dijous, de maig 29, 2008

EL ROSTRE DE LA SOLITUD


EL ROSTRE DE LA SOLITUD

En dies grisos com aquest
si tanques els ulls
pots veure el rostre de la solitud.
Et destrossa la carn a trossos
i després escampa les cendres als núvols.
I jo em quedo en el silenci
amb la mirada perduda en el buit,
les notes d’una teva cançó penjades a la gola,
els colors de les teves paraules
esfumats en el vent.
I no hi ha res de comprendre
en aquesta cambra sense vista,
en aquest cor sense meta,
en aquesta mirada sense amor.

10 Comments:

Blogger onatge said...

Qualsevol dia
pots veure el rostre
de la solitud.

És en soledat
on et pots conèixer.
I l’eco del silenci
és ric, per això
no té preu.

Si obres la finestra
veuràs la vida
que t’està esperant.

El cor sempre
té el batec pel
viatge de viure.

Tot això té
el veritable sentit
que ÉS en companyia...


Una abraçada.
onatge

6:55 p. m.  
Blogger quart_de_lluna said...

Quin poema més bonic i "pres malament" com es diu all' Alguer auhuhauauhauh ;)

7:13 p. m.  
Blogger Cèlia said...

"...destrossa la carn a trossos
i després escampa les cendres als núvols..." És un vers amb molta força, amb molta música i molta tristesa. El rostre de la solitud, preciós i trist.

8:59 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies Onatge i Cèlia per la vostra companya preciosa!
Quart de lluna parlamen cara a cara que ja ens coneixem.....Txau!

11:55 p. m.  
Anonymous gripaublau said...

Aquests dies tenen molta tristesa...

les notes d’una teva cançó penjades a la gola..., les paraules que resten travades, sense dir, sovint són les que fan més mal.

11:36 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

...si Gripaublau..les que fan més mal.
Un salut

1:23 p. m.  
Blogger Striper said...

U mm jo diria el nus de les llàgrimes a la gola mes que per rectificar-te per expressar lo que sento de vegades.

11:26 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Striper...veig que t'ha arribat el que sento.
ciao

1:28 p. m.  
Blogger Zenit R.A.M. said...

La llum tebia i trencada d'aquests dies en que sembla que ha de ploure, però no plou, també em provoquen aquesta sensació de melanconia.

1:37 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies Zenit per alleugerir aquesta malenconia amb la teva simpatia!

10:06 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home