dijous, de maig 31, 2007

ELS ANIMALS DOMÈSTICS NO SÓN CAP JOGUINA.

ELS ANIMALS DOMÈSTICS NO SÓN CAP JOGUINA

EL FENOMEN DE L’ABANDONAMENT DELS ANIMALS DOMÈSTICS ÉS UN PROBLEMA SOBRETOT DURANT L’ESTIU. LA SURTIDA PER LES VACANCES, SOVINT POSA A PROVA EL FET DE CONVIURE AMB AQUESTS PETITS COMPANYS DE VIDA.
UNA VEGADA ESFUMATS ELS ENTUSIASMES INICIALS, L’ANIMAL ES TORNA UN OBJECTE, A VEGADES INCÒMODE I SOVINT SE SENT LA NECESSITAT DE DESLLIURAR-SE’N.
ELS MOTIUS SÓN TANTS: LA DIFICULTAT DE PORTAR-LO DE VACANCES PER FALTA DE LLOCS ADEQUATS QUE ADMETIN ANIMALS, LA MANDRA PER BUSCAR UNA ALTRA SOLUCIÓ I SOBRETOT L’ARIDESA DE COR.
AIXÍ,MOLTS ANIMALS ES RETROBEN VAGANT PLENS DE POR PELS CARRERS PLENS DE TRÀNSIT RODAT,I CORREN EL RISC DE CAUSAR ACCIDENTS DE CIRCULACIÓ O DE SER-NE VICTIMES.
PER AIXÒ, QUAN DECIDIM D’ENFLOCAR UN CADELL PER DONAR-LO ALS FILLS, HAURÍEM DE PENSAR-HO MOLT BÉ!! SI NO SOM CAPAÇOS DE SOSTENIR LES NOSTRES RESPONSABILITATS, NO COMPREM O PORTEM UN ANIMAL A CASA, PER QUÈ L’AMOR INCONDICIONAT QUE ENS DÓNA SERIA IGUAL A LA NOSTRA MALDAT A L'HORA DE L’ABANDONAMENT.
COM ES POT NO PROVAR CAP REMORDIMENT EN COMPLIR UNA ACCIÓ TAN MENYSPREABLE?
UN ANIMAL NO POT PARLAR,PERÒ ÉS UN ÉSSER VIU DOTAT D’INTEL.LIGÈNCIA, CAL OBSERVAR LA SEVA MIRADA I ELS SEUS MOVIMENTS PER COMPRENDRE QUE ENS CONDIDERA LA SEVA FAMÍLIA.
ENS DÓNA AFECTE, AMISTAT I COMPANYA I AIXÒ SUPOSA QUE SI SOM PERSONES SENSIBLES, HAURÍEM DE CORRESPONDRE’L AMB ELS MATEIXOS SENTIMENTS I DE TENIR-NE CURA.
SI US PLAU, NO TRAїM ELS NOSTRES AMICS!!!

dimarts, de maig 15, 2007

CALA LLUNA...




