dimecres, de maig 07, 2008

ELL ÉS L’AMOR


ELL ÉS L’AMOR

Ell és l’amor,
marxa segur
entre pàlpits i flors.
Rossegen al cel
els cors enamorats.
Bell, damnat, indiferent
marxa segur
entre espines i dolors.
S’escampen al vent
ardents passions…
Perquè ell és l’amor
i marxa segur
entre pensaments i paraules.
Evasiva la mirada,
agraciat el seu cos,
apreciats els membres.
Ell és l’amor,
un llamp fugaç,
bufada que perd el perfum,
flor que busca el seu color

16 Comments:

Blogger Kagahn said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

12:33 a. m.  
Blogger B. Lucas i Olivé said...

Fantàstic, felicitats de nou.

7:59 p. m.  
Blogger Joan deu Peiroton said...

Preciós com sempre...

10:17 p. m.  
Blogger Joan deu Peiroton said...

tu m'has deixat un comentari a 22 H 16 i jo l'últim l'he penjat aquí a 22H17...Això sí és coordinació lol! Però no és la primera vegada que tal cosa ens occore, si no vaig errat...Et faig un petó, poetessa!

10:22 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

tens rao' Joan!
al mateix temps......

ciaoooo

10:28 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

bentornat b. lucas!

10:29 p. m.  
Blogger onatge said...

lliri blanc, un poema molt expressiu i profund, tu ja saps que no sé fer gaires comentaris i sovint em resulta més fàcil intentar-ho amb un altre poema.
Aquest acaba de sortir del forn...

Una abraçada. onatge

L’amor és el batec

L’amor és el batec
que ens desperta.
És el bressol de l’alegria
i el coixí de les llàgrimes.

El vent que ens
enlaira l’estel
i l’huracà que ens
estripa el poema.

L’abraçada que fon
el gel de viure.
Ens besa amb tendresa
malgrat que de vegades
ens deixa espines als llavis.

És la flor més flor
quan els seus pètals
germinen en nosaltres.

Ell sempre és Ell...
És fruita dolça
quan els nostres sentits
són llaurat i sembrat.
És la llum en la foscor
i la flama en la fredor.

És el temps de tots els temps.
És la pluja quan
no hi ha tempesta.
La carícia en la soledat.
És música i cançó
quan és entre dos.
L’amor és brisa i alè...,
crit i veu, camí i llibertat,
és força i enyorança.

És Ell quan hi ha Ella...

onatge, 7 maig 2008

10:33 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Onatge!Ets un riu de paraules suaus que cada vegada em deixen bocabadada......i sense paraules!
una abraçada

11:03 p. m.  
Blogger Cèlia said...

Felicitats per un poema tan bell i una imatge tan ben escollida, com sempre!

6:35 p. m.  
Blogger Striper said...

Es un plaer visitar un bloc tant poetic com el teu, aquest poema precios.

7:21 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

gràcies Cèlia i Streaper per la vostra visita...el plaer és també el meu a l'hora de visitar els vostres blogs!

9:59 p. m.  
Blogger Henry The VIII said...

Salutacions lliri, maco el poema.En èpoques com aquesta, el Barça fet una calça etc. , va bé sentir poemes amb sentiment, i quins millors que els de lliri blanc?

Salutacions!!

12:10 a. m.  
Anonymous Jacob said...

Ell és l’amor,
un llamp fugaç,
bufada que perd el perfum....

Quin moment,Lliri blanc! Imagines els resplendor d'aquest instant?

10:28 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Henry i jacob..em fa plaer que ,qui per un motiu qui per un altre podeu gaudir d'una mica dels meus sentiments...
Una abraçada a tots

1:00 p. m.  
Anonymous Carme said...

Saps quins versos m'agraden més, a mi?

Perquè ell és l’amor
i marxa segur
entre pensaments i paraules.

I també que una flor busqui el seu color.

Preciós.

Camre

12:37 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies Carme..a mi també......petons

6:38 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home