EL ROSTRE DE LA SOLITUD

EL ROSTRE DE LA SOLITUD

En dies grisos com aquest
si tanques els ulls
pots veure el rostre de la solitud.
Et destrossa la carn a trossos
i després escampa les cendres als núvols.
I jo em quedo en el silenci
amb la mirada perduda en el buit,
les notes d’una teva cançó penjades a la gola,
els colors de les teves paraules
esfumats en el vent.
I no hi ha res de comprendre
en aquesta cambra sense vista,
en aquest cor sense meta,
en aquesta mirada sense amor.

FUGA D'UN SOMNI

FUGA D’UN SOMNI

He baixat de la lluna
per encontrar una teva mirada,
per recollir una carícia.
Marxant sobre escalinates d’estrelles,
he deixat a l’esquena
la blanca i crua claror lunar
per assaborir el teu ample somriure.
El perfum de la terra és el meu respir,
els seus colors el meu torbament.
Barreja de veus, murmuris,
mans que s’uneixen,
llavis que se separen.
Reflectida dins el mirall només la meva imatge
i aquella del fosc silenci.
Tremola l’argent lunar
sobre les aigües de la mar.
La nit fresca aplaca el foc
que hi ha dins el meu cor.
Crideu corbs de la nit,
acompanyeu la meva tornada cap a la lluna
on m’espera la melangiosa quietud.
Crideu sempre més fort
i , batent les ales, aparteu
una mica més enllà
aquesta ombra opriment.
I més fort crideu
que jo l’estimo,
trencant la torpor i la indiferència
que ha posat en fuga el somni i l’esperança.

CADENES

CADENES

He fatigat per me liberar de les cadenes.
He lluitat fins a la fi per respirar
la paraula llibertat.
Lliures mans i bulxos,
lliure la paraula
lliure el somrís,
però só restada  presonera de mi mateixa.

CATENE

Ho faticato per liberarmi dalle catene.
Ho lottato sino alla fine per respirare
la parola libertà.
Liberi mani e polsi,
libera la parola,
libero il sorriso,
ma sono rimasta prigioniera di me stessa.

CENTRE EXCURSIONISTA DE L'ALGUER

PROPERA E I ULTIMA TROBADA ABANS DE LA PAUSA D'ESTIU EL 2 DE JUNY

"CAP MARRARJU" PROMONTORI ENTRE L'ALGUER I BOSA

EXCURSIÓ A CAPO FALCONE

EXCURSIÓ A CAPO FALCONE

L’itinerari d’aquesta excursió ens ha conduit a la península de Stintino al nord ovest de l’illa de Sardenya.
Un recorregut de més o menys 16 km. Surtint de la cala “Coscia di donna” (cuixa de dona) fins al promontori de “Capo Falcone” ( cap del falcó), un paradís salvatge i incontaminat.Es diu així per què en les seves cavitats nidifica el falcó pelegrí ( n’hem vist diferents exemplars). Aquí s’eleva una torre de la qual es pot admirar tota la costa occidental fins al Cap de la Caça. Des del promontori hem baixat a la cèlebre platja de la Pelosa (una de les més belles de l’illa) que mira una mar turquesa i transparent on es troben l’Asinara, l’illa Piana i una petita illa amb la torre aragonesa de la Pelosa que dona el nom al lloc. La sorra d’aquesta platja és blanca i fina cosa que contrasta amb les roques fosques del voltant.
Aquest recorregut ha estat un clamor de colors: sorra blanca, gavines blanques, vaques blanques,núvols blancs, mar i cel blau, el verd de la vegetació, el rosa de les flors i fins i tot l’argent d’unes roques precioses en un paisatge del sabor llunar tant especial per a mi!!!

PASSOS EN LA NIT...

PASSOS EN LA NIT

Aquest mur blanc
refugi de la mia ànima,
gelós custodi de la mia malenconia,
avui empresona la pallidesa d’una cara cansada.
A ell dedico la mirada i ell
reflecteix suaus reminiscències.
Busco la joia que confina amb el dolor,
la calma i la fol.lia,
el somriure i el plor.
Parlen els nostrus passos en la nit silenciosa.
Baixa lleugera la pluja
com si no volguessi destorbar.
Brilla dins los tous ulls
l’encant d’una lluna amagada.
Instants de deliciós turbament
on flueixen mil pensaments
desitjosos de la tua bellesa.
Digui que és bastant una mia mirada
sota aquest cel negre
per aturar lo temps,
per buscar les paraules adaptes
a afogar lo cor enfollit.
Però el mur és eixut
com los meus ulls
ja sense més llàgrimes.
Al voltant tot és vida,
deliri, bordell,
primavera rient de flors,
fruita i mariposes.
Primavera dins los tous ulls negres,
sobre los tous morros frescos de perfums,
dins les tues paraules
que regalen llangor a l’aire,
i al meu cel gris i infinit
que reclina la mirada
com un velari profund.




