dimarts, de febrer 21, 2006


EN RECORD DEL MEU PAPÀ


Aquesta clara diada de tardor,
calenta de colors, i quieta d’atmosfera,
segresta l’ànima i la purifica.
El meu pensament vola cap a tu,
travessa l’aire ple de llum,
va més a lluny de les
meravelles de la natura,
per elevar-se lleuger en
el (un) cel sense confins.
Allà a dalt, on tot és quietud
i profund silenci,
vindràs a ajeure’t suaument
dins la malencònica
palpitació del meu cor,
per assaciar aquest gran buit dins de mi.
I dins l’immensitat sublim,
em confortaràs amb els teus ulls,
en una abraçada de núvols.