Del 23 al 26 de juny de 2010, se celebra el 50 aniversari del "viatge del Retrobament". L’any 1960 un centenar de catalans, alguns d’ells reconeguts intel·lectuals i destacades personalitats de la societat civil, van decidir organitzar un vaixell per viatjar a la ciutat de l’Alguer, on feia poc que s’havia redescobert que s’hi parlava català. Al port de l'Alguer els esperava tota la ciutat, expectant, onejant banderes catalanes, per "retrobar-se" amb els germans de ponent. Un esdeveniment històric que enguany compleix 50 anys.L'Ajuntament de l'Alguer, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, ha organitzat una sèrie d'activitats culturals, lúdiques, acadèmiques, literàries, turístiques, gastronòmiques i festives amb l'objectiu de celebrar aquesta important data, que va obrir una nova etapa de relacions entre l’Alguer i Catalunya. Aquí podreu trobar una informació més detallada del programa, així com el pla de viatge adreçat a totes les persones interessades en participar en aquest "nou" viatge del Retrobament.
dimarts, de juny 22, 2010
dimecres, de juny 16, 2010
TEMPORAL
TEMPORAL
Am
la pluja
que
arpegia dins l’aire
sobre
acords de torbament.
Los
núvols que
enguixen
lo cel
amb
esquitxos de fol·lia.
La
veu aspre del vent
que
regala la passió
del
sou cant selvàtic.
La
tempesta que turmenta
lo
silenci de la monotonia.
El
llamp que tenyeix
de
vermell resplendor
lo
cel deprimit.
I
l’afan dins el pit
d’un
respir curt
a
l'espera de l’olvidament infernal…
després
l’electro-xoc del tro.
TEMPORALE
Amo la pioggia
che arpeggia nell’aria
su accordi di inquietudine.
Le nuvole che
scarabocchiano il cielo
con schizzi di follia.
La voce rauca del vento
che regala la passione
del suo canto selvaggio.
La tempesta che tormenta
il silenzio della monotonia.
Il lampo che tinge di
rosso bagliore
il cielo depresso.
E l’affanno nel petto
d’un respiro corto
nell’attesa dell’oblio infernale…
poi l’elettroshock del tuono.
dissabte, de juny 05, 2010
SOLITUD/ SOLITUDINE
SOLITUD
La brisa corre dins la tarda,
els meus pensaments són guspires dins la foscor.
Saborejo la solitud
com un fruit amb un nou gust,
dins els seus braços m’abandono.
Mastego il.lusions
i escolto la vida.
És estrany…brilla més que la lluna,
una llàgrima.
La brisa corre dins la tarda,
els meus pensaments són guspires dins la foscor.
Saborejo la solitud
com un fruit amb un nou gust,
dins els seus braços m’abandono.
Mastego il.lusions
i escolto la vida.
És estrany…brilla més que la lluna,
una llàgrima.
SOLITUDINE
La brezza corre nella sera,
i miei pensieri son scintille nel buio.
Assaporo la solitudine
come un frutto dal gusto nuovo
e nelle sue braccia m’abbandono.
Mastico illusioni
e ascolto la vita.
È strano…brilla più della luna,
una lacrima.
La brezza corre nella sera,
i miei pensieri son scintille nel buio.
Assaporo la solitudine
come un frutto dal gusto nuovo
e nelle sue braccia m’abbandono.
Mastico illusioni
e ascolto la vita.
È strano…brilla più della luna,
una lacrima.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)