diumenge, de març 25, 2007

RECORDS DE MINYONIA


RECORDS DE MINYONIA

El meu pensament estrac
torna enrere en el temps,
quan el meu cel era pintat de rosa
i l’entusiasme teixiva la tela dels somnis.
No coneixeva la força fatal de la passió,
la cruel margantor de la derrota.
Ignorava les paraules odi, tristesa,
compromís i prejudici.
Tinc encara als ulls lo color
del cel de la mia campanya;
als cabells lo color del feno madur.
Lliure i contenta corriva
entre papàrius secats
i somiava quan la natura
s’adormiva al calor de l’estiu.
Tot era ferment de vida
i promesa de collida.
El cel ara se fa fosc
sobre los meus pensaments
i lo letxo secular fa ombra
sobre la mia ànima.
Un instant de commoció…
quan senteix l’abraç emocionant
dels meus afectes llunyans.
Prenc una flor i li donc un bes
per reprimir un sanglot.


RICORDI D’INFANZIA

Il mio pensiero stanco
torna indietro nel tempo
quando il mio cuore era colorato di rosa
e l’entusiasmo tesseva la tela dei sogni.
Non conoscevo la forza fatale della passione,
la crudele amarezza della sconfitta.
Ignoravo le parole odio, tristezza,
compromesso e pregiudizio.
Ho ancora negli occhi il colore
del cielo della mia campagna;
nei capelli il colore del fieno maturo.
Libera e felice correvo
tra i papaveri appassiti
e sognavo quando la natura
si addormentava nel calore dell’estate.
Tutto era fermento di vita
e promessa di raccolto.
Il cielo ora è scuro sopra i miei pensieri
e la quercia secolare fa ombra sulla mia anima.
Un istante di commozione…
quando percepisco l’abbraccio emozionante
dei miei affetti lontani.
Raccolgo un fiore
donandogli un bacio
per reprimere un singhiozzo.

dimecres, de març 14, 2007

PENSAMENTS I PARAULES...


PENSAMENTS I PARAULES


M’agrada molt escriure, especialment poemes.
Escric només quan estic inspirada i aleshores em fa molta il.lusió.
Poso els meus sentiments sobre un full blanc per no oblidar-me d’uns moments de vida viscuda.
Els meus textos sovint són sintètics i a vegades intricats, com si volgués amagar-hi les meves emocions.
Com adjectiu hi posaria “malencònics”.
De fet,escric en moments difícils per distreure’m de les dificultats de la vida.
Escriure em dóna un estadi d’ebrietat perquè m’allunyana de la realitat.
Ja he dit que escric només quan al cap em ve una il.luminació i si tinc un bolígraf i un full, començo de seguida a escriure.
Després rellegeixo, canvio paraules, faig molts esborranys.
A l’inici escric pertotarreu utilizant un bolígraf i un full, després ho passo a l’ordinador. Consulto diccionaris i gramàtiques, quan tinc dubtes.
Al final, quan la meva “obra”està acabada em sento molt satisfeta. Crec que el meu punt feble és la tristesa que difonen els meus escrits, i els punts forts que tantmateix arribin al cor de la gent.
Penso que podrien millorar en al seva forma i qualitat.
M’agradaria saber escriure textos més llargs com novel.les, però també cançons, perquè voldria poder sentir les meves paraules en música.
Tinc a precisar que no sóc una escriptora professional! Sóc una persona que quan s’emociona, s’esfoga escrivint!
Quan escric, sento diferents estats d’ànim que depenen de les sensacions del moment, però el bolígraf corre sempre sobre el full amb fluїdesa i passio’.
Els lectors que conec, aprecien les meves poesies. Em diuen que he de ser una mica menys trista i complicada a l’hora d’exposar les meves emocions, però al final entenen el sentit i això li agrada.
Un dels més bells comentaris ha estat “Tens tan de trist com de preciós”
La correcio’ gramatical del text és molt important i dedico força temps per a corregi-lo.
Sobretot perquè escric en una llengua que no ès la meva.
Abans escrivia primer en italià i després feia la traducció.
Ara, penso també en català, i per a mi aquesta és una gran conquesta……un pas endavant!
Gràcies a tots els amics catalans que em donen consells i amistat.

CINZIA

dimarts, de març 06, 2007

SI ET TALLESSIN A BOCINS...


Em dedico aquesta cançó de FABRIZIO DE ANDRÈ

SI ET TALLESSIN A BOCINS

Si et tallessin a bocins, el vent els recolliria, el regne de les aranyas cosiria la pell, i la lluna teixiria els cabells i el rostre i el pol.len de Dèu, de Déu el somriure.

T’he trobat vora el riu que tocaves una fulla de flor i cantaves paraules lleugeres, paraules d’amor.
He tastat els teus llavis de mel roja roja, t’he dit “dona’m allò que vols, jo allò que puc.
Rosa groga, rosa d' aram, mai he ballat tant de temps, al llarg del fil de la nit ,damunt les pedres del dia. Jo tocador de guitarra, jo tocador de mandolina, finalment hem caigut sobre el fenc.
Perduda per molt, perduda per poc, presa seriosament, presa de broma, no hi ha hagut gaire de dir ni de pensar;la sort somreia com un estany a la primavera, despentinada per tots els vents de la tarda.
I ara esperaré fins demà per tenir nostàlgia, senyora libertat, senyora fantasia, tan preciosa com el vi, tan gratuita com la tristesa amb el teu núvol de dubte i bellesa.
T'he trobat a l’estació mentre perseguies el teu perfum entrapada per un vestit gris- fum. Els diaris dins una mà i a l’altra el teu destí, caminaves al costat del teu assassí.
Però, si et tallessin a bocins, el vent els recolliria, el regne de les aranyas cosiria la pell, i la lluna, la lluna teixiria els cabells i el rostre i el pol.len de Déu , de Déu el somriure………