematats, que han donat ànima i cos perquè tot estigués organitzat a la perfeció. Els professors dels cursos eren Eva Culleré, Joan Llinas i el director del campus d’Andorra, on vaig passar la segona setmana .

A propòsit d’Andorra, la seva visita em va encantar. El paisatge de la Massana és molt atractiu, hi ha també un interessant entorn cultural. Aqui vam fer excursions a la muntanya (fins a prop de 3000m), itineraris de l’Habitat rural, vam visitar una “Farga”, el museu del tabac (en el qual s’expliquen els diferents processos de treball del tabac, la manufactura dels productes i la seva comercialització), vam assistir a un concert de Castanyoles (instrument tipicament popular a Espanya),vam anar al parc del divertiment de la Vall del Nord amb funicolar (vaig llançar-me 4 vegades amb tirolina!).

El Campus va acabar amb tres diades intenses a Barcelona.

Tot em va agradar molt, ho vaig passar “Bomba!”, i romandrà sempre en la meva memòria, durant molt, molt temps, com moltes persones especials amb qui també avui tinc contacte electrònic. Finalment puc dir: He sobreviscut!!!!”

Us dono un consell, visiteu aquestes terres meravelloses com la seva gent, i prioritzeu el contacte amb l’ambient i les tradicions populars. Us asseguro que tornareu espiritualment enriquits, cansats però satisfets.

CINZIA

dilluns, de febrer 13, 2006

A LA MAR DE L'ALGUER




Seria massa senzill,
decantar la teva bellesa
pintada de colors i matisacions,
perdre’s en el vòrtex de la
teva dança maliciosa,
i satisfer així,
la teva gana de protagonisme.
Estirada sobre la sorra
amb els ulls tancats,
prefereixo escoltar
el so enigmàtic de les ones,
que aleteja en el perfum dels pins,
i el ritme d’una dança,
que suaument conforta
el meu cor.

CARÍCIES A L’ÀNIMA




CARÍCIES A L’ÀNIMA
Quan, en la solitud del dia que mor,
sentiràs nostàlgia d’aqueixa ànima silenciosa,
atura-te al marge olvidat d’un llac,
per acariciar amb la mirada,
un suau lliri en agonia.
No digues paraules, però deixa
que l’ardor se difongui en l’ària
saturada de perfums, i la natura s’animi
amb los trèmits de les nostres ullades.
Deixa que la turmenta dels nostres cors
se llanci en el profund misteri de la nit,
i les estrelles recollin los nostros sospirs lleugers.
Quan la melodia de la nit deixarà
que l’alba te condueixi lluny de mi,
la mia ànima reflectida en l’algua transparent,
s’alçarà com mariposa, per ninar-se
en un càndid i espiritual lliri blanc.


CAREZZE ALL'ANIMA

Quando nella solitudine del giorno che muore
sentirai nostalgia di questo cuore silente,
soffermati sull'obliato ciglio di un lago,
ad accarezzare con lo sguardo
un giglio che agonizza delicato.
Non proferire parola ma lascia
che l'ardore si spanda nell'aria
satura di profumi, e la natura si animi
ai brividi dei nostri sguardi.
Lascia che la tempesta dei nostri cuori
si sferzi nel mistero profondo della notte
e le stelle raccolgano i nostri sospiri leggeri.
Quando la melodia della notte lascerà
che l'alba ti porti via da me,
la mia anima riflessa nell'acqua trasparente ,
si ergerà in un volo di farfalla per cullarsi
nello spirituale candore di un giglio .






3r premi al concurs nacional de poesia “Forico Sechi”


Traducció de la versió en italià
Sàsser, 18 de octubre 2003

NÚVOLS DE RECORDS



NÚVOLS DE RECORDS

Un alè de vent:
una fulla oneja
lentament en l’aire,
i breu és la sua trajectòria .
Trist i despullat queda
aquella branca que plora
llàgrimes de rosada.

Paraules de adéu:
acaba un amor,
un buit profun
al mig del pit.
Trist i angoixat crida
aquell cor que plora
llàgrimes de sang.

Un alè de vent:
i tu no sés més aquí.
Paraules de adéu,
 desplegades al cel,
s'abranquen a núvols de records.

Tercer premi XXII edició 2005 « Premi Rafael Sari » de poesia i prosa variant algueresa.