CALA LLUNA

Cala Lluna es troba a la badia d’Orosei al municipi de Dorgali.
S’hi arriba amb nombrosos vaixells que fan servei al llarg de la costa, o a peu mitjançant la “Codula de Lluna” des de Teletottes o de Cala Fuili al llarg d’un recorregut costaner.
Probablement la més famosa i celebrada caleta de l’illa de Sardenya, segons alguns la més bella del Mediterrani: 700 metres de platja i una mar amb reflexos de color verd.
A l’esquena un bosc d’oleandres i un petit llac d’aigua dolça.
A la paret calcària , al nord de la platja, hi ha sis coves grans que s’obren vers la mar.
A breu distància, però assolible només des de la mar és possible visitar la cova del “Bue Marino” (foca caputxina).
D’aquest escenari, quatre membres del C.E.A.i jo en v am poder gaudir diumenge sis de maig.
Vam sortir de l’Alguer molt aviat amb un temps que amenaçava pluja.
Durant el viatge en cotxe, com canviava el panorama, sol, núvols i pluja, s’alternaven contantment.
A causa del temps, vam decidir de fer el recorregut més breu des de Cala Fuili, però més difícil.
A més de Cala Fuili, vam explorar la Cala Oddoana i la cova homònima .
Paolo i Joaquim corrien sobre les pedres com si fossin cabres i Basilio com un senyor ens esperava a Letizia i a mi que duiem un pas més lent per a poder gaudir del paisatge , i estàvem cansades per la calor.
Arribats a Cala Lluna, ens vam adonar que per a poder arribar a la platja, s’havia de travessar un llac (que s’havia alçat per la pluja) o passant dins l’aigua o per damunt de les roques .
Ens decidim per la segona alternativa bastant difícil i a mig recorregut ens adonem que en Joaquim estava travessant el llac perquè tenia por de penjar-se a les roques! Imagineu Paolo que li cridava :“ quina vergonya! “ La seva veu feia eco en aquella Cala així com els nostres crits per la por de caure des de les roques dins l’aigua!
Una vegada a la platja, havíem decidit de capbussar-nos dins aquella aigua cristal.lina. Però el temps ens va jugar una mala passada. El cel es va omplir de núvols negres i amenaçants. Vam anar a dins d’una de les sis grutes per menjar, al costat d’altres turistes i sota les estalactites vam esmorzar. Mentrestant esperàvem un canvi del temps, i el canvi va arribar però en negatiu. El cel ens va descarregar a sobre tota l’aigua a bots i barrals, i això mentre intentàvem de travessar de nou les roques per tornar enrere. Només jo, que cridava com un corb, i en Paolo vam travessar. Una vegada de l’altra part del llac vam descobrir que s’havia de tornar enrere per no repetir (causa el temporal) el recorregut de Cala Fuili i que s’havia d’agafar un vaixell .
Per no passar sobre les roques, que per la plutja semblaven gel i podien ser perilloses, vam prendre el patí de l’home que feia els bitllets pel vaixell. Aquest oscil.lava sobre aquella aigua pantanosa i això em va fer venir el pànic de caure-hi dins. Jo estava abundantment mullada, ningú havia previst de fer un bany d’aigua dolça a Cala Lluna!
Vam prendre el vaixell amb molts altres turists, especialment alemanys que tots elegants sortien de la Cova del Bue Marino i ens miraven estranyats per les nostres condicions espantoses. Jo tenia els cabells com els d’un espantaocells!
El vaixell feia etapa només a Cala Gonone i des d’allà, a peu, vam tornar al cotxe fent un recorregut de 4,5 km.
El sol va sortir dels núvols per eixugar els nostres cossos i nosaltres vam poder gaudir d’un altre paisatge molt agradable.
Aquesta excursió va ser una mica complicada, però no podré mai més oblidar-me d’una aventura així i ho escric a veu alta perquè la meva veu, com que m’he refredat, se n’ha anat completament!!

dimecres, de maig 09, 2007

L’ALGUER: VERITABLE PARADÍS.


L’ALGUER: VERITABLE PARADÍS


Moltes persones no saben on es troba L’Alguer, ni tampoc que aquesta és una ciutat d’origen català.
L’Alguer és el centre turístic més important de la ribera del Corall, situat a la costa nord-ovest de l’illa de Sardenya.
En aquest racó de mar massa encantador, es troba un superb centre històric, emmurallat per una llarga muralla de defensa edificada pels Dòria al segle XIII i refeta posteriorment pels catalans.
Aquí, podem admirar moltes torres, com la de l’Esperó Reial a la Plaça Sulis, dels Hebreus construїda per la comunitat jueva, de S. Jaume anomenada també dels Cutxos ( en català gossos) perquè antigament s’hi tancaven els gossos vagabunds.
Al centre històric, hi ha nombrosos llocs d’interès: el Palau d’Albis, que va ser durant molt temps residència habitual del Governador de la ciutat, el Palau Maquin construїt pel bisbe alguerès Ambrogi Maquin al 1600. La Catedral de S. Maria, on hi ha la capella de la verge de Montferrat. L’església de S. Francesc i la de S. Miquel al Carrer Major. L’església de la Misericòrdia , on es guarda la preciosa escultura de fusta del Crist de la Misericòrdia ( la legenda narra que fou conduїt per les aigües de la mar a L’Alguer, després d’un naufragi d’un vaixell provinent d’Alacant. I encara la petita església del Carme, on es troba la Mare de Déu dels Desemparats, donada pels valencians a la nostra comunitat.
Si dels Bastions mirem la mar, es pot contemplar l’espectacle d’un promontori anomenat Cap de Caça, dibuixat en el blau o en un capvespre sobre la badia de L’Alguer. Allà es troben les coves de Neptú, on es pot arribar amb vaixell o baixant a peu, des del capdamunt, per una escala de 640 esglaions.
Al voltant de L’Alguer, hi ha moltes km de platja amb sorra blanca i caletes espectaculars com Les Bombardes, El Llatzeret, El Portitxol on domina l’homònima torre costera.
Si volem fer un tomb pel passat podem visitar llocs de culte màgic-religiós come el Nurag de La Palmavera, a 10 km del centre seguint la carretera que condueix a Port del Comte.
Sempre a 10 km. del centre, però en direcció Porto Torres, es troba una de les més vastes necròpolis de Sardenya, la Necropoli d’Anghelu Ruju, que consta de 38 hipogeus.
Qui no voldria gaudir d’excursions riques de prehistòria, nurags, domus de Janas?
Aquesta perla de mar, amb el seu clima dolç, els seus colors, els perfums de la vegetació mediterrània, la seva història, el seu art, és un oasi per gaudir un sojorn agradable i divertit.