MORT D’UN POETA...

MORT D’UN POETA

Si caigués en el profund de l’infern dins un riu negre com la tinta,
rodolés perdut entre piles de brutícia en un precipici sense retorn,
si desaparegués pels labirints de la terra sense veure mai més la llum del dia,
però només és la mateixa vella història de sempre
i ningú ho entendrà.

Però deixeu-me aquí en el meu bocí de cel
ofegar els records dolents
Pels carrers de Nova York el poeta està sol i ningú el salvarà.

En el districte 19 la vida transcorre ràpida entre els palaus i boulevards de París,
els emigrants que dansen ritmes gitanos es mamen les negres i les verdes,
el desdentat perseguia les estrangeres vestides amb capells i vestits lleugers,
però només és la mateixa vella història de sempre
i ningu ho entendrà!

Però deixeu-me aquí en el meu bocí de cel
ofegar els records dolents
pels carrers de París ell poeta està sol i ningú el salvarà.

Vella i bruta Dublin per un fill que torna ets una mare que espera al cap vespre,
amb l’olor d’alcohol als petons i cançons de qui va ser empresonat lluny,
hi ha una bomba i una pistola, un anglès per pelar i una uniforme verd de l’exèrcit,
però només és la mateixa vella història de sempre
i ningú ho entendrà.

Però deixeu-me aquí en el meu bocí de cel
ofegar els records dolents
pels carrers de Dublin el poeta està sol i ningú el salvarà.

(la meva traducció de la Cançó “MORTE DI UN POETA” de la banda italiàna “MODENA CITY RAMBLERS”)