dimecres, d’octubre 29, 2008

DERROTA/SCONFITTA



DERROTA

Plouen ulls sobre la terra
ja humida de derrota.
El cel és tancat i boirós,
fusells ressonen dins la vall
i parlen de tardor.
Ànimes salvatges s’uneixen
Dins l’abraçada del bosc.
La derrota atemoreix,
la sensació d’impotència trasbalsa
i la tristor senyala
l’avançada de l’enemic.
Proejctils travessen el cor,
paraules trencan els somnis,
tiràns capturen respirs.
Vindrà l’hivern que congelarà el dolor,
sereu miserables i despullats com la terra.
Oblidarem les joies desil.lusionades
quan sobre els vostres passos pesats
tornaran a créixer les flors.




SCONFITTA

Piovono occhi sulla terra
già umida di sconfitta.
Il cielo è chiuso e nebbioso,
fucili risuonano nella valle
e parlano d’autunno.
Anime selvagge si uniscono
nell’abbraccio del bosco.
La sconfitta intimorisce,
il senso di impotenza sbigottisce,
la tristezza scandisce
l’incedere del nemico.
Proiettili attraversano il cuore,
parole spezzano i sogni,
tiranni catturano respiri.
Verrà l’inverno che congelerà il dolore,
sarete squallidi e nudi come la terra.
Oblieremo le deluse gioie
quando sui vostri passi pesanti
cresceranno nuovamente i fiori.
Enviat d'en Onatge :
De la derrota en naixerà
la llavor de l'esperança
d'una nova vida,
una nova il·lusió.
Els fusells sempre
són una mala aixada
només caven tombes de mort...
Totes les ànimes bones
faran una gran abraçada
i encerclaran a l'enemic.
Després de l'hivern
vindrà la nostra primavera
fondrà neus i freds.
Serem veu i clam
sembrat en terra bona.
La tristesa també
tindrà la seva tardor.
Serem flama del mateix foc...
Enviat de Cèlia:
de l'esperança nascuda
s'uniran les cordes
contra els miserables.
Cels enfosquits
cridaran noves ànimes
hivernals i solitàries
fins que arribi,de nou,
seguint el seu cicle,
la primavera,el sol,la pluja,
l'amor,la solitud,la pluja.
De nou, els projectils
capturaran l'angoixa- oprimida
encara-dels vostres cors.
I una flor vermella
s'obrirà de cop.
Enviat del Rockpoeta:
CORAZONES DE TRAPO
No hay Esperanza
Derrota y muerte
Com en corazones de trapo
No hay esperanza
E ti preleveranno dal nulla
Senza potersi voltare indietro.
E senza più poter alzare lo sguardo
Verso il futuro.
Un soffio
Il Buio.
DANIELE VERZETTI, ROCKPOETA

27 Comments:

Blogger onatge said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

10:35 p. m.  
Blogger onatge said...

De la derrota en naixerà
la llavor de l'esperança
d'una nova vida,
una nova il·lusió.

Els fusells sempre
són una mala aixada
només caven tombes de mort...

Totes les ànimes bones
faran una gran abraçada
i encerclaran a l'enemic.

Després de l'hivern
vindrà la nostra primavera
fondrà neus i freds.

Serem veu i clam
sembrat en terra bona.
La tristesa també
tindrà la seva tardor.
serem flama del mateix foc...


-escrit i sentit ara en tres minuts, no ho dic per mèrit, sinó per les mancances...

Salut.
onatge

10:36 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Onatge gràcies!Podria cantar-te "dona'm tres minuts" i tu ja me'ls has donats.Un regal precios!

10:40 p. m.  
Blogger ღ Sara ღ said...

fa venire i brividi!!

è bellissima!!!!! bravissima, come sempre

un bacione!

11:24 p. m.  
Blogger 3my78 said...

Lo so che non c'entra con quello che dirò. Ma aver letto la tua poesia mi ha fatto ricordare,ed immedesimare, una passaggio del libro Il Signore degli Anelli:-D
Grazie:-)

11:32 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Sara:i brividi...anzi i rampi allo tomaco me li fai venire tu con le tue deliziose ricette! baci!

3MY78:quale passaggio? sono proprio curiosa!Grazie per essere passato. :-)))

11:39 p. m.  
Blogger Carme said...

M'agrada llegir-vos, parella de poetes, que us complementeu l'un i l'altre transmeten amb força tot allò que voleu dir. una abraçada.

11:46 p. m.  
Blogger Maurizio said...

In questo periodo in particolare... vorrei non doverlo vivere mai... e spero di non viverlo...
Una dolce notte e un abbraccio

11:48 p. m.  
Blogger Pietro said...

Sei la mia ultima lettura prima della notte. E' un piacere leggerti.
Un caro saluto.

