divendres, de novembre 17, 2006

OCTUBRE...


OCTUBRE

Les ones de la mar
lluiten amb el vent,
els núvols voguen
sobre els meus pensaments.
Gavines despreocupades
vibrant les ales
ignoren la meva tristesa.
M’abandono sobre la sorra
per gustar-ne l’ultima tebior.
Al voltant les ullades grises del cel
i la remor sorda de l’aigua.
I jo, com en un somni,
robo els ultims esguards d’amor
amagats al damunt
de la pena i l’esperança.

OTTOBRE

Le onde del mare
lottano con il vento,
le nuvole vogano
sopra i miei pensieri.
Gabbiani spensierati
vibrando le ali
ignorano la mia tristezza.
Mi abbandono sulla sabbia
per gustarne l'ultimo tepore.
D'intorno le occhiate grige del cielo
e il rumore sordo dell'acqua.
Ed io, come in un sogno,
rubo gli ultimi sguardi d'amore
nascosti sopra
la pena e la speranza.