dimecres, de maig 14, 2008

PASSOS EN LA NIT...


PASSOS EN LA NIT

Aquest mur blanc
refugi de la mia ànima,
gelós custodi de la mia malenconia,
avui empresona la pallidesa d’una cara cansada.
A ell dedico la mirada i ell
reflecteix suaus reminiscències.
Busco la joia que confina amb el dolor,
la calma i la fol.lia,
el somriure i el plor.
Parlen els nostrus passos en la nit silenciosa.
Baixa lleugera la pluja
com si no volguessi destorbar.
Brilla dins los tous ulls
l’encant d’una lluna amagada.
Instants de deliciós turbament
on flueixen mil pensaments
desitjosos de la tua bellesa.
Digui que és bastant una mia mirada
sota aquest cel negre
per aturar lo temps,
per buscar les paraules adaptes
a afogar lo cor enfollit.
Però el mur és eixut
com los meus ulls
ja sense més llàgrimes.
Al voltant tot és vida,
deliri, bordell,
primavera rient de flors,
fruita i mariposes.
Primavera dins los tous ulls negres,
sobre los tous morros frescos de perfums,
dins les tues paraules
que regalen llangor a l’aire,
i al meu cel gris i infinit
que reclina la mirada
com un velari profund.




PASSI NELLA NOTTEQuesto muro bianco,
rifugio del mio animo,
geloso custode della mia malinconia
oggi imprigiona il pallore di un volto stanco.
A lui dedico il mio sguardo
e lui riflette reminiscenze soavi.
Cerco la gioia che confina col dolore,
la calma e la follia,
il sorriso ed il pianto.
Parlano i nostri passi nella notte silenziosa.
Scende leggera la pioggia,
quasi non volesse disturbare.
Brilla nei tuoi occhi
l’incanto di una luna nascosta.
Istanti di delizioso turbamento,
dove scorrono pensieri bramosi della tua bellezza.
Dimmi che ti basta un mio sguardo,
sotto questo cielo nero,
per fermare il tempo,
per cercare le parole più adatte
a soffocare questo cuore impazzito.
Ma il muro è asciutto come i miei occhi
ormai privi di lacrime,
mentre tutt’intorno è vita,
frenesia, rumore,
primavera ridente di fiori frutti e farfalle.
Primavera nei tuoi occhi scuri,
nelle tue parole fresche di profumi
che regalano languore all’aria e
al mio cielo grigio ed infinito
che reclina lo sguardo
come un velario profondo.

Prima classificata nella sezione catalano standardal Premio di poesia e prosa
 Rafael Sari
Alghero 29 settembre 2008

15 comentaris:

Zenit R.A.M. ha dit...

Així haurien de ser les nits.

Lliri blanc ha dit...

benvingut Zenit! gràcies per la visita i per l'enllaç...
un somriure

Henry The VIII ha dit...

Hola Lliri!!!

Et saludo i tradueixo la cançó que l'altre dia vaig publicar al blog, és un signe de salutació i d'estima. Que et vagi molt bé.


Aquí ve
-
Swuúí ve amb la salsa el Henryet

Aquí ve ballant
Malparlant el The VIII del notari
Notari! Notari!
Malparlant El Vuitè de l'apotecari
Ticari! Ticari!
-
Flagelador d'oligos i de monopolys
Flagelador!!!!
Es caga en farmàcies i empreses de mòbil
-
Compte Enric que ve la CIA
La SIIIIIA! La SIIIIIA!
Alerta que vénen a donar-te xalina
Chaliiiina! Chaliiiina!
- Cuidadín cuidadín que ve Putín
Cuidadín cuidadín que ve Vladimir
Cuidadín cuidadín que pregunta per tu
Fix, també ve a donar-te xalina
-
El Henry fa salsa és blanc per fora
El Henry fa salsa és negre per dins
El Henry a la barra es demana cervesa
Si no està molt freda és pur verí.
-
Sucre!
Aquesta nevera
Mou aquesta nevera!
Salsabor!!!!!
-
Cuidadín cuidadín Pepe Bono is comíng
Cuidadín cuidadín Pepe Bono is here
El Bono si atia és amb la llista
Be careful he carries la guia de París. Salsabor!
Sucre!
Aquesta nevera Henry,
Mou aquesta nevera!
Aquí veeee
Calenteeeeet!
Salsabor!
Brugal!
-
Compte que ve la CIA
Be careful they're coming to give you xalina
-
Salsabor!
Que no et donin xalina Henry!
Sucre!

