dilluns, de març 24, 2008

LA PRIMAVERA...


LA PRIMAVERA

Què importa si visc de coses senzilles,
de breus intants?
Si una infinida dolcesa m’omple per la il.lusió
d’un raig de sol entre les ombres.
Vaguejo sobre miratges de felicitat,
brodats de somni i nostàlgia.
Què importa si parlo de cels encantats
darrere tràgics núvols?
Si em deixo bressar del tebi alè
de la primavera.
Sobre el tronc argentí
ha explotat la túrgida gemma.
Sobre el meu esprit
un enrenou de flors.
Què importa si avui és primavera i vull jugar?



LA PRIMAVERA

Cosa importa se vivo di cose semplici,
di brevi istanti?
Se una infinita dolcezza mi pervade per il piacere
d'un raggio di sole fra le ombre.
Vagheggio su miraggi di felicità,
trame di sogno e nostalgia.
Cosa importa se parlo di cieli incantati
dietro tragiche nuvole?
Se mi lascio cullare dal tiepido alito
della primavera.
Sul tronco argentino
è esplosa la turgida gemma.
Sul mio spirito
un subbuglio di fiori.
Cosa importa se oggi è primavera e voglio giocare?

15 Comments:

Blogger Kalar said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

11:02 p. m.  
Blogger onatge said...

Hola Cinzia, pots treure tots els interrogants... El que de debò importa és que avui és primavera i tens ganes de jugar...

De fet potser només viuen els que tenen sensibilitat per gaudir de les coses senzilles i assaborir el perfum dels petits instants...


Fins ara. onatge

11:03 p. m.  
Blogger Joan deu Peiroton said...

Aquí a Tolosa fa un fred que pela...Doncs, no dubtis, gaudeix de la primavera i joga tant com vulguis!!!! I no et diré que m'agraden molt els teus poemes, perquè ja ho saps;)).

2:21 p. m.  
Anonymous novesflors said...

L'encant de les teues paraules sempre desfà les foscors que de vegades ens aclaparen o ens entristeixen. Les teues paraules són lluminoses i s'agraeixen, lliriblanc.

ONATGE, fa temps que llig els teus comentaris en alguns blogs i m'agradaria visitar el teu (si et sembla bé) però no sé com arribar-hi...

3:39 p. m.  
Blogger onatge said...

novesflors, em sap greu dir-te que no tinc cap bloc, només hi ha uns quants poemes a Relats en Català.

Gràcies. onatge

4:18 p. m.  
Blogger Henry The VIII said...

Lliri - molt maco el poema de la primavera.

Aquí més que un poema a la primavera s'hauria de fer un poema a la ventolera.

Sigui com sigui sempre està bé tenir ganes de jugar.

Da (abreviatura d'abraçada)

5:18 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

A banda del Kalar us adreço una forta abraçada i us agraeixo per la visita.
També aqui fa fred i vent..però la gana d'una estacio' millor fa somniar.
Onatge...estic d'acord amb Novesflors. Has d'obrir-te un blog!Tens molt material per fer-ho.

7:56 p. m.  
Anonymous Jacob said...

Crec que el joc, el joc creador, sempre s'ha de reivindicar. La primavera convida i fa néixer mirades i sensacions que cal viure amb tota intensitat.Cal jugar i sentir.
Bon inici de primavera i que millor fer-ho amb un poema!!!
Bona setmana

11:20 p. m.  
Blogger onatge said...

Veig que encara és primavera...

Lliri blanc
és crit de primavera,
és pol·len
de lluna,
és blanc
de nostàlgia.

És lliri
de flor de vida.
Té pètals
escampats
a la llunyania.
I es fa preguntes
sense resposta,
llavors mira al cel
i sospira,
un núvol li
diu hola...


Ciao Cinzia.
onatge

12:30 a. m.  
Anonymous Carme said...

Sí que importa,
perquè em fas somriure.
La teva dolcesa m'arriba
penjada de les teves paraules.
Avui he mirat, com tu
les gemmes i les flors.
El cel jugava, ple
de núvols distrets i sense feina.
I sobre les flors
un enrenou del meu esperit.
És primavera,
no nomé s fora, sinó dins.

11:21 p. m.  
Blogger Carme said...

Perdoneu que m'hi fiqui, però m'apunto (ja ho saps, Onatge) a la petició, ja col·lectiva d'un blog.

11:23 p. m.  
Anonymous Carles said...

Com que el poema ja l'has fet tu, jo remenaré entre les meves fotos i te n'enviaré una (a l'adreça-e que tens al bloc) que em semble bona perquè s'hi emmirallen les teues paraules.

2:08 p. m.  
Blogger Joan deu Peiroton said...

On s'ha ficat la petició per al blog d'onatge, que jo també vull afegir-hi la meva signatura????

I confio un petó al vent que va cap al sud-est amb l'esper que la poetessa de Sardenya sabrà agafar-se'l.

8:52 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Us agraeixo per la vostra visita i les vostres paraules ,les vostres fotos...poemes ...petons al vent... més suaus que la brisa de la primavera.

12:28 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

8:21 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home