diumenge, de març 29, 2009

NOSTÀLGIA/


NOSTÀLGIA

La porta és aclucada,
la mirada espia el cel
perseguint un raig de llum.
El vent vol entrar,
sedueix amb pol.lens i violes,
amb la malenconia
de la pluja a primavera.
Nostàlgia del passat
quan els brots
germinaven passions
i adornaven la vida.
Quan el cor commogut
trencava el silenci
com cant de rossinyol en l’aire.
Nostàlgia d’ahir
quan la porta estava esbatanada
i la mirada serena
es perdia com falcó en el sol.



NOSTALGIA

La porta è socchiusa,
lo sguardo sbircia il cielo
inseguendo un raggio di luce.
Il vento vuole entrare,
seduce con pollini e viole,
con la malinconia
della pioggia a primavera.
Nostalgia del passato
quando i germogli
fiorivano passioni
e adornavano la vita.
Quando il cuore commosso
rompeva il silenzio
come canto d’usignolo nell’aria.
Nostalgia di ieri
quando la porta era spalancata
e lo sguardo sereno
si stagliava come falco nel sole.



16 Comments:

Blogger onatge said...

La nostàlgia
és la lluna
dels dies
sense sol.

Amb la primavera
ens arriba el pol•len
de la nostàlgia en flor...

El passat, passat està.
La nostàlgia és
la mare de l’enyorança,
germana de l’absència,
àvia de la tristesa,
però també és la brisa
que ens fa somiar desperts.

La nostàlgia és una flor
que també perd els seus pètals...


Salut.
onatge

11:35 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Onatge: paraules precioses i perfumadeas de primavera que m'arriben d'ultramar. Gràcies

11:45 p. m.  
Blogger Annarita said...

La nostalgia è un sentimento sottile, ben ancorato in un angolo della mente e del cuore. Emerge all'improvviso e ci lascia un po' stranieri alla realtà attuale...

Grande, Cinzia. Versi intensi e delicati nel contempo, che penetrano. Bella l'immagine che hai scelto come pure il filmato.

Un abbraccio
annarita:)

11:57 p. m.  
Blogger Carme said...

Sempre és difícil comentar poemes i més encara si ja ha passat onatge abans!

Preciosos poemes, tos dos.

Jo crec que la nostàlgia de dies millors, pot ser positiva i creativa en algunes circumstàncies, però no se n'ha d'abusar. S'ha de mirar endavant i obrir altres portes i altres camins.

Tu Cinzia amb la teva nostàlgia obres aquest camí, el de la poesia. Una abraçada.

12:09 a. m.  
Blogger 3my78 said...

Complimenti:-)
E buon inizio di settimana:-)

7:58 a. m.  
Blogger Pier Luigi Zanata said...

Versi bellissimi, come sempre musicali. Interessante l' accostamento musicale e il contrasto tra il rock e la dolcezza della poesia.
Vale

6:55 p. m.  
Blogger novesflors said...

No sé si és per l'oratge que fa però aquesta primavera em sembla que l'hem començada malenconiosa.

7:05 p. m.  
Blogger stella said...

Sempre nostalgica...cara Lliri.

1:40 p. m.  
Blogger Rafel said...

La malenconia i la nostalgia inspira els versos, l'esperança els fa volar.

Bona primavera Lliri.

6:48 p. m.  
Blogger Daniele Verzetti il Rockpoeta said...

Bello vederti scrivere ancora ed a questo livello!!!!!

9:21 p. m.  
Blogger Cèlia said...

És tan teu aquest poema, tan ple de contrastor! (malenconia i primavera; nostàlgia i passions...). M'encanta les contraposicions que fas, ho fas d'una manera excel·lent( porta esbatanada i mirada serena...), m'encanta!
I com sempre, Onatge en fa la rèplica, quina capacitat i quina velocitat que té!

10:38 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Annarita ti ringrazio di cuore.
Hai ragione sul fatto che a volte immagini e musica possono evocare ricordi ed emozioni. Un abbraccio.

Carme, gràcies.De fet Onatge és increible i molt ràpid a l'hora d'escriure.
La porta del futur no està tancada però és aclucada... Petons

3MY78: ciao ed un abbraccio

SK: rock e poesia...mi piace!!!

Novesflors: aquesta primavera ès molt estranya...fa dos dies que plou a bot i barrall.Txau!

Stella:la malinconia è la mia malattia.grazie per essere passata a trovarmi.

Rafel:l'esperança avui és desgavellada pel fort vent de maestral de l'illa!

Rockpoeta: grazie per "il livello"..detto da te è un gran complimento!

Cèlia:gràcies per a teva recensio...m'afalgues amb el teu comentari.Crec que també Onatge hagi plaer del teu compliment.Petons

2:09 p. m.  
Blogger Pupottina said...

grazie di cuore Lliri Blanc

la tua nostalgia non è solo un componimento ma una sensazione reale che si prova sulla pelle leggendo le tue parole.... ed è bello anche il video che hai scelto per accompagnarla...

buon weekend

7:14 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Pupottina, gràcies a tu. bon cap de setmana

1:01 p. m.  
Blogger onatge said...

Hola Cinzia, si em permets, ara mirant de nou la fotografia, al marge dret hi ha dues llàgrimes que fertilitzaran la teva vida, i dins el cor de la lluna, veig que hi ha la clau que obre totes les portes...


Bon aiglàtson.
onatge

11:06 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Onatge: t'agraeixo per aquest desig tan precios!

11:29 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home