dimecres, de febrer 24, 2010

Recital di Pere Lluis Alvau " I lunedi con la poesia" Charles Baudelaire
















EL VERÍ
Charles Baudelaire

El vi sap revestir la més llorda cabana
d’un luxe miraculós,
i fa sorgir més d’un peristil fabulós
de l’or del seu vapor grana,
igual que un cel que es colga dins un cel nebulós.
L’opi fa molt més gran allò que no té límits,
allarga l’il.limitat,
aprofundeix el temps,cava la voluptat,
i de negres plaers tímids
omple el cor més enllà de sa capacitat.
Tot això no val pas el verí que traspua
dels teus ulls, ulls maragdins,
llacs on trem el meu cor i, invertit, s’hi veu dins...
Els meus somnis en corruavan
a desalterar-se en aquests gorgs salins.
Tot plegat el terrible prodigi no valdria
de ta saliva mordent,
que en l’oblit sumeix l’ànima sense remordiment,
i, traginant la follia,
als verals de la mort se l’enduu defallent!

(Versió de Xavier Benguerel)

Il veleno di Charles Baudelaire

Il vino sa rivestire il più sordido tugurio,
d'un lusso miracoloso,
e innalza portici favolosi,
nell'oro del suo rosso vapore,
come un tramonto in un cielo annuvolato.
L'oppio ingrandisce le cose che già non hanno limite,
allunga l'infinito,
approfondisce il tempo, scava nella voluttà
e riempie l'anima al di là delle sue capacità
di neri e cupi piaceri.
Ma tutto ciò non vale il veleno che sgorga
dai tuoi occhi, dai tuoi occhi verdi,
laghi in cui la mia anima trema specchiandovisi rovesciata...
I miei sogni accorrono,
a dissetarsi a quegli amari abissi.
Tutto questo non vale il terribile prodigio
della tua saliva che morde,
che sprofonda nell'oblìo la mia anima senza rimorso,
e trasportando la vertigine,
la rotola estinta alle rive della morte!

4 Comments:

Blogger onatge said...

Una bona vetllada de mots i sentiments...

Salut.
onatge

2:57 p. m.  
Blogger Cèlia said...

Un vocabulari molt ric! I una bonica i literària vetllada, sempre enriquidora!

4:58 p. m.  
Blogger Can Nantarai said...

Segur que el mateix Baudelaire, des de l'infern estant, es va admirar de tenir una recitadora tan formosa...

7:13 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies Onatge, de veritat m'ha emocionat molt aquest recital!

Cèlia,el poema en català me l'ha enviat un amic català...el merit de la rica vetllada és tot de Baudelaire!

Can Nantarai: formosa? si soc una anxova?!Em sembla de saber qui s'amaga al darrere d'aquest nom.
Una abraçada a tots i gràcies!

9:28 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home