diumenge, de juny 15, 2008

LE PASSANTI /LES PASSANTS


http://it.youtube.com/watch?v=XFT29VuKLkw




LE PASSANTI


Io dedico questa canzone

ad ogni donna pensata come amore

in un attimo di libertà

A quella conosciuta appena

non c'era tempo e valeva la pena

di perderci un secolo in più

A quella quasi da immaginare

tanto di fretta l'hai vista passare

dal balcone a un segreto più in la

E ti piace ricordarne il sorriso

che non ti ha fattoe che tu le hai deciso

in un vuoto di felicità

Alla compagna di viaggio

i suoi occhi il più bel paesaggio

fan sembrare più corto il cammino

E magari sei l'unico a capirla

e la fai scenderesenza seguirla

senza averle sfiorato la mano

A quelle che sono già prese

e che vivendo delle ore deluse

con un uomo ormai troppo cambiato

ti hanno lasciato inutile pazzia

vedere il fondo della malinconia

di un avvenire disperato

Immagini care per qualche istante

sarete presto una folla distante

scavalcate da un ricordo più vicino

Per poco che la felicità ritorni

è molto raro che ci si ricordi

degli episodi del cammino

Ma se la vita smette di aiutarti

è più difficile dimenticarsi

di quelle felicità intraviste

Dei baci che non si è osato dare

delle occasioni lasciate ad aspettare

degli occhi mai più rivisti

Allora nei momenti di solitudine

quando il rimpianto diventa abitudine

una maniera di viversi insieme

Si piangono le labbra assenti

di tutte le belle passanti

che non siamo riusciti a trattenere



LA MEVA TRADUCCIÓ DE LA CANçÓ DE FABRIZIO DE ANDRÈ

“LES PASSANTS”

Jo dedico aquesta cançó
A cada dona pensada com amor
En un instant de llibertat
A aquella coneguda fa poc
No hi havia temps i no valia la pena
Perdre-s’hi un segle de més.
A aquella quasi d’imaginar
Així de pressa l’has vista passar
Del balcó a un secret més enllà
I t’agrada recordar-ne el somriure
Que no t’ha fet i que tu li has decidit
En un buit de felicitat.
A la companya de viatge
Els seus ulls el més bo paisatge
Fan semblar més curt el camí
I tan de bo ets l’únic a comprender-la
I la fas baixar sense seguir-la
Sense haver-li fregat la mà.
A aquelles que ja són preses
I que vivint de les hores desillusionades
Amb un home ara massa canviat
T’han deixat, inútil bogeria,
veure al fons de la malenconia
d’un futur desesperat.
Imatges estimades per pocs instants
Sereu aviat una gentada distant
Descavalcada d’un record més a prop
Per poc que la felicitat se’n torni
És molt rar que s’hi recordi
Dels episodis del camí.
Però si la vida acaba d’ajudar-te
És més difícil oblidar-te
D’aquelles felicitats entrevistes
Dels petons que no s’ha gosat donar
De les ocasions deixades a esperar
Dels ulls mai més vistos.
Aleshores en els moments de solitud
Quan l’enyorança desdevé habitud,
una manera de viure’s junts,
es ploren els llavis absents
de totes les belles passants
que no hem pogut entretenir
.

7 Comments:

Blogger Striper said...

Molt bonica una bona canço.

11:28 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

De Andrè era i és un cantant-poeta!

11:46 p. m.  
Blogger Cèlia said...

Bé, com a dona que sóc, em sento dedicada aquest poema-cançó. L'he escoltada en italià (quina delícia) i he aprofitat la pàgina you tube i l'he escoltada en francès. Quin bon dia!

12:44 p. m.  
Anonymous Jacob said...

Fabrizio de Andrè sempre tan especial, recordo molt la cançó "Una storia sbagliata".
Un gran poeta!!

1:12 p. m.  
Blogger novesflors said...

M'ha agradat molt escoltar la cançó. Una veu molt bonica, la d'aquest cantant.

8:48 p. m.  
Blogger Zenit R.A.M. said...

grande Fabrizio!

11:19 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Bon un aquest Fabrizio, m'agrada. Fa uns mesos li vaig dedicar un post, i trobar-lo per aquí ha estat un plaer.

Salut!

4:15 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home