dissabte, de desembre 19, 2009

BON NADAL A TOTS! BLOG TANCAT PER LES FESTES...


NADAL

La ciutat és una festa de llums,
el silenci de la nit engoleix els meus passos.
Canto a cau d’orella la cantarella senzilla
que té el so del mar,
el color de les estrelles,
l’emoció del cor.
Quin fred i poesia hi ha en aquesta nit dins l’aire !
El Nadal és esperança,
és la demora de l’infantesa
que torna a la ment,
la carícia que desgela el cor més dur.
La barreja de brases incandescentes i cendres,
l’efímera inquietud d’una fràgil rosa
que pinta de vermell el trist ebarzer.


NATALE


La città è una festa di luci,
il silenzio della notte inghiotte i miei passi.
Canto sottovoce la semplice nenia
che ha il suono del mare,
il colore delle stelle,
l’emozione del cuore.
Quanto freddo e poesia c’è stanotte nell’aria!
Il Natale è speranza,
è la dimora dell’infanzia
che torna alla mente,
la carezza che scongela il cuore più duro.
L’insieme di braci incandescenti e cenere,
l’effimera irrequietezza d’una fragile rosa
che tinge di rosso il triste rovo.


diumenge, de desembre 13, 2009

Excursio' a Osilo, Vall dels molins.
































Avui amb el centre excursionista de L'Alguer he anat a Osilo.Osilo (sard Osile) és un municipi italià, dins de la província de Sàsser. L'any 2007 tenia 3.498 habitants. Es troba a la regió del Tataresu. Limita amb els municipis de Cargeghe, Codrongianos, Muros, Nulvi, Ploaghe, Sàsser, Sennori i Tergu.
Hem començat la marxa des de S Lorenzo costejant l'afluent del riu Silis, hem pujat al nuraghe Barunalzu i al nuraghe Conca Omine fins a la Roca Blanca . Hem arribats fins a la regio' Pirastreddu ( en sard terra de les peres ). Hem visitat un dels ultims molins que han estat en funcio' dins el territori.Tornant enrere hem fet el cami' dels molins. Al llarg de 12 km hem trobat una quinzena de molins abandonats en un paisatge precios i ple de colors encara que fos una diada ennuvolada.Abans de tornar a l'Alguer hem fet una cita al centre de Osilo per pujar al castell medieval dels Malaspina. Les restas dels murs perimetrals i dues torres es troben al mont Tuffudesu sobre un dels tres. cims Aquest poble té un centre historic de veritat precios on hi ha també l' esglesia de la Immacolata Concezione del segle XVIII sobre una installacio' del segle XV amb una façana molt suggerent. A banda del seu paisatge Osilo és famos també pel seu formatge Pecorino Fiore sardo i per la festa dels anells, un torneig equestre on guanya el cavaller que anant al galop enferra la majoria d'anells.

divendres, de desembre 04, 2009

L' AUTUNJO DINS LO COR


L' AUTUNJO DINS LO COR


La plaja desolada
és flagellada pel mar mogut.
Contemplo la mia vida
dins el gris horitzont
a través les barres del
record de tu que m’empresona.
Estim l' autunjo que
confundi llàgrimes i pluja,
cel i mar,
amor i dolor.
L’ímpetu estivo s’aplaca
en lo músquio moll
dins l’ombra del bosc
ont lo riu espargina lo so argentí.
S’aplaca en el cor
guardat dins la tana
protegit del llamp i del tro.
En letargia per no pensar,
per no sentir lo temps que passa
i m’allunya de tu.
De tu que ets solitud sobre la pell,
gust de nèspola selvàtica sobre los morros,
neula envoltant que abraça lo meu corp,
aquell velari de malenconia dins la mirada.
Ignars, los teus passos lleugers
van perseguint lo camí
sobre tapets de fulles dorades.
El tou somrís és lo vespre més bell pintat al cor.



L’AUTUNNO NEL CUORE


La spiaggia desolata
è flagellata dal mare agitato.
Contemplo la mia vita
nel grigio orizzonte,
attraverso le sbarre del
ricordo di te che m’imprigiona.
Amo l’autunno che
confonde lacrime e pioggia,
cielo e mare,
amore e dolore.
L’impeto estivo si placa
nel soffice muschio
all’ombra del bosco
dove il rio disperde
il suono argentino.
Si placa nel cuore racchiuso nel covo
al riparo dal lampo e dal tuono.
In letargo per non pensare,
per non sentire il tempo che scorre
e mi allontana da te.
Da te che sei solitudine sulla pelle,
sapore di nespola selvatica sulle labbra,
nebbia avvolgente che abbraccia il mio corpo,
quel velario di malinconia nello sguardo.
Ignari, i tuoi passi leggeri
proseguono il cammino
su tappeti di foglie dorate.
Il tuo sorriso è il tramonto più bello dipinto nel cuore.