diumenge, de març 16, 2008

TORNAR A ÉSSER...


TORNAR A ÉSSER

La lluna plena il.luminava el silenci nocturn.
A través dels ulls buscava el camí,
a través de l’ànima buscava la pau.
He recorregut el camí escoltant
les veus de la muntanya.
He jugat amb les ombres de la nit,
amb el misteri del bosc.
El vell canut al fons de la caverna
m’ha indicat el camí.
Les seves mans cansades
m’han plasmat un cor nou.
Dins els ulls foscs
he saborejat la mirada del meu pare,
istants preciosos d’un passat feliç.

12 Comments:

Blogger onatge said...

Per a tornar a ésser,
primer hauràs hagut
de deixar d'ésser...
Si és així, llavors
tens raó.

Entre el nocturn silenci
sempre trobaràs
una veu, un estel.

La pau no cal que
la busquis massa,
va dintre teu...

Ombres i misteri
van amb la mateixa
abraçada.

El record dels que estimem
però que se'n van anar,
sempre queda en el
sol de les nostres ninetes.

No podràs tornar a ésser
perquè encara ETS,
només has d'obrir
els ulls i treure't
les lleganyes de l'enyorança.

Que el poema t'abraci, onatge

12:49 p. m.  
Blogger onatge said...

Ah!, la fotografia és un cant a la VIDA...

fins ara, onatge

1:50 p. m.  
Anonymous novesflors said...

El passat no torna, és com el paradís perdut. Però, si volem, el podem conservar en la memòria.
Recordes aquests fragments d'un bellíssim poema d'Antonio Machado?:

"Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre la mar.

/.../

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino
sino estelas en la mar..."

5:58 p. m.  
Blogger Henry The VIII said...

Magnífic com tots els teus poemes. Saps? El de l'altre dia de "Qui sóc jo" em va recordar una cançó (Who Am I) de Lou Reed que em va enviar una amiga

De vegades m'encantaria saber qui sóc
Qui fa els arbres, qui fa el cel
Qui fa les tormentes, qui trenca el cor
I wonder how much life I can take

Tacions (abreviatura de salutacions)

8:30 a. m.  
Blogger Henry The VIII said...

Magnífic com tots els teus poemes. Saps? El de l'altre dia de "Qui sóc jo" em va recordar una cançó (Who Am I) de Lou Reed que em va enviar una amiga

De vegades m'encantaria saber qui sóc
Qui fa els arbres, qui fa el cel
Qui fa les tormentes, qui trenca el cor
I wonder how much life I can take

Tacions (abreviatura de salutacions)

8:30 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Onatge...les teves paraules son un cant a la vida!
Gràcies Novesflors pel que dius sobre els records i pel poema de Machado.Entenc el sentit però jo no comprenc el castellà .
Gràcies Henry dues vegades pel doble comentari jajajaja.
Tens rao' el Lou a vegades em condiciona.......
un salut a tothom

1:41 p. m.  
Anonymous Jacob said...

M'ha encantat "Dins els ulls foscs
he saborejat la mirada del meu pare,..."
un acert Cinzia!!!!

8:03 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

GRàCIES JACOB.....és això que he provat durant una meditacio'.
Perdona però no comprenc la paraula "acert".
Ciao

10:35 p. m.  
Anonymous Jacob said...

Perdona Cinzia, volia escriure un "encert".

11:12 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies encara Jacob...
el fet és ,que el meu català és molt limitat. A poc a poc aprenc una nova paraula de més.

8:39 a. m.  
Blogger Joan deu Peiroton said...

Un altre poema magnífic...

8:11 a. m.  
Anonymous Carme said...

M'agraden molt els teus poemes! Aquest especialment ja que em sembla ple d'esperança malgrat la recerca de tantes coses en mig de les ombres i misteris.

11:54 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home