12:37 a. m.  
Blogger Pier Luigi Zanata said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

6:34 a. m.  
Blogger Pier Luigi Zanata said...

By the world - on the road

Versi bellissimi, immaginifici.
Parole tristi per descrivere momenti drammatici, ma io comesempre intravedo un futuro migliore
''Oblidarem les joies desil.lusionades
quan sobre els vostres passos pesats
tornaran a créixer les flors''.
Io credo in un diverso futuro e il finale della tua bella poesia mi ricorda un bellissimo verso di una delle mille e mille canzoni di Woodie Gutrie
''Green pastures of plenty from dry desert ground'' (verdi pascoli dell' abbondanza da aride terre deserte).
Vale

6:40 a. m.  
Blogger Striper said...

Per que tanta por a l'hivern l'escalfor el neutralitza.

6:59 a. m.  
Blogger Quartodiluna said...

CIAO!!!!NUOVO BLOG!!!! :)

12:45 p. m.  
Blogger Juan Cairós said...

B E L L I S I M O
S E R E N I S I M O!

Eres grande, poeta, y aunque reconozca que he echado mano del diccionario, lo cierto es que valió la pena.

Me encantó!

5:30 p. m.  
Blogger Cèlia said...

I de l'esperança
nascuda
s'uniran les cordes
contra els miserables.

Cels enfosquits
cridaran noves ànimes
hivernals i solitàries
fins que arribi,
de nou,
seguint el seu cicle,
la primavera,
el sol,
la pluja,
l'amor,
la solitud,
la pluja.

De nou, els projectils
capturaran l'angoixa
- oprimida encara-
dels vostres cors.
I una flor vermella
s'obrirà de cop.

6:17 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Carme: Gràcies. Onatge és sorprenent ..encara no he acabat de penjar el poema i ell ja ha escrit la resposta...és increible!

Maurizio: un abbraccio anche a te.Spero tutto bene.Dal tuo commento traspare tristezza...

Pietro: spero solo di non essere soporifera! Grazie del complimento. :-))

Pierluigi: quanta saggezza nei tuoi versi, nei tuoi commenti costruttivi, nelle tue parole, nella vita che stai cercando on the road! Un abbraccio!

Striper: quin tipus d'escalfor? jajaja. petons !

Quarto di luna:le tue foto sono poesia visiva! Baci.

Juan Carlos: m'afalagues amb les teves paraules i amb la teva visita.Ja t'he enllaçat per poder llegir-te sovint( Jo també amb l'ajuda d'un diccionari!)

Cèlia: la flor de la teva poesia és ja penjada al post...moltes gràcies

6:45 p. m.  
Blogger novesflors said...

I tornaran a nàixer flors. Tal com diu en Llach "cal que neixin flors a cada instant".

9:06 p. m.  
Blogger stella said...

Sei molto triste,più del solito o sbaglio?

9:24 p. m.  
Blogger Mat said...

ciao corregionale!!!!

9:42 p. m.  
Blogger Henry The VIII said...

Que maco Lliri! Tot plegat molt apoteòsici però alhora molt genial. Felicitats com sempre. Un plaer lo teu blog, xiau

12:27 a. m.  
Blogger Blogger said...

LLiri è bellissima.
E lo sai che non mi sbilancio mai molto.
Un bacio.
Blogger

12:56 a. m.  
OpenID Federico said...

Riesci sempre ad emozionarmi. Davvero.
Un abbraccio dal nord!

10:57 a. m.  
Anonymous gripaublau said...

Ve l'hivern, sí. I les derrotes no són el final, només són la fi d'una etapa que cedeix el seu lloc a una de nova.

3:33 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Novesflor: m'agrada aquesta citacio' del Llach.Gràcies per la visita.

Stella: che intuito!Un abbraccio!

Mat: EIA!!! droppu togu!

Henry: saps que maco aqui a L'Alguer vol dir boig? jajajaja de tota manera gràcies. Petons rei!

Blogger:una sola parola per te...DOLCISSIMO!

Federico: è per farti provare brividi che non siano di freddo! Grazie dall'isola. Baci.

Gripaublau: espero una etapa de renovacio'en tots els àmbits.
Una abraçada! :-)

9:55 p. m.  
Blogger 3my78 said...

Bellissima poetessa un bacione e buone feste:-)

10:56 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

3my78:very kind!Grazie altrettanto a te...

1:11 p. m.  
Blogger Daniele Verzetti il Rockpoeta said...

CORAZONES DE TRAPO

No hay Esperanza
Derrota y muerte
Comen corazones de trapo

No hay esperenza
E ti preleveranno dal nulla
Senza potersi voltare indietro.

E senza più poter alzare lo sguardo
Verso il futuro.

Un soffio
Il Buio.

DANIELE VERZETTI, ROCKPOETA

1:41 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home