dilluns, de febrer 13, 2006

3r premi al concurs nacional de poesia “Forico Sechi”


CARÍCIES A L’ÀNIMA

Quan, en la solitud del dia que mor,
sentiràs nostàlgia d’aquesta ànima silenciosa,
atura’t sobre l’oblidat marge d’un llac,
per acariciar amb la mirada,
un lliri suau en agonia.
No digues paraules, però deixa
que l’ardor es difongui en l’aire
saturat de perfums, i la natura s’animi
amb els tremolors de les nostres ullades.
Deixa que la tormenta dels nostres cors
es llanci en el profund misteri de la nit,
i les estrelles recollin els nostres frescs sospirs.
Quan la melodia de la nit deixarà
que l’alba et condueixi lluny de mi,
la meva ànima reflectida en l’aigua transparent,
s’alçarà com papallona, per ninar-se
en un càndid i espiritual lliri blanc.


Traducció de la versió en italià
Sàsser, 18 de octubre 2003