diumenge, de juliol 20, 2008

JO NO SÉ PARLAR D’AMOR


JO NO SÉ PARLAR D’AMOR

Perquè amor fas així mal?
Meta anhelada i temuda,
cremes l’ànima a qui fregues,
congeles els llavis
de qui vols fugir.
Meta somiada i renegada,
incendies els cossos dels destinats,
apagues la mirada
als allunyats.
Perquè fas així mal?
Sobres les cendres de la passió
gastada appressadament,
camines indiferent
i cants i plors i rialles i crits
et fan d’estela
en el joc cruel
del dir-se “Ti amo”

5 Comments:

Blogger onatge said...

Jo tampoc sé parlar d'amor.

L’amor verge duu somni,
quan ja despert, duu enyor i temps
i un ahir que es perd en el record.
La innocència de les primeres paraules, o no.
La primera tempesta generada
dins del propi cos.
Il•lusions glaçades a la pròpia pell.
El desig frustrat que només es cura
estimant en el temps.
No cal dur el cor en safata...,
compartir no és negar-se,
però sense compartir no hi ha res a dir.


Salut.
onatge

1:17 p. m.  
Anonymous gripaublau said...

Sovint fem mal sense voler, perquè som víctimes dels nostres mals i no sabem fer una altra cosa. Tant de bo que ens ajudi a guarir les nostres ferides.

1:29 p. m.  
Blogger Striper said...

Diuen Que la nostra capacitat d'estimar, es la mateixa que la de patir.

5:18 p. m.  
Blogger Cèlia said...

Tremola la veu ferida.
Verins poderosos
corsequen l’ànima
del cos incendiat de l’amant nu
que l’amor desballesta
des de les arrels,
i el pes de l’enyor
ofega el panteix
del temps en passat.

Camina lentament
indiferent als cants enfosquits
i als plors anul•lats.
Intenses passions estripen
les venes,
i els deserts de la pols
anorreen la raó.
Tremola la veu ferida.

9:19 p. m.  
Blogger Henry The VIII said...

Molt maco el poema Lliri. Però el problema no és mai l'amor. El problema són els monopolys (almenys aquí, no sé a Itàlia) com els farmacèutics, els notaris, o d'altres coses que passen. L'amor sempre està bé. O almenys això és el que s'ha de pensar. Bé, és una humil opinió. Sigui com sigui çada (abreviatura d'abraçada)

12:18 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home