divendres, de febrer 22, 2008

CAVALCO LES PARAULES...


CAVALCO LES PARAULES

Cavalco les teves paraules,
àvids sabres
que cremen l’aire.
Cavalco les teves paraules
per esmussar-ne les aspredats
i els continguts.
Cavalco les teves paraules,
ganyotes menyspreadores
sibilants en el vent.
Cavalco les teves paraules,
per harmonitzar-ne el so
i gaudir les notes del meu temps.

CAVALCO LE PAROLE

Cavalco le tue parole
avide sciabole
che bruciano l'aria.
Cavalco le tue parole
per smussarne le asprezze
ed i contenuti.
Cavalco le tue parole
smorfie sprezzanti
sibilanti nel vento.
Cavalco le tue parole
per armonizzarne il suono
e beneficiare del mio tempo.

7 Comments:

Blogger La trappola said...

Una vegada més, preciosa.

5:46 p. m.  
Anonymous Jacob said...

Anar sobre l'esquena de les paraules...quina imatge més potent, Lliri Blanc!!!

7:32 p. m.  
Anonymous novesflors said...

Cavalcar les paraules és una metàfora realment seductora.

9:54 p. m.  
Anonymous Carme R said...

Ei! He trobat un altre blog de poesia. És el primer cop que vinc al teu blog. M'ha agradat molt el que he llegit. Si no et sap greu t'enllaço en el meu.

11:06 p. m.  
Blogger Eduard Flotats said...

En jacob enten com cavalcar anar al llom de les paraules, però jo puc entendre com cavalcar una forma de encaix que es solapa, m'agadaría que ho acalrissís doncs
m'és imporant per tal d'entendre el poema.

1:32 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies a tots pels vostres comentaris tan bonics i originals.
Benvinguda al meu blog Carme i gràcies per enllaçar-me al teu....saps jo he intentat unes vegades crear enllaços però com que soc una mica impedida i incapaç amb l'ordinador no hi he aconseguit.
Eduard...tu i jacob heu entes dues coses que poden semblar diferent però a la fi son ambdues correctes.Durant una conversa molt, molt dolent he tancat els ulls i en canvi de contestar malament he mantingut la calma.després mentre que estava malament he imaginat poder dominar aquelles paraules de ràbia i sense sentit i canviar-ne de forma i de color.....ja ho sé que és una bogeria però..no hi puc fer res.
Perdoneu el meu català que ès encara molt dolent.
Un salut a tothom.

5:46 p. m.  
Blogger Joan deu Peiroton said...

Feia temps que no havia passat per aquí. I em mancava. En fi puc posar-m'hi una estoneta. I gaudir del poema. Hom s'hi sent bé al teu blog, saps?

12:09 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home