dimecres, de juny 11, 2008

Vincent Estelles

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/
servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=21&titol=79


Aquesta tarda a la seu de l'Ateneu alguerès el professor Iban Leon Llop ha tingut una conferència sobre el poeta escriptor Vincent Estellés" El tractat de les maduixes".

Un poeta que ha escrit coses profundes amb una manera molt senzil de veure la vida diaria en tots els seus sentits.

Aqui de seguida uns dels poemes més conegut

"ELS AMANTS"

La carn vol carn.


Ausiàs March


"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peçó d'una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."



Vocabulari
Cast: Net de luxúria

Peçó: Extrem carnós de l'orella

Arrap: Ferida superficial feta amb les ungles

Muscle: Espatlla

7 Comments:

Blogger onatge said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

11:38 p. m.  
Blogger onatge said...

Aquest poema m'encanta quan el canta l'Ovidi Motllor a la guitarra amb en Toti Soler.
És veritat l'Estellés estripava la realitat per bastir-la al seu aire i segons la seva sensibilitat. Un poeta que m'agrada molt.

Una abrçada.
onatge

11:42 p. m.  
Blogger Cèlia said...

A més d'aquesta, m'ha vingut de gust escoltar la canç´de bressol. M'encanten...

6:38 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

a més m'ha agradat un poema dedicat al padre analfabta que se'l mirava orgullos mentra escrivia i l'escoltava encantat quan li llegia uns seus escrits. I diu que ara que el seu pare no hi ha més se'l sent per darrere com fos un angel que sempre està al seu costat.Això passa també a mi...i com ell vull agrair l'home més important de la meva vida!

6:44 p. m.  
Blogger Striper said...

AQuest poema m'ha fet recorda la versio cantada, un poema amb dosis de cruessa pero tendre i sensible.

9:14 a. m.  
Anonymous novesflors said...

Un poema molt intens, del seu "Llibre de meravelles".
I Toti Soler, amb l'Ovidi, formidables tots dos.

8:29 p. m.  
Anonymous Anònim said...

M'alegre que a l'estellés se'l vaja coneguen per tots els indrets, doncs és un del grans.
Però no és viNcent és VICENT ANDRÉS ESTELLÉS.

1:12 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home