dissabte, d’abril 25, 2009

3° concorso di poesia sarda CIRCOSCRIZIONE n.2 di Sassari




Amb molt plaer avui a Sàsser he rebut una mencio' d'honor per aquest meu poema que parla de llibertat:






Corre per la teva vida





He demolit murs
d’avorriment i hipocresia.
He desfet vidres que
oprimien el respir.
A poc a poc sento sospirs
entre les ruïnes i
passatges em condueixen cap a la llum.
Demà correré nua en el vent,
perdré la mirada en el sol.
Mai més cinturons als flancs,
mai més cadenes al cor.
He renegat també el desig i la passió
per por de l’amor.
Quan la lluna sospira,
podries robar-me un bes
profund com la nit.
Podries mirar-me en silenci per hores i hores
i des dels meus ulls relliscar en el cor.
A l’alba però correré nua en el vent,
i només els meus ulls es perdran en el sol




Corri per la tua vita



Ho demolito muri
di noia e ipocrisia.
Ho infranto vetri che
opprimevano il respiro.
A poco a poco sento sospiri
fra le macerie e
cunicoli mi riportano alla luce.
Domani correrò nuda nel vento
e perderò il mio sguardo nel sole.
Mai più cinture ai fianchi,
mai più catene nel cuore.
Ho rinnegato anche il desiderio e la passione
per paura dell’amore.
Quando la luna sospira,
potresti rubarmi un bacio
profondo come la notte.
Potresti guardarmi in silenzio per ore ed ore
e dai miei occhi scivolare nel cuore.
All’alba però correrò nuda nel vento
e solo i miei occhi si perderanno nel sole.
musica consigliata dall'amico Pierluigi Zanata:



http://www.blogger.com/profile/04055609347515024496



Aquest poema és un regal d'Onatge:

Penyora d’amor...

Els murs
sempre oprimeixen,
l’avorriment és un càncer,
i la hipocresia
és un mal vestit...

Respira, que sempre
hi ha un alè d’aire,
i una flama per
acompanyar el teu foc.

Vés nua de tot
el que et lliga,
t’esclavitza i et
nega com a dona-persona...

Que els cinturons
només siguin per
acompanyar la teva cintura.

I les cadenes, ni al cor
ni enlloc, ni
que siguin d’or...

La por de l’amor
només és un pol·len
que passada l’al·lèrgia
tot és llibertat.

Quan la lluna respira
que et robi tot
el que tu vulguis,
però que sigui
amb penyora d’amor...

onatge, maig 2009

27 Comments:

Blogger Carme said...

Enhorabona, Cinzia! M'alegro molt del teu premi i em sembla merescut del tot.

11:47 p. m.  
Blogger Annarita said...

Congratulazioni sincere, cara Cinzia.

Un premio meritatissimo. La poesia è da brividi!
Un abbraccio.
annarita

11:56 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Carme :gràcies.Per a mi que soc de Liguria..rebre un premi a Sardenya...en català...és una il.lusio'!

Annarita: sei carinissima.E' una poesia in cui creco molto perchè parla di libertà (anche a costo di sofferenza...nel mio caso la solitudine) e per la premiazione, quale giorno più indicato quello della LIBERAZIONE?

12:11 a. m.  
Blogger fanal blau said...

Del tot d'acord amb la Carme, ben i ben merescut...

una felicitació a Sàsser per haver-te'l atorgat!

12:15 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Fanal Blau:Gràcies...potser que a una vida passada fos catalana?!

12:27 a. m.  
Blogger Pier Luigi Zanata said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

9:57 a. m.  
Blogger Pier Luigi Zanata said...

Congratulazioni. Concordo con il commento della sorellina Annarita.
Versi ''in crescendo'' come una fuga di Bach.
Per te, che come me, sei cresciuta a pane latte e rock and roll, leggi i tuoi versi con il sottofondo di ''The wall'' dei Pink Floyd.
Anche questo brano e' ''in crescendo'' e come la tua poesia mostra il respiro dell' uomo, la sorgente della conoscenza, che ti fa prendere coscienza di un valore fondamentale: ''la libertà''
Buona domenica.
Vale

9:59 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

SK grazie .Mi anche suggerito un'idea per la musica di sottofondo.

10:43 a. m.  
OpenID Federico said...