Vigila vigila que ve Putín
Brugal!

Lliri blanc ha dit...

Quina alegria Henry!
m'agrada la frase "és blanc de fora i negre per dins"!
Txau!

Cèlia ha dit...

Hola Lliri! (preciosa flor, per cert)
Un nou poema com a regal, gràcies!
Té elements màgics: un mur (blanc en contraposició de la nit fosca, el mur que reflecteix records d'amor... ); pluja fina, lluna (amagada, confirma la nit negra. hio confirmes amb el cel negre.
El mur, també en contraposició a la tristesa enyorada d'amor separa un món gris de la primavera (sorolls, flors, fruita i papallones).

Anònim ha dit...

Preciós, en la seva dolça melanconia!

Anònim ha dit...

Les antítesis i la lluna amagada... m'han seduït.

onatge ha dit...

D'aquesta nit han de quedar les petjades i n'has de guardar el camí que porta a la drecera per tornar-hi...

onatge

Lliri blanc ha dit...

Si Cèlia, té elments màgics però també malenconia com diu la Carme i la gana encara de seduccio' i d'amor que diu Novesflors.
La drecera per tornr-hi Onatge no crec de trobar-la més...se me'n quedarà el record...
Una abraçada a tothom

Unknown ha dit...

Quin dolç i estrany dolor!

Lliri blanc ha dit...

Benvolgut Josep gràcies per la visita...aqui' pots buscar altres incontinències i fragilitats. Felicitats pel teu blog!

onatge ha dit...

Deu ser aquest maig que cada dia plou un raig, i m'han florit els mots damunt del paper.

De la nit...

De la nit
més nit
només t’han
quedat estels
a les mans
i una melangia
que no et retorna
ni la nit ni el dia.

Acluques els ulls
i un calfred
de solitud
t’esborrona el cos.

Aquella nit
et va encerclar
en un eclipsi.
De vegades
et preguntes
si de debò
fou veritat
o només fou un somni.
La nit et va deixar
un mar per navegar...
Ara el poema
és la barca
però et falten els rems,
restes ancorada
al port de la nit.
Però cada dia
hi ha un llevant
que et farà arribar.

Ara abraces paraules
i l’alè del moment.
La nit és un
viatge d’estels.
Però la nit
només és tres
punts suspensius...
Sempre neix
un nou dia.
Tot és passatge,
no t’aferris a res,
ni tan sols als records.
Si la ferida
no se’t tanca,
només és senyal
de camí.
De cada llàgrima
en neix un somriure.
De vegades
la soledat és
l’almívar del destí.

En la nit
trobaràs la lluna
voltada de lliris blancs
i del seu pol•len
et germinarà
la felicitat dels anys.

No cal que portis
el cor a la mà,
l’amor et besarà.
Ara estàs absorta
en el conflicte de viure.
Quan el silenci t’acaroni,
llavors parlarà l’amor.
La nit deixarà
de ser un record llunyà,
senzillament ja no serà...

onatge

Lliri blanc ha dit...

No comment Onatge...
em quedo sense paraules i amb una postal feta de silenci, l'imatge d'una lluna que envolta lliris blancs i una nit profunda amb tres punts suspensius

...

Joan de Peiroton ha dit...

SÓC ESDEVINGUT HENRY THE VIII-STA !!! GENIAL!!!!
No pateixis, lliri, que segueixo essent llirista. No hi ha cap incompatibilitat segons els nous estatuts dels Henry the VIII-aires.
Bé, em sembla que hi manca un enllaç a la meva llista.
VISCA HENRY ZE VIII! LONGA VIDA I MOLTS VIIIINS!
I un saludet càlid a la poetessa mes talentuosa de l'Alguer que conegui!

Lliri blanc ha dit...

Tens rao' Joan! Henry és genial...també jo m'he apuntat a la marxa...es trobarem durant el recorregut.

Més talentuosa?jajajajaja
si coneixes només a mi? ets simpatic en la teva exageracio'.....

ciao