dimecres, de gener 16, 2008

PARTIR...


PARTIR

Mama…….he d’anar.
El meu cor sent més d’això que pugui dir.
Trist l’adéu que ens separa,
una altra abraçada amb ulls plorosos.
Els teus braços m’envolten,
els teus ulls perduts sobre els equipatges acumulats.
Tornaré com trèmula espurna sobre la neu
o com tendre maragda de les primeres herbes.
Amorosa, tacita, em mires…
Oh benèfica imatge que endolceix
el meu aspre camí!
El cotxe s’allunya i es perd
pel carrer llarg i infinit.
Les mans s’agiten per saludar,
les paraules es trencan en el vent.
Fins que el meu cor tindrà un pàlpit d’afecte,
un bufec de vida, cantaré el meu amor per tu,
que ets el poema de la vida!

5 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...

Molt maco també. Suposo que la teua mama no llegeix el català. S'ha perdut quelcom...

Lliri blanc ha dit...

Suposes bé.
Amb ella parlo amb el cor.

Au revoir.

Giorgio Grappa ha dit...

La separació ens recorda la força de l'estima, una força que, de vegades, ignorem.

Lliri blanc ha dit...

Hola Giorgio!Quina veritat això que escrius!
Veig que has canviat de look....t'has transformat en una apolla d'aiguardent?

Carles Mulet Grimalt ha dit...

M'agrada la teva manera d'escriure, les paraules semblen acabades de rentar i banyades de tendresa.