diumenge, d’abril 15, 2007

CALA GORROPPU...




CALA GORROPPU

Cala Gorroppu és un esplèndid recorregut naturalístic.
És el canyó càrstic més gran d’Europa on podem penetrar en la natura incontaminada de la Sardenya més amagada. La visita d’aquest congost és un dels itineraris obligats del Supramonte.
Se surt del poble de Dorgali i, travessada en cotxe la vall d’ Oddoene fins el petit pont de S. Abba Arva, es continua a peu seguint un camí immergit en la vegetació espessa, costejant al principi el riu Flumineddu i de seguit la part sud-oriental del mont Oddei, per més o menys 6 km.
Fins que s’arriba a prop de l’embocadura de la gola, que té les parets de 400 m. d’alçada resultat de l’erosió del torrent, que durant els milers d’anys s’ha excavat el llit, seguint els passatges oberts per remots moviments tel.lurics, i que ara passa gairebé sempre dins el subsòl.

Deixant a l’esquerra uns llacs i petites cascades d’on neix el riu Flumineddu, s’accedeix a la gola. Impressiona per les parets imponents que s’erigeixen verticals sobre un estret de roques blanques i un llit de còdols polits. Per poder proseguir, s’han de travessar les gèlides aigües d’un petit llac. El sol de la tarda crea estranys jocs de llum, que donen una atmosfera quasi irreal.

Aquí la natura domina sobirana. És l’incontrastable regne del porc senglar, que troba el seu ambient ideal entre falgueres, esbarzers, llentiscles, arboços i brucs. Quan la selva s’aclareix, les roques semblen voler advertir el visitant que la seva rudesaestà allí per a defensar aquella immensa fractura. I les grutes al voltant evoquen un aire de misteri i llegenda.
Visiteu aquest lloc…..a la nostra illa tot és gran i màgic.

dimarts, d’abril 10, 2007

A L'INFERN...


A L'INFERN

Un dia baixaré a l'infern.
Com en un cant de Dante,
passaré de l'horror a la malènconia,
del plor desesperat a la llum de l'esperança.
Un llarg camí de dolor i tendresa,
passió i pentiment,
sentiments de que és capaç l'ànim nostre.
Vull perdre'm i transformar-me al so
d'una música varia i profunda,
que difon l'ímpetu i la docilitat,
l'odi i l'amor, el bes i el rugit.

All'inferno

Un giorno scenderò all'inferno.
Come in un canto di Dante,
passerò dall'orrore alla malinconia,
dal pianto disperato alla luce della speranza.
Un lungo cammino di dolore e tenerezza,
passione e pentimento,
sentimenti di cui è capace l'animo nostro.
Voglio perdermi e trasformarmi al suono
d'una musica varia e profonda,
che diffonde l'impeto e la dolcezza,
l'odio e l'amore, il bacio ed il ruggito.

LA PRIMAVERA...


LA PRIMAVERA

La vagua primavera ha saludat la vida.
Un esguard a la vall i
tot canvia de color.
Uns passos i neix l'herba tendra.
Al seu cant dansen les orenetes i
tot perfuma de transparent alègria.
Al tranquil capvespre, busco la violeta
amagada en el meu cor,
perquè pugui brillar amb la seva simplicitat.