dijous, de maig 29, 2008

EL ROSTRE DE LA SOLITUD


EL ROSTRE DE LA SOLITUD

En dies grisos com aquest
si tanques els ulls
pots veure el rostre de la solitud.
Et destrossa la carn a trossos
i després escampa les cendres als núvols.
I jo em quedo en el silenci
amb la mirada perduda en el buit,
les notes d’una teva cançó penjades a la gola,
els colors de les teves paraules
esfumats en el vent.
I no hi ha res de comprendre
en aquesta cambra sense vista,
en aquest cor sense meta,
en aquesta mirada sense amor.

dimarts, de maig 27, 2008

FUGA D'UN SOMNI


FUGA D’UN SOMNI

He baixat de la lluna
per encontrar una teva mirada,
per recollir una carícia.
Marxant sobre escalinates d’estrelles,
he deixat a l’esquena
la blanca i crua claror lunar
per assaborir el teu ample somriure.
El perfum de la terra és el meu respir,
els seus colors el meu torbament.
Barreja de veus, murmuris,
mans que s’uneixen,
llavis que se separen.
Reflectida dins el mirall només la meva imatge
i aquella del fosc silenci.
Tremola l’argent lunar
sobre les aigües de la mar.
La nit fresca aplaca el foc
que hi ha dins el meu cor.
Crideu corbs de la nit,
acompanyeu la meva tornada cap a la lluna
on m’espera la melangiosa quietud.
Crideu sempre més fort
i , batent les ales, aparteu
una mica més enllà
aquesta ombra opriment.
I més fort crideu
que jo l’estimo,
trencant la torpor i la indiferència
que ha posat en fuga el somni i l’esperança.

CADENES


CADENES

He fatigat per alliberar-me de les cadenes.
He lluitat fins a la fi per respirar
la paraula llibertat.
Lliures mans i canells,
lliure la paraula
lliure el somriure,
però m’he quedat presonera de mi mateixa
CATENE

Ho faticato per liberarmi dalle catene.
Ho lottato sino alla fine per respirare
la parola libertà.
Liberi mani e polsi,
libera la parola,
libero il sorriso,
ma sono rimasta prigioniera di me stessa.

dilluns, de maig 26, 2008

CENTRE EXCURSIONISTA DE L'ALGUER
















PROPERA E I ULTIMA TROBADA ABANS DE LA PAUSA D'ESTIU EL 2 DE JUNY
"CAP MARRARJU" PROMONTORI ENTRE L'ALGUER I BOSA

dilluns, de maig 19, 2008

EXCURSIÓ A CAPO FALCONE




EXCURSIÓ A CAPO FALCONE

L’itinerari d’aquesta excursió ens ha conduit a la península de Stintino al nord ovest de l’illa de Sardenya.
Un recorregut de més o menys 16 km. Surtint de la cala “Coscia di donna” (cuixa de dona) fins al promontori de “Capo Falcone” ( cap del falcó), un paradís salvatge i incontaminat.Es diu així per què en les seves cavitats nidifica el falcó pelegrí ( n’hem vist diferents exemplars). Aquí s’eleva una torre de la qual es pot admirar tota la costa occidental fins al Cap de la Caça. Des del promontori hem baixat a la cèlebre platja de la Pelosa (una de les més belles de l’illa) que mira una mar turquesa i transparent on es troben l’Asinara, l’illa Piana i una petita illa amb la torre aragonesa de la Pelosa que dona el nom al lloc. La sorra d’aquesta platja és blanca i fina cosa que contrasta amb les roques fosques del voltant.
Aquest recorregut ha estat un clamor de colors: sorra blanca, gavines blanques, vaques blanques,núvols blancs, mar i cel blau, el verd de la vegetació, el rosa de les flors i fins i tot l’argent d’unes roques precioses en un paisatge del sabor llunar tant especial per a mi!!!

dimecres, de maig 14, 2008

PASSOS EN LA NIT...


PASSOS EN LA NIT

Aquest mur blanc
refugi de la meva ànima,
gelós custodi de la meva malenconia,
avui empresona la pallidesa d’una cara cansada.
A ell dedico la mirada i ell
reflecteix suaus reminiscències.
Busco la joia que confina amb el dolor,
la calma i la follia,
el somriure i el plor.
Parlen els nostres passos en la nit silenciosa.
Baixa lleugera la pluja
com si no volgués destorbar.
Brilla dins els teus ulls
l’encant d’una lluna amagada.
Instants de deliciós turbament
on flueixen mil pensaments
desitjosos de la teva bellesa.
Digues que n’hi has prou d’una meva mirada
sota aquest cel negre
per aturar el temps,
per buscar les paraules més adequades
a ofegar el cor enfollit.
Però el mur és eixut
com els meus ulls
ja sense més llàgrimes.
Al voltant tot és vida,
frenesí, soroll,
primavera rient de flors,
fruita i papallones.
Primavera dins els teus ulls negres,
sobre els teus llavis frescos de perfums,
dins les teves paraules
que regalen esllanguiment a l’aire,
i al meu cel gris i infinit
que reclina la mirada
com un velari profund.

diumenge, de maig 11, 2008

TURMENT...


