diumenge, de novembre 02, 2008

MAREJADA


MAREJADA

Onades rabioses
devoren l’arena.
Brilla al vent
l’iridià demoníac d’aigua i sal.
Goles insaciables d’escumes
engoleixen la platja.
Una barca a la deriva
desapareix a l’horitzó.
Crineres fluents d’alga
eixuguen sobre llits de sorra,
sota el cel net
propens a la quietud.
Dansen l’oda del vent,
arbres doblegats a la voluntat del temps.
Fantasmes de restes d’un naufragi blanquegen en llunyania.
Tresors fins ara amagats,
regalats a la terra,
espurnegen i s’emmirallen en el sol.





MAREGGIATA

Onde rabbiose
divorano l’arena.
Brilla al vento
l’iride demoniaco d’acqua e sale.
Fauci insaziabili di schiuma
inghiottono la spiaggia.
Una barca alla deriva
sparisce all’orizzonte.
Chiome fluenti d’alga
asciugano su letti di sabbia
sotto il cielo terso propenso alla quiete.
Danzano l’ode del vento
alberi piegati al volere del tempo.
Fantasmi di relitti biancheggiano in lontananza.
Tesori finora nascosti, regalati alla terra,
scintillano e si specchiano nel sole.
Enviat d'en Onatge:
Som fràgils molt fràgils
a la força dels elements.
Les promeses a la sorra
són esborrades per
un cop de mar
.Som una fulla de vida
als llavis del vent...
Ens fem ninetes d'horitzó
perquè la tempesta
ha desfet el dibuix.
A la deriva una
barca sense rems...
Esdevenim allò que som:s
om petits petits
a la força trempada de la vida.
Després del gran silenci
obrim els ulls i mirem,
i anem apagant el gran
forat que se'ns ha obert endins.

30 Comments:

Blogger onatge said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

7:13 p. m.  
Blogger onatge said...

Som fràgils molt fràgils
a la força dels elements.

Les promeses a la sorra
són esborrades per
un cop de mar.

Som una fulla de vida
als llavis del vent...


Ens fem ninetes d'horitzó
perquè la tempesta
ha desfet el dibuix.

A la deriva una
barca sense rems...

Esdevenim allò que som:
som petits petits
a la força trempada de la vida.

Després del gran silenci
obrim els ulls i mirem,
i anem apagant el gran
forat que se'ns ha obert endins.

-Després de la tempesta ve la clama, deia la meva àvia, ara ho dic jo-.

onatge

7:32 p. m.  
Blogger Montse said...

El mar, la meteorologia, els elements, sempre canviants. I nosaltres, subjectes a tots aquests canvis. I, res, a acceptar que les coses mai no poden ser iguals: un avenir previsible no tindria cap sentit.

Camins, canvis... I el cap de Caça amb el seu gegant adormit ara sota el sol, ara sota la pluja batent, ara indefents davant d'una mestralada.

Que feliç i quina sort la meva, que he vist els paisatges de la teva quotidianitat sota sol, pluja, vent, amb el fred, amb la calor.

Gràcies per les teves línies. Gràcies per la imatge del meu estimat Cap de Caça.

Grazie, cara Cinzia :)

7:45 p. m.  
Blogger 3my78 said...

Onde rabbiose...
E' quello che provo io dopo la gara di F1... persa negli ultimi 200 mt...

Un saluto:-(

7:54 p. m.  
Anonymous novesflors said...

Un poema ple de metàfores precioses.

7:55 p. m.  
Blogger Carme said...

I després de la tempesta, explicada deliciosament, tornarà la calma i podrem buscar els tresors amagats.

8:08 p. m.  
Blogger ღ Sara ღ said...

Fantasmi di relitti biancheggiano in lontananza.
Tesori finora nascosti, regalati alla terra,
scintillano e si specchiano nel sole.


bellissima!!! soprattutto queste ultime frasi creano un'atmosfera magica....

un bacione

9:16 p. m.  
Blogger Pupottina said...

Buon inizio settimana!

9:10 a. m.  
Anonymous Daniele Verzetti, il Rockpoeta said...

Grande lirismo. Intenso, mai banale, con accostamento di parole ed immagini fuori da ogni schema precostituito.

Il tutto avvolto dentro un'emozione forte come le onde di questo mare in tempesta proprio come le nostre anime

Petons Cinzia.
Daniele

10:22 a. m.  
Blogger Cèlia said...

I avui surt el sol sol radiant i tot s'encalma novament, però sempre ens resta la Mediterrània plena de tresors ancestrals...

11:21 a. m.  
Anonymous gripaublau said...

La mar és la vida.

12:12 p. m.  
Blogger Striper said...

Despres de una tempesta per sort sempre surt el sol.

2:25 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Onatge: gràcies ...ja està publicat.També la meva avia deia això que m'has escrit. Una abraçada!

Montse:quan he penjat la meva foto del Cap de la caça he pensat en tu...m'havies escrit que aquesta imatge se't'havia quedat al cor!
Gràcies a tu de la teva visita.

3my78:non essere triste...vorrei consolarti ma non so come.Baci:*

Novesflors: encara vaig al mar.En front d'un paisatge aixi els poemes surten de seguida.Petons!

