dimarts, de març 18, 2008

TE DONC UN POEMA


TE DONC UN POEMA

Te donc un poema,
ja ho sep que és poca cosa,
però és tot això que tenc a les mans.
Lleuger com una mariposa
sobre un prat florit,
serè com un aqüiló que vola
allà on refulgeix lo sol.
Te donc un poema,
carícia silenciosa i
bàlsam deliciós de paraules.
te donc la veu del vent,
ambrada de pol.len,
la sabor de la marina arrabiada,
la senzillesa de la viola.
Te donc  un poema,
un gavinàs rialler,
lo  murmuri dedins les mates de ru ,
el sol que declina i
dóna un trèmit al cor.

11 comentaris:

onatge ha dit...

Regalar un poema
no és mai poca cosa,
els mots sempre neixen
de l'almívar interior.

El poema només
és lleuger com
una papallona
per arribar volant...

Afortunat el qui
rep un poema.
L'accent penetra
i és la sal de la
llàgrima feliç.

El poema és un crit suau
al vent dels sentiments,
és la rosada que
vesteix el cos nu,
i cada vers és un
pètal que calma
el fred de viure...


Arrivedérci, onatge

Joan de Peiroton ha dit...

La persona a qui vas regalar aquest poema tan bonic deu haver-se posat molt feliç!!!! Felicitats i bona setmana, poetessa!!!!

Anònim ha dit...

No, no és poca cosa. Un poema és un regal que a mi m'encantaria.

Lliri blanc ha dit...

Gràcies a tots.
El regal és per cadascu de vosaltres.
Una abraçada

Joan de Peiroton ha dit...

Gràcies a TU, Cinzia! Ets un sol!

Lliri blanc ha dit...

Joan..no vull contradir-te però si mires el meu correu veuràs que jo soc la lluna!Una abraçada.

Joan de Peiroton ha dit...

Doncs la lluna és un sol.

Anònim ha dit...

Gràcies Cinzia per aquest regal.

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt el poema que ens regales.

Lliri blanc ha dit...

Jacob..Jamais de la vie...és un plaer!

Anònim ha dit...

Per a mi, el millor regal, és un poema. Segur que ha de fer feliç a qui el rep. El rebem també nosaltres que et llegim i ja em sembla un regal importantíssim. Gràcies.