dimarts, de maig 27, 2008

CADENES


CADENES

He fatigat per alliberar-me de les cadenes.
He lluitat fins a la fi per respirar
la paraula llibertat.
Lliures mans i canells,
lliure la paraula
lliure el somriure,
però m’he quedat presonera de mi mateixa
CATENE

Ho faticato per liberarmi dalle catene.
Ho lottato sino alla fine per respirare
la parola libertà.
Liberi mani e polsi,
libera la parola,
libero il sorriso,
ma sono rimasta prigioniera di me stessa.

11 Comments:

Blogger onatge said...

Trenca les baules
una a una.
Obre el cadenat
que t'ha deixat
closa en tu.
Allibera't de l'aire
que no et deixa respirar...

Només cal que t'alliberis
de tot allò que t'ha
anat encadenant.
Sempre hi ha una escletxa
per on trobar el camí.


Rep una abraçada i mitja...
onatge

5:54 p. m.  
Blogger Striper said...

Ila pitjor preso es la nostra es tan dificil moltes vegades fugir de nosaltres mateixos.

6:24 p. m.  
Anonymous novesflors said...

Anava a deixar un missatge però després de llegir el que t'ha deixat onatge, tan bonic, val més no dir res, només llegir-lo.

M'alegre que t'haja agradat el post que t'he dedicat. Després de veure't en nombroses fotos de les excursions que fas, pense que el lliri blanc és una flor que s'adiu molt bé amb tu.

6:37 p. m.  
Anonymous Carles said...

Així, ja ets lliure per donar-te. I seguir més lliure encara.

7:42 p. m.  
Blogger Joan deu Peiroton said...

No dic res, però m'hi estic i estic bé.

8:54 p. m.  
Blogger Joan deu Peiroton said...

No dic res, però m'hi estic i estic bé.

8:54 p. m.  
Blogger Zenit R.A.M. said...

El problema és que avui en dia les cadenes són transparents, i a vegades quan les veus ja és massa tard.

10:52 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Onatge, gràcies pel romantic consell.
Striper, soc una delscarcellers pitjors!
Novesflors encara gràcies, ets sempre la benvinguda, m'has ja donat precioses paraules.
Carles, gràcies també a tu pel precio's desig.
Joan ! què tal? i jo soc contenta que ets tornat!i tan!
Zenit,això de les cadenes transparents me l'apunto..és molt original...però tindrem d'anar-hi amb compte !

11:30 p. m.  
Anonymous gripaublau said...

Ai, les pròpies cadenes! Em sembla que són les més difícils de trencar de totes. El darrer pas, el millor, el més apassionant. Molt bonic.

3:11 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies Gripaublau (Rospoblu..simpatic!)i benvingut al meu blog...
salut

3:36 p. m.  
Blogger jrrof said...

quanta veritat en quatre paraules, tots en part som presoners de nosaltres mateixos, el que no se és perquè?

7:24 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home