Carme:Els tresors sempre son més presiosos quan estan amagat. El desig li dona la preciositat.
una abraçada

Sara: dolcissima come le tue prelibatezze. Grazie!*.*

Pupottina:una buona settimana anche per te. Qui è prevista pioggia da domani. Ma fino ad oggi vi rivelo che sono andata al mare!!!hihihi

Daniele. di te mi piace il fatto che complimentia parte, i tuoi commenti sono sempre costruttivi e mai banali (per usare una tua frase).Apprezzo molto lo sforzo ,ben ripagato di comunicare in catalano. Moltes gràcies perquè ets una persona massa sensible i preciosa.Fins aviat.:-)

Cèlia: aquesta mar que amb la llengua ens uneix...i ens envolta en un tendre abraç. Gràcies!

Gripaublau:...i el mar d'hivern és encara més suggerent! Un bes!

Striper: qualsevol dia pot sortir el sol!passa també a la vida personal, no?!Amb afecte...Txau!

6:51 p. m.  
Blogger jacob said...

M'ha encantat Lliri blanc.

8:20 p. m.  
Blogger Mr. Flamingo said...

Qualche giorno dovrò postare qualche poesia in albanese, tramandata dalle mie parti... XD

ciao grazie per la visita!

11:15 p. m.  
Blogger Maurizio said...

Il mare... può custodire tesori e segreti per anni... e può distriggere... può cullarti e può travolgerti... la metafora della vita...
Un abbraccio ed una serena notte

11:28 p. m.  
Blogger Henry The VIII said...

Lliri, com sempre maco en el sentit de bonic, (i no de pazzo!)

Agafa bon rotllo quan es visita aquest weblog.

Çada (abreviatura d'abraçada)

12:07 a. m.  
Blogger Quartodiluna said...

la foto è bellissima ;-P

9:42 a. m.  
Blogger Blogger said...

La mar....
Me has acordado la Galicìa, la mar allì parece enfadado con la tierra.
Un beso LLiri, hasta pronto.
Blogger

2:19 p. m.  
Blogger 3my78 said...

lliri leggere le tue poesia è sempre un gran bel gioire... anima candida:-)
Un bacione

2:24 p. m.  
Blogger Juan Cairós said...

Eres mágica querida amiga...
Eres los que griegos llamaron Musa y los hombres sueño...

preciosos versos!

Marejada es un poema henchido de sangre, de mediterráneo que llora pasado...

Tienes alma de poetisa!

Te sigo y te leo, rastreo tus pasos y hurgo en tu alma, me interesa tu poesía!

4:15 p. m.  
Blogger Pier Luigi Zanata said...

Versi che descrivono le sensazioni del cuore, dell' anima.
Versi travolgenti come le onde del mare e della musica di Vivaldi.

6:46 p. m.  
Blogger Adriano Smaldone said...

ciao sono adriano smaldone l'autore del blog www.smaldoneadriano.blogspot.com facci un salto se ti va se lasci un commento t'inserirò nei "blog amici" cosi potrò sempre commentare il tuo blog spero che farai la stessa cosa anke cn il mio

11:13 p. m.  
Blogger zel said...

Sempre m'emociono quan vinc a llegir...

9:50 p. m.  
Blogger digito ergo sum said...

che belle le barche quando passano la linea dopo la quale non le si vede più. sembra partano per avverare un sogno. sembra che siano ferme e invece non sono già più lì. un abbraccio

6:08 a. m.  
Blogger stella said...

I due ultimi versi...quanto fanno pensare.

Mareggiata descritta splendidamente!

8:12 a. m.  
Blogger Pietro said...

profonda e lirica, come sempre

1:30 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Jacob: no tinc paraules per agrair-te.Grazie amico.

Mr Flamingo: grazie a te. aspetto con curiosità la tua poesia...ne avverto già il suono ironico.

Maurizio: Il mare è profondo, agitato ,dolce come la vita nei suoi vari stati d'animo ed è pure nero come la morte.
Un abbraccio

Henry : gràcies per el "maco".De tu m'agradaria aprendre la hironica simpatia dels teus posts i tocar el baix com cap altra persona pot fer.Petons

Quarto di luna: per forza che ti piace.è tua!!!comunque hai ragione :è splendido Capo caccia!

Blogger:un beso por ti Dario.M'agrada que un italià em escrigui en una altra llengua per crear lligams amb els amics catalans.Fins ara guapo!

3MY78: anima candida?! ecco adesso arrossisco!BACI!

Juan Cairos: és un honor per a mi rebre les teves paraules sobre la meva poesia .M'afalagues amb aquesta mena de compliments.Musa no me l'havia mai dit ningu'...moltes gràcies amic meu!
Fins aviat

6:50 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Pierluigi: vedo che come sempre sei un estimatore della miscela di parole e musica! grazie.

AdrianoSmaldone:benvenuto...appena ho un po' di tempo ti visito e provvedo.Ciao

Zel : moltes gràcies.Un comentari molt tendre.

Digito: e noi su quelle barche viaggiamo con la fantasia!
Un abbraccio carissimo!

Stella: la natura ci fa sempre riflettere! Grazie...una abbraccio e a presto.

Pietro:detto da te è un vero complimento. Un abbraccio!

7:00 p. m.  
Blogger stella said...

Liri grazie per aver lasciato la tua "traccia" da me.

5:13 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home