dimecres, de febrer 15, 2006

MEMÒRIES



El desvetllament d’aquest dia tardorenc,

té en l’aire una suavitat plena de languidesa.

El cel gris i fosc envolta la mirada

amb una elegància de matisos i tintes.

Després, en el seu esforç creatiu,

heus aquí el cel commoure’s,

i lenta i benèfica descendir la pluja.

En la confusió dels elements, canta amb suau monotonia

i xiuxia malencònics somnis de temps llunyans.

Les llàgrimes es mullen de la gràcia immensa del cel,

i es confonen en la seva agradable poesia.

Un bufec de deliciosa tristesa envaeix l’ànima,

i la condueix en un vòrtex de nostàlgiques sensasions.

Els rumors de la vida s’atenuen

i la forma de les coses properes esdevé vaporosa.

En la penombra una ona de misteri envolta els pensaments

i a la solitud que afligeix fan eco

els sons de precioses memòries.