dissabte, de juny 05, 2010

SOLITUD/ SOLITUDINE


SOLITUD
La brisa corre dins la tarda,
els meus pensaments són guspires dins la foscor.
Saborejo la solitud
com un fruit amb un nou gust,
dins els seus braços m’abandono.
Mastego il.lusions
i escolto la vida.
És estrany…brilla més que la lluna,
una llàgrima.


SOLITUDINE
La brezza corre nella sera,
i miei pensieri son scintille nel buio.
Assaporo la solitudine
come un frutto dal gusto nuovo
e nelle sue braccia m’abbandono.
Mastico illusioni
e ascolto la vita.
È strano…brilla più della luna,
una lacrima.

10 Comments:

Blogger novesflors said...

M'agrada la visió positiva que dónes de la solitud.

10:54 p. m.  
Blogger GURMET said...

Un bon amic teu i meu m'ha recomenat el teu bloc, nomes desitjar que aquestes llagrimes no manin dels teus ulls blaus.

11:06 p. m.  
Blogger Joana said...

Em quedo amb "mastegar il.lusions"... i amb aquesta marxeta de música :)

12:11 a. m.  
Blogger Blogger said...

Continuo a leggere le tue poesie, so che fai concorsi e via dicendo ma, una domanda, dalla Spagna: hai contattato siti e scuole (catalane) che insegnano la tua lingua? Potresti collaborare, sarebbe interessante, no? In bocca al lupo. DArio (blogger)

12:40 a. m.  
Blogger onatge said...

La solitud és una dansa
va bé dansar amb ella...

També és un fruit
va bé assaborir-lo...

És una música i
va bé cantar amb ella...

Mastega les il·lusions
però no les maseguis...

Una llàgrima sempre
és un tresor que
neix de la profunditat
parida per la
felicitat o per la solitud...


Una abraçada des del far.
onatge

11:16 a. m.  
Blogger Carme said...

Estic d'acord amb onatge que una llàgrima és com una mena de tresor...

Un poema preciós, Cinzia, encara que parli de la solitud.

8:59 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Novesflors. de fet ès una visio' diferent i més positiva.Son moments...
una abraçada

Gurmet: gràcies pels teus desitjos!Peton per a tu i al nostre amic!

Joana: gràcies per compartir les meves sensacions i tambè la musica! :)

Blogger: Ciao Dario! Què tal a Madrid?Riguardo a ciò che mi hai suggerito, la cosa Sarebbe interessante se non avessi problemi familiari che mi trattengono qui.e POI AMO LA SARDEGNA!

Onatge. gràcies pel teu poema precios com les llàgrimes parides de qualsevol gendre.petons!

Carme : gràcies per llegirm-me i comentar-me. Una abraçada

11:45 p. m.  
Blogger Rafel said...

Una llàgrima vessada prop lo Pou Salid.
Far de solitàries veles , la nit guspireja d'Il·lusions.
Fora bastions la dansa de les onades posa música a la vida i t'amara els pensaments.

9:12 p. m.  
Blogger rokins said...

preciós poema, sensació agre-dolça... comunica, arriva...

9:12 p. m.  
Blogger Cèlia said...

La solitud cerca el vesprejar per impregnar-se i fer vessar llàgrimes que contraposen la dualitat dels sentiments, però mentre hi sigui la lluna... podrem compartir-les i convertir-les en poemes! Quin misteri!

6:45 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home