diumenge, de febrer 22, 2009

LO DIA QUE VA MORINT


LO DIA QUE VA MORINT


Esquirriar
sobre murs de nosa
i escales de tristesa
en l’acabar d’un
altre dia estrac.
Suspesa
sobre teranyines del passat
i floridures del present
vol sobre les mies pors,
ensopeg en les derrotes.
Nad amb fatiga
en aqueix cel fosc
perseguint l’onda
amb jocs, salts
i curses de minyona.
Si caic m’aixec,
si plor... després ric,
si fuig, retorn
immòbil al fons del pantà,
inútil com pedra de riu.
Esquirriar
sobre la imatge desformada
del dia que mori,
sobre la llum tènue
dels ulls de la malenconia.


IL GIORNO CHE MUORE


Scivolo su muri di noia
e scale di tristezza
sul finire di un
altro giorno stanco.
Sospesa
su ragnatele del passato
e muffe del presente
volo sulle mie paure,
inciampo nelle sconfitte.
Nuoto a fatica
in questo cielo scuro
inseguendo l’onda
con giochi, salti
e corse di bimba.
Se cado mi rialzo,
se piango ...poi rido
se fuggo, ritorno
immobile sul fondo del pantano,
inutile come pietra di fiume.
Scivolo
sull’immagine deformata
del giorno che muore,
sulla fioca luce
degli occhi della malinconia.


diumenge, de febrer 01, 2009

UN ABRAÇ DE PAU


UN ABRAÇ DE PAU



Sobre notes de silenci
l’hivern se n’anirà
desfent lo guiatxo
dels vostros cors.
Com branques enteterigades
braços de minyons
busquen el sol.
Ulls de braja fugin lo terror,
anhelen la color d’una flor.
Lo temps és de la mia part.
Puc encara esperar,
vull encara esperar
de cantar un abraç de pau.
Només l’amor poguerà vencir la sua guerra!


UN ABBRACCIO DI PACE


Su note di silenzio
l’inverno se ne andrà
sciogliendo il ghiaccio
dai vostri cuori.
Come rami intirizziti
braccia di bimbi
protese in cerca del sole.
Occhi di brace fuggono dal terrore,
anelano il colore di un fiore.
Il tempo è dalla mia parte.
Posso ancora sperare,
voglio ancora sperare
di cantare un abbraccio di pace.
Solo l’amore potrà vincere la sua guerra!