Complimenti cara Cinzia!
Un abbraccio!

10:53 a. m.  
Blogger Joan Cinca said...

Un poema fascinador. Felicitats pel premi!
Salutacions

11:15 a. m.  
Blogger Cèlia said...

Congratulazioni. Moltes felicitats, un poema per la llibertat amb la lluna sempre al teu voltant, no podia ser d'una altra manera... Un altre premi per a la nostra poeta sarda de cor! Deixe'm dir-te, però, que l'amor, malgrat els dolors que ocasiona, no ha de fer por...

12:11 p. m.  
Blogger jacob said...

Enhorabona Cinzia !!!
Una abraçada

12:55 p. m.  
Blogger Montse said...

Enhoraboníssima, Cinzia.

12:56 p. m.  
Blogger merike said...

Enhorabona, Cinzia! Un premi molt merescut!

Pink evoca la mort del seu pare en el transcurs de l'operació Shingle, a Anzio a Itàlia en el moment de la Segona Guerra mundial (1944). Demana amargament «Papà, que has deixat darrere de tu per a mi ? » (« Daddy, what de ya leave behind fur em? »), després respon a la seva pròpia qüestió : «Al cap i a la fi, no era més que un maó al mur». Aquesta cançó marca així la primera verdadera aparició del mur de Pink. (Wiki-traductor) He d'entrar a això. El que les paraules de la cançó al voltant de una escola privada a Anglaterra tenen en comú amb aquest poema bonic.
Sempre m'ha agradat la cançó.
Petonets des de Finlàndia!

6:49 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies a tothom..m'afalagueu!

Federico, bel complimento fratello sardo in terra di Svezia !Un abraccio anche a te

Joan, una il.lusio rebre les teves felicitats, mestre!

Cèlia gràcies ...ahh la lluna la lluna, sempre ens amalia!

Jacob una abraçada de illa a illa!

Montse : tinc encara les mans que tremolen.El meu era l'unic poema català al mig de tots sards i sobretot homes.he hagut de llegir també la traduccio en italià perquè ningu em comprenia.Però ,l'han apreciat molt.

Merike un peto' càlid i llarg fins a Finlandia!Gràcies per les teves precioses explicacions!

9:54 p. m.  
Blogger Pupottina said...

complimentiiiiiiiiiiiiiiiii

11:16 a. m.  
Blogger Nuria (fenix) said...

Hola,arrivo desde el blog de la Merike .
La meva curiositat m'ha porta a poguer llegir aquest poema tant fantastic que has escrit.
Voldria posar-lo en el blog del grup d'ajuda del "servei de dol de Manresa" .Tinc el teu permis?.
Gràcies, Nuria

2:26 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Pupottina grazie e buona settimana

Nuria: benvinguda.No hi ha cap problema,pots penjar-lo.
Una abraçada

4:27 p. m.  
Blogger novesflors said...

MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!

7:13 p. m.  
Blogger Daniele Verzetti il Rockpoeta said...

Bravissima!!!!!!!

11:37 p. m.  
Blogger Henry The VIII said...

Congratulazioni Lliri Blanc per questo premio. Vi sono la migliore. Non è il primo premio né l'ultimo. Un abbraccio

2:03 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Novesflors, moltes gràcies.

Rockpoeta, grazie maestro!

Henry the VIII ets super també en italià!!!

3:19 p. m.  
Blogger Rafel said...

Enhorabona, un gran cant a la llibertat.

10:55 a. m.  
Blogger onatge said...

Hola Cinzia, felicitats pel premi més que merescudíssim.


Salut.
onatge

11:25 p. m.  
Anonymous Leo said...

Bellissima, bellissima... non ho altri commenti! grazie!

10:04 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Rafel, moltes gràcies!
Onatge., em faltava el teu poema-comentari!
Leo, grazie cara per i complimenti..sei un fiore! o meglio...un fiore degli abissi!

11:37 p. m.  
Blogger onatge said...

Hola Cinzia gràcies pel què dius, però aquesta vegada no he volgut interferir entre el teu poema guanyador i la meva reinterpretació. Que no ho faig mai per fer la guitza, però m'és més fàcil escriure un poema interpretant el que llegeixo que no fer un comentari dient si m'agrada no m'agrada.

Salut.
onatge

12:25 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home