TURMENT


Perquè no t’adormis?
Perquè la nit baixa
i s’apodera del meu cor.
El fa dansar en l’ombra
i jo em quedo inerme a mirar
entre somriures de mussols
i ratpenats ensopits.
Perquè la nit baixa,
turmenta el meu cos,
arrossega la seva blancor a les fosques,
entre carícies i sospirs de plaer,
mentre jo em quedo inerme a mirar.
Tanco els ulls en la terranyina nocturna,
tanco les portes al torbament.
Però la nit s’apodera dels meus ulls
i s’immergeix dins l’iridià.
L’ombra que canta acaronant les pestanyes,
fixa la mirada cap la immensitat
i pinta de blau una tímida llàgrima.

dimecres, de maig 07, 2008

ELL ÉS L’AMOR


ELL ÉS L’AMOR

Ell és l’amor,
marxa segur
entre pàlpits i flors.
Rossegen al cel
els cors enamorats.
Bell, damnat, indiferent
marxa segur
entre espines i dolors.
S’escampen al vent
ardents passions…
Perquè ell és l’amor
i marxa segur
entre pensaments i paraules.
Evasiva la mirada,
agraciat el seu cos,
apreciats els membres.
Ell és l’amor,
un llamp fugaç,
bufada que perd el perfum,
flor que busca el seu color

diumenge, de maig 04, 2008

LECTURA DRAMATITZADA: ESCRITS DES DE LA PRESÓ

LECTURA DRAMATITZADA: ESCRITS DES DE LA PRESÓ



L'any 1997 sortia publicat als Estats Units el recull de textos This prison where I live, a cura de Siobhan Down i amb un pròleg del premi Nobel de literatura Joseph Brodsky. El llibre era un encàrrec del PEN Internacional per celebrar el seu 75è aniversari. Tots els escrits tenien un denominador en comú: havien estat dibuixats per escriptors que havien estat empresonats.Ara el PEN Català conjuntament amb l'editorial Aresta, n'ha fet una tria d'aquells esfereïdors escrits afegint-hi textos d'escriptors catalans que havien deixat testimoni de com se'ls havia privat de la llibertat més absoluta. Un colpidor aplec que s'ha titulat Escrits des de la presó.Transitar per aquest univers de reixes, de privacions, de fam, de fred, d'impotència, no és un viatge agradable. Per un escriptor, que el tanquin en una cel·la, és molt més que un robatori de la llibertat, és trencar les ales a la veu, esbotzar la paraula per fer-la presonera de l'odi i del silenci imposat.Sabedors que aquesta veu no ha de quedar en l'oblit, que ha de ressonar per tots els àmbits de la nostra consciència, el PEN Català ens demanà a mi i a l'actriu i ballarina Eva Roig, que les diguéssim aquestes paraules, que esverléssim, mot a mot, el silenci que indueix a l'oblit, al triomf de l'odi, acompanyant a l'acte de presentació de l'esmentat volum.De moment les presentacions confirmades són les següents:
A Barcelona, dimecres dia 7 de maig a les 19:00 h. a l'Ateneu Barcelonès
A Torroella de Montgrí, el dissabte dia 10 de maig.
A Girona, el dimecres dia 14 de maig a les 19:30 al Centre Cultural la Mercè

Serà un plaer poder comptar amb la vostra companyia.

dijous, de maig 01, 2008

ELS “CANTAMAGGIO”...


ELS “CANTAMAGGIO”

Al meu país de Liguria, Varese Ligure (SP), el primer dia de maig, un grup espontani de gent de cada edat vestida d’una manera colorada,extravagant, amb branques i flors, anomenats “Cantamaig”, alegren el poble amb dances i cançons populars per anunciar l’arribada de la primavera i per propiciar una fecunda estació.
Els pagesos li donen el benvingut amb ous, vi, pa i formatge i dolços…Fa molts d’anys vaig ser una canta maggio……..llàstima o sort que no podeu sentir la meva veu…….

De seguida us dedico a tothom el text del cant propiciatori del ‘600 :


È qui ridente maggio
È qui quel nobil mese
Che sveglia ad altre
imprese
i nostri cuori.
È carico di fiori Di rose e di viole
Dipinge come suole
Ogni riviera

RIT.
E se non ci credete
Che maggio sia arrivato
Eccolo qui piantato
E se non ci credete
Che maggio sia arrivato
Eccolo qui fiorito.

È qui la primavera
È qui il tempo novello
Torna mai più che bello
E più giocondo
Acciò che tutto il mondo
Sia colmo di allegrezza
Di gaudio, di dolcezza
E di speranza