dijous, de febrer 01, 2007

LLIRI BLANC...


LLIRI BLANC
Cal paciència per llegir en els ulls,
escoltar un silenziós missatge
confús en pètals de vellut.
En la màgia de la blancor,
hi ha un mon misteriós.
Llum, calor, sals i amor
donen la vida,mentre
llàgrimes d’aigua dorada
velen les galtes.
La terra mira la flor reclinada,
i gaudeix d’aquest cos elegant.
En l’aparent immòbilesa,
pulsa un cor amb la raresa
d’una imperceptible passió.
Timidament sobreviu
al tacte ostil i a l’aridesa de la gent,
al vent de crues paraules,
a la sang que amenaça la puresa.


GIGLIO BIANCO
Ci vuole pazienza per leggere negli occhi,
ascoltare un silenzioso messaggio
confuso in petali di velluto.
Nella magia del candore
c’è un mondo misterioso.
Luce, calore, sali e amore
donano la vita,mentre
lacrime d’acqua dorata velano le gote.
La terra guarda il fiore reclinato,
e gode di questo corpo elegante.
Nell’apparente immobilità
pulsa un cuore con la rarità
d’una impercettibile passione.
Timidamente sopravvive
al tatto ostile e all’aridità della gente,
al vento di crude parole,
al sangue che minaccia la purezza.

1 comentari:

Henry The VIII ha dit...

Signorina Lliri Blanc,

Ets un crack. Gràcies per les teves poesies.

He ficat un enllaç teu al meu humil blog. No obstant més aviat hauria d'haver-te fet un monument amb pedres de metxero.

Salutacions!


Henry The VIII
Però no monarca
Mai!