diumenge, de novembre 15, 2009

EXCURSIO' S. MARIA COGHINAS LAGO CASTEL DORIA
























































Santa Maria Coghinas (gal·lurès Cuzina) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser. Es troba a la regió d'Anglona i s'hi parla gal·lurès. Limita amb els municipis de Bortigiadas (OT), Bulzi, Perfugas, Sedini, Valledoria i Viddalba.La nostra excursio' ha començat de S. Maria Coghinas.Hem pujat fins al nuraghe Concatile i després d'una pausa hem caminat per 16 km costejant el llac Castel Doria.El dia de sol i 20° de temperatura han fet d'un dia de novembre un quadre de primavera.Hem pujat encara al castel i desprès hem baixat a les termes de Castel Doria .Aqui l'aigua calenta crema les mans i tot aquell vapor dona al paisatge un aspecte surreal.
Acabada l'excursio' passant pel poblet hem fet una cita a l'esglesia romànica de S. Maria.
Al costat hi havia un monument als militars caiguts i un carruatge per a la guerra del '41.He volgut acabar l'excursio' amb aquest pensament...poseu flors als vostres canons.

dissabte, de novembre 14, 2009

Felicitats al Victor Pàmies pels 300000 registres!


el logo és de:





LA MEVA ENHORABONA!
Raons que rimen:



dissabte, de novembre 07, 2009

TARDOR/AUTUNNO


TARDOR


El cor s’omple d’arbres i cel,
baixa la pluja des dels ulls
sobre catifes de fulles i records.
Una llum feble i refinada
juga sobre les ones tèrboles i fosques.
El vent bufa tristesa
dins l’últim anhelit de l’exausta vida.
Dins l’ombra de brunes coníferes
encadeno somnis del passat.
Aquesta sensació de fi
té sobre els llavis paraules
que mai t’he dit…
corren com núvols
cap crepuscles glacial.


AUTUNNO


Il cuore si riempie di alberi e cielo,
scende la pioggia dagli occhi
su tappeti di foglie e ricordi.
Una luce fioca e raffinata
gioca sulle onde torbide e cupe.
Il vento soffia tristezza
nell’ultimo anelito dell’esausta vita.
Nell’ombra di brune conifere
incateno sogni del passato.
Questo senso di fine
ha sulle labbra parole
che mai ti ho detto…
corrono come nuvole
verso crepuscoli glaciali.


dimarts, de novembre 03, 2009

« Non cercate di prendere i poeti perché vi scapperanno tra le dita"



La mia poesia è alacre come il fuoco
trascorre tra le mie dita come un rosario
Non prego perché sono un
poeta della sventura
che tace, a volte, le doglie di un parto dentro le ore,
sono il poeta che grida e che gioca con le sue grida,
sono il poeta che canta e non trova parole,
sono la paglia arida sopra cui batte il suono,
sono la ninnanànna che fa piangere i figli,
sono la vanagloria che si lascia cadere,
il manto di metallo di una lunga preghiera
del passato cordoglio che non vede la luce.


Alda Merini, da "La volpe e il sipario"

diumenge, de novembre 01, 2009

3°classificata al Premio letterario MONTANARU di DESULO







DINS LA NIT

Dins la nit un mussol
trenca el mur del silenci.
Una reverència a la lluna,
la mirada brillant i diabòlica
cap el firmament,
el murmuri d’un cant melangiós.
D' Atena la mirada glauca,
de la terra la saviesa,
de l’ombra el misteri ancestral,
de l’infern l’udol lacerant.
L’aire es mou
al seu vol imperceptible,
la por és un batec d’ales
que fa camí al lament dels morts.
La foscor que roba certeses
s’escampa pels boscos,
sobre les aigües negres,
dins el bufec lleuger del vent
i arriba per màgia al cor.
3° premi seccio' "Poesia sarda"

NELLA NOTTE

Nella notte una civetta
rompe il muro del silenzio.
Un inchino alla luna,
sguardo luccicante e diabolico
rivolto al firmamento,
il sussurro di un
malinconico canto.
Di Atena lo sguardo glauco,
della terra la saggezza,
dell’ombra l’ancestrale mistero,
degli inferi l’ululato lacerante.
L’aria si muove
col suo passo felpato,
la paura è un battito d’ali
che fa strada al lamento dei morti.
Il buio che ruba certezze
si spande nei boschi,
sulle acque nere,
nel soffio leggero del vento
e arriva per magia nel cuore.
3° classificata sez. "Poesia in lingua sarda"