Esquerdes sobre els murs
dins el fosc silenci.
Paraules callades,respirs ofegats…
L’afany dins el pit
d’una tremolor cansada.
El lliri selvàtic
estripat a la sorra,
reclina el cap derrotat.
El mussol ara riudins la nit inquieta.
Teranyines de llàgrimes dins els ulls.
Es bressa l’aranya
sobre un raig de lluna.
L’incertesa del demà
és la mossegada que destrossa la carn.
Els pensaments són
esquerdes sobre els murs
dins el silenci més amarg.
RAGNATELE
NELLA NOTTE
Crepe
sui muri
del
nero silenzio.
Parole
taciute,respiri soffocati…l
’affanno
nel petto di un brivido stanco.
Il
giglio selvatico
strappato
alla sabbia,
reclina
il capo sconfitto.
Il
gufo ora ride nella notte inquieta.
Ragnatele
di lacrime negli occhi.
Dondola
il ragno
su
un raggio di luna.
L’incertezza
del domani
è
il morso che dilania la carne.
I
pensieri son crepe sui muri
nel
silenzio più amaro.