dimecres, de gener 06, 2010

ESPERA/ ASPETTA


ESPERA


Miro de la finestra
el gris del cel.
Els arbres alineats pentinen
els núvols dins l’horitzó
mentre la terra nua
es queda en silenci a mirar.
Davalla sense pausa
el riu dins la vall.
Salten i esquitxen
les aigües impetuoses
sobre grosses pedres,
lluiten I juguen amb plantes silvestres.
Les esperances afalagadores
canten sense aturar el seu camí,
ignares d’aquell mar
que està esperant.
respiro aquest aire bo
que perfuma de llenya cremada.
Rondina la pòlenta al foc,
al teu suau mesclar.
Et miro encara una vegada mare,
després el mar m’engolirà per sempre.

ASPETTA

Guardo dalla finestra
il grigio del cielo.
Gli alberi allineati pettinano
le nuvole nell’orizzonte
mentre la terra nuda
rimane in silenzio a guardare.
Scorre senza pausa
il fiume nella valle.
Saltano e schizzano
le acque impetuose
su grossi macigni,
lottano e giocano con piante selvatiche.
Le speranze lusinghiere
cantano senza fermare il loro cammino,
ignare di quel mare che resta ad aspettare.
Respiro quest’aria buona
che profuma di legna bruciata.
Borbotta sul fuoco la polenta
al tuo dolce mescolare.
Ti guardo ancora una volta madre,
dopo il mare mi inghiottirà per sempre.


5 Comments:

Blogger Cèlia said...

Quin sentiment més hivernal de dia gris però amb el caliu d'una llar que et guarda de tot l'hivern que hi ha a fora... Em fas respirar a mi també!

7:45 p. m.  
Blogger novesflors said...

Per un any ple de poesia.

7:55 p. m.  
Blogger Striper said...

perfum de llenya cremada m'agrada.Bentornada petons.

9:07 p. m.  
Blogger Rafel said...

Esperarem davant el foc que escalfa l'hivern i pinta de colors els dies grisos.
Bona tornada a l'illa.

11:18 p. m.  
Blogger onatge said...

Una espera que val la pena esperar...

"Et miro encara una vegada mare,
després el mar m’engolirà per sempre."

Un final inquietant... Com una abraçada de tristesa, de soledat, d'amor, de llum i foscor, com un eclipsi de vida...

Una abraçada.
onatge

11:02 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home