MEMÒRIES

MEMÒRIES

Aquest dia d'autunjo,

té en l’ària una suavitat plena de llangor.

Lo cel gris i fosc envolta la mirada

amb l' elegància de diferents tonalitats .

Després, en el séu esforç creatiu,

ecco el cel commovir-se,

i lenta i benèfica caure la pluja.

En la confusió dels elements, canta amb suau monotonia

 murmurant malencònics somnis de temps llunyans.

Les llàgrimes se banyen de la gràcia immensa del cel

i se confundin en la sua amàbil poesia.

Una bufada de deliciosa tristesa invadeix l’ànima,

i la porta en un vòrtex de nostàlgiques sensasions.

Los remors de la vida afoguen

i les coses properes se fan vaporoses.

En la semiobscuritat una onda de misteri envolta los  pensaments

i a la solitud que dona pena, fan eco

los  sons de precioses memòries.

MEMORIE

Questo giorno autunnale,

ha nell'aria una dolcezza piena di languore.

Il cielo bigio e plumbeo avvolge lo sguardo

con la raffinatezza di varie sfumature.

Poi, nel suo sforzo creativo,

ecco il cielo commuoversi,

e lenta e benefica scendere la pioggia.

Nel turbine degli elementi, canta con dolce monotonia,

sussurrando malinconici sogni di tempi lontani.

Le lacrime si bagnano della grazia infinita del cielo

e si confondono nella sua suadente poesia.

Un soffio di deliziosa tristezza pervade l'anima,

e la conduce in un vortice di nostalgiche sensazioni.

I rumori della vita affogano

e le cose circostanti si fanno vaporose.

Nella penombra un'onda di mistero avvolge i pensieri

e nella solitudine che accòra echeggiano

suoni di preziose memorie.