diumenge, de febrer 10, 2008

MEDITACIÓ...


MEDITACIÓ

Tanco els ulls
en la penombra de la cambra.
Un, dos, tres,
quatre respirs profunds i
una música d’orient
trenca el silenci.
Torpor dins el cos,
la vida flueix lenta.
Sons tènues, preguntes,
tremolors i reflexions.
Passat, present, futur, reboten
en l’immobilitat de l’abandó.
Dins una insòlita cornisa
l’eco del temps que passa
i amonesta.
Amb els ulls tancats,
me’n volo presonera
d’aquesta absurda fantasia.
Esquisida de tendresa
una llàgrima fuig a la voluntat,
solcant el rostre impenetrabile.

6 Comments:

Anonymous Jacob said...

Com un clar i fosc l'he llegit...

9:07 p. m.  
Blogger Joan deu Peiroton said...

Hola Cinzia!!!Desprès de la festa balladora, ens fa menester meditar!!! Gràcies pel poema !

9:25 a. m.  
Blogger dospoals said...

meditar, en un temps de soroll i de mancança de temps personal, això és un luxe.

12:32 p. m.  
Anonymous novesflors said...

Bonic poema i bonica imatge. Relaxant.

7:31 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

hola jacob,joan i dospoals.
benvingut al meu blog novesflors.
gràcies a tots.

10:16 p. m.  
Anonymous Carme R said...

Quina descripció més bonica de la meditació!

Vaig llegir una vegada que editat era "Tornar la ment a casa" Crec que el teu poema també ens torna la ment a casa.

10:04 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home