PASSI NELLA NOTTEQuesto muro bianco,
rifugio del mio animo,
geloso custode della mia malinconia
oggi imprigiona il pallore di un volto stanco.
A lui dedico il mio sguardo
e lui riflette reminiscenze soavi.
Cerco la gioia che confina col dolore,
la calma e la follia,
il sorriso ed il pianto.
Parlano i nostri passi nella notte silenziosa.
Scende leggera la pioggia,
quasi non volesse disturbare.
Brilla nei tuoi occhi
l’incanto di una luna nascosta.
Istanti di delizioso turbamento,
dove scorrono pensieri bramosi della tua bellezza.
Dimmi che ti basta un mio sguardo,
sotto questo cielo nero,
per fermare il tempo,
per cercare le parole più adatte
a soffocare questo cuore impazzito.
Ma il muro è asciutto come i miei occhi
ormai privi di lacrime,
mentre tutt’intorno è vita,
frenesia, rumore,
primavera ridente di fiori frutti e farfalle.
Primavera nei tuoi occhi scuri,
nelle tue parole fresche di profumi
che regalano languore all’aria e
al mio cielo grigio ed infinito
che reclina lo sguardo
come un velario profondo.

Prima classificata nella sezione catalano standardal Premio di poesia e prosa
 Rafael Sari
Alghero 29 settembre 2008

TURMENT...

TURMENT

Perquè no t’adormis?
Perquè la nit baixa
i s’apodera del meu cor.
El fa dansar en l’ombra
i jo em quedo inerme a mirar
entre somriures de mussols
i ratpenats ensopits.
Perquè la nit baixa,
turmenta el meu cos,
arrossega la seva blancor a les fosques,
entre carícies i sospirs de plaer,
mentre jo em quedo inerme a mirar.
Tanco els ulls en la terranyina nocturna,
tanco les portes al torbament.
Però la nit s’apodera dels meus ulls
i s’immergeix dins l’iridià.
L’ombra que canta acaronant les pestanyes,
fixa la mirada cap la immensitat

i pinta de blau una tímida llàgrima.

ELL ÉS L’AMOR

ELL ÉS L’AMOR

Ell és l’amor,
marxa segur
entre pàlpits i flors.
Rossegen al cel
els cors enamorats.
Bell, damnat, indiferent
marxa segur
entre espines i dolors.
S’escampen al vent
ardents passions…
Perquè ell és l’amor
i marxa segur
entre pensaments i paraules.
Evasiva la mirada,
agraciat el seu cos,
apreciats els membres.
Ell és l’amor,
un llamp fugaç,
bufada que perd el perfum,
flor que busca el seu color

LECTURA DRAMATITZADA: ESCRITS DES DE LA PRESÓ

LECTURA DRAMATITZADA: ESCRITS DES DE LA PRESÓ



L'any 1997 sortia publicat als Estats Units el recull de textos This prison where I live, a cura de Siobhan Down i amb un pròleg del premi Nobel de literatura Joseph Brodsky. El llibre era un encàrrec del PEN Internacional per celebrar el seu 75è aniversari. Tots els escrits tenien un denominador en comú: havien estat dibuixats per escriptors que havien estat empresonats.Ara el PEN Català conjuntament amb l'editorial Aresta, n'ha fet una tria d'aquells esfereïdors escrits afegint-hi textos d'escriptors catalans que havien deixat testimoni de com se'ls havia privat de la llibertat més absoluta. Un colpidor aplec que s'ha titulat Escrits des de la presó.Transitar per aquest univers de reixes, de privacions, de fam, de fred, d'impotència, no és un viatge agradable. Per un escriptor, que el tanquin en una cel·la, és molt més que un robatori de la llibertat, és trencar les ales a la veu, esbotzar la paraula per fer-la presonera de l'odi i del silenci imposat.Sabedors que aquesta veu no ha de quedar en l'oblit, que ha de ressonar per tots els àmbits de la nostra consciència, el PEN Català ens demanà a mi i a l'actriu i ballarina Eva Roig, que les diguéssim aquestes paraules, que esverléssim, mot a mot, el silenci que indueix a l'oblit, al triomf de l'odi, acompanyant a l'acte de presentació de l'esmentat volum.De moment les presentacions confirmades són les següents:
A Barcelona, dimecres dia 7 de maig a les 19:00 h. a l'Ateneu Barcelonès
A Torroella de Montgrí, el dissabte dia 10 de maig.
A Girona, el dimecres dia 14 de maig a les 19:30 al Centre Cultural la Mercè

Serà un plaer poder comptar amb la vostra companyia.

ELS “CANTAMAGGIO”...

ELS “CANTAMAGGIO”

Al meu país de Liguria, Varese Ligure (SP), el primer dia de maig, un grup espontani de gent de cada edat vestida d’una manera colorada,extravagant, amb branques i flors, anomenats “Cantamaig”, alegren el poble amb dances i cançons populars per anunciar l’arribada de la primavera i per propiciar una fecunda estació.
Els pagesos li donen el benvingut amb ous, vi, pa i formatge i dolços…Fa molts d’anys vaig ser una canta maggio……..llàstima o sort que no podeu sentir la meva veu…….

De seguida us dedico a tothom el text del cant propiciatori del ‘600 :


È qui ridente maggio
È qui quel nobil mese
Che sveglia ad altre
imprese
i nostri cuori.
È carico di fiori Di rose e di viole
Dipinge come suole
Ogni riviera

RIT.
E se non ci credete
Che maggio sia arrivato
Eccolo qui piantato
E se non ci credete
Che maggio sia arrivato
Eccolo qui fiorito.

È qui la primavera
È qui il tempo novello
Torna mai più che bello
E più giocondo
Acciò che tutto il mondo
Sia colmo di allegrezza
Di gaudio, di dolcezza
E di speranza