dissabte, d’octubre 18, 2008

SIMFONIA D’OCTUBRE


SIMFONIA D’OCTUBRE

Avions que travessen els meus pensaments,
aigualejar d’onades cansades,
gavines que juguen amb els núvols,
corbs que riuen sobre troncs de pi.
La sorra és fresca
sota el meu cos calent.
Passa una serp apressada,
sospira un mussol esperant la lluna
ja penjada al cel blau.
L’aigua és fresca
sobre la pell calenta.
Acords de vent entre els cabells,
notes de lleugeresa dins el cor,
harmonia de sol i sal entre les mans…
rodola una pinya al final
de simfonia d’un octubre al mar.




SINFONIA D’ OTTOBRE

Aerei che attraversano i miei pensieri,
sciabordio di onde stanche,
gabbiani che giocano con le nuvole,
corvi che ridono su tronchi di pino.
La sabbia è fresca
sotto il mio corpo caldo.
Passa una serpe frettolosa,
sospira un gufo aspettando la luna
già appesa nel cielo blu.
L’acqua è fresca
sulla mia pelle calda.
Accordi di vento fra i capelli,
note di leggerezza nel cuore,
armonia di sole e sale tra le mani…
rotola una pigna sul finale
di sinfonia d’un ottobre al mare.
Comentaris en poesia:
Resposta de Onatge:
Els meus pensaments
semblen avions,
amb les cames cansades
sec a ran de les onades
i en cada núvol hi
veig el teu somriure
Resposta de Novesflors:
En cada núvol
veig el teu somriure
i la veu de les gavines,
harmonia discordant,
m'omple el cor de paraules,
concert miraculós dels teus ulls.
Resposta de Carme:
M'omplo el cor de paraules,
concert miraculós dels teus ulls.
Simfonia de l'aigua sobre la pell,
lleugeresa d'una trobada d'octubre
sota les teves paraules.
Resposta de Cèlia:
Notes de lleugeresa al cor
que batega en groc,
en marró, en vermell...
tonalitats de la felicitat de tardor!
Resposta del Rockpoeta Daniele Verzetti :
ARCHIVOLTI DI LUCE"
Scivolano note sull'acqua
Attraversano paure
Purificano dolori
Ed annientano foglie morte
Di un autunno cadente
Mai esistito.
Per avere speranza
Voci nella notte
Come un gospel sussurato
Dentro archivolti di luce.

20 Comments:

Blogger Montse said...

Bellissimo, cara. Sobretot això de la pinya que rodola i la simfonia de l'octubre al mar.

Fes un petó molt molt gran de la meva part al Cap de Caça, que el trobo a faltar molt :)

10:52 p. m.  
Blogger onatge said...

Els meus pensaments
semblen avions,
amb les cames cansades
sec a ran de les onades
i en cada núvol hi
veig el teu somriure.


SAlut.
onatge

11:11 p. m.  
Anonymous novesflors said...

En cada núvol
veig el teu somriure
i la veu de les gavines,
harmonia discordant,
m'omple el cor de paraules,
concert miraculós dels teus ulls.

11:23 p. m.  
Blogger Carme said...

M'omplo el cor de paraules,
concert miraculós dels teus ulls.
Simfonia de l'aigua sobre la pell,
lleugeresa d'una trobada d'octubre
sota les teves paraules.

11:39 p. m.  
Blogger 3my78 said...

Con questa poesia mi fai apprezzare anche ottobre,mese che ho sempre detestato :-)
Brava,bravissima.

11:50 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Montse: els meus ulls son sempre adreçats al cap de la Caça quan vaig al mar...el bes és ja donat i un també per a tu.

Onatge, Noveslors i Carme:tota una revolucio' de comentaris preciosos en poesia que ja he penjats com resposta a la meva...quin plaer! Una il.lusio' de veritat Gràciessss!!!

3my78:grazie a te per avermi fatto apprezzare Crisrina versione rock!
Baci

12:06 a. m.  
Blogger Blogger said...

La mar es una buena amiga con la que hablar.
Dario

1:50 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

BLOGGER: Oi quina rao' que tens Dario!
Bon diumenge a tothom.Jo surtiré d'excursio cap la Vall del Silanis.Petons.

7:30 a. m.  
Blogger Pellescura said...

Che bella musica...

9:59 a. m.  
Blogger Cèlia said...

Notes de lleugeresa al cor
que batega en groc,
en marró, en vermell...
tonalitats de la felicitat de tardor!

Preciosa simfonia!

6:13 p. m.  
Blogger Striper said...

Sempre he viscut terres endins, no se com deu ser la tardor vora la mar. Precios poema.

9:17 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Pellescura: moltes gràcies de veritat!:-)))

Cèlia:he penjat també el teu precios comentari! petons!!!

Striper:aquesta és una tardor molt estranya, fa una calor que sembla agost.Per això ...que fas a l'agost vora la mar?...t'ho imagines?Només canvien els colors de la natura i el fet que els dies son més curts.Si no, és tot igual que durant l'estiu.Una abraçada

9:48 p. m.  
Blogger Blogger said...

Tù tienes razon LLiri, no yo.
Dario

3:14 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Bellissima la musica,bellissima la poesia.Vedi come ti ispira la mia assenza? Mi sa che non ti faccio piu' andare sola da nessuna parte, neanche con i tuoi pensieri.HA HA SCHERZO SEI VERAMENTE BRRRRAVVVVAAA CIAO LO

12:07 p. m.  
Blogger Pier Luigi Zanata said...

Ho provato a sostituire con i versi della tua poesia le parole della canzone di Dolores 'O Riordan, effetto straordinario, affascinante.
Emozioni forti, ma allo stesso tempo dolci.
Dopo avere letto questa meravigliosa poesia chiudete gli occhi, meditate un attimo sui versi, sara' un momento indimenticabile: scoprirete la misteriosa anima profonda della vita.
Vale

1:26 p. m.  
Blogger Daniele Verzetti il Rockpoeta said...

"ARCHIVOLTI DI LUCE"

Scivolano note sull'acqua
Attraversano paure
Purificano dolori
Ed annientano foglie morte
Di un autunno cadente
Mai esistito.

Per avere speranza
Voci nella notte
Come un gospel sussurato
Dentro archivolti di luce.

DANIELE VERZETTI, ROCKPOETA

2:42 p. m.  
Anonymous gripaublau said...

Que bell viure una simfonia amb un paper tan íntim i tan infinit com el punt de trobada de la mar i la terra. El teu crit de llibertat t'ha dut a un territori de somni.

3:40 p. m.  
Blogger stella said...

Lli complimenti a te e a pier luigi.

8:01 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Blogger :la razon se da a los torpes. hihihi

Lo: con i miei pensieri vado dove voglio , quando voglio e se voglio.Non farmi troppi compimeti altrimenti mi monto la testa.Tu penserai :magari! visto che sai quanto abbia i piedi incollati a terra! Baci cara amica mia.

Pierluigi: ho provato anch'io a seguire il tuo onsiglio e meditare.Effetto sorprendente!Un abbraccio!

Rockpoeta: ho attraversato i tuoi archivolti di luce tra i suussrri di un prezioso gospel...grazie di cuore.Mi sono permessa di postare la tua poesia insieme alla altre risposte in versi. baci

Gripaublau: l'has dit , a vegades la natura és un territori de somni.Espero que el despertar-me no sigui dolent! Petons!

Stella:gràciesssss :-)))

8:45 p. m.  
Anonymous Daniele Verzetti, il Rockpoeta said...

LLIRI: Grazie a te! Vederla pubblicata è per me un'onore!

Ciao!
Daniele

3:10 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home