diumenge, de juliol 25, 2010

EMPARA DEL VENT




EMPARA DEL VENT




Empara del vent,
libera el corp estrac
dels vels de malenconia.
Empara del vent,
excava sotaveu la pedra
i afonda amb mans ràbioses l’ànima.
Empara del vent,
menja a petites mossegades la nit
que invadeix de silenci la vida.
Empara del vent,
bufa carícies sobre el corp apagat
besant les sues cicatrices.
Empara del vent,
espergina perfum dins l’aire
de fulles, cel, flors i desig.
Empara del vent,
desperta el corp en letargia
tatuant la paraula renaixença.
Empara del vent,
juga sobre dansadores d’olvidament
i terranynes de fol.lia.
Empara del vent,
volant planar com un gavinàs
que obri les ales a l’ombra d’un somrís.






IMPARA DAL VENTO




Impara dal vento,
libera il corpo stanco
da veli di malinconia.
Impara dal vento,
scava con sussurri la pietra
e affonda con mani rabbiose nell’anima.
Impara dal vento,
divora a piccoli morsi la notte
che invade di silenzio la vita.
Impara dal vento,
soffia carezze sul corpo spento
baciando le sue cicatrici.
Impara dal vento,
cospargi profumo nell’aria
di foglie,cielo, fiori e desiderio.
Impara dal vento,
sveglia le membra dal torpore
tatuando la parola rinascita.
Impara dal vento,
dondola su altalene d’oblio
e ragnatele di follia.
Impara dal vento,
volando planare come un gabbiano
che apre le ali sull’ombra d’un sorriso.










13 Comments:

Blogger 3my78 said...

Eccezionale come sempre :)

3:29 a. m.  
Anonymous Vida said...

Aprèn del vent i aprèn de l'aigua, també del foc i de la terra. Fa tan de temps que hem oblidat que som elements, com ells, fa tan de temps que vivim com a robots...Preciós poema!!

8:01 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Bon dia 3my78 i moltes gràcies!

Vida gràcies! Tens també un nom precios!

8:35 a. m.  
Blogger novesflors said...

Aprendrem del vent, doncs.

11:56 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Aqui ha bufat molt en aquests dies Novesflors! :)

1:54 p. m.  
Blogger Carme said...

És un poema molt bonic! I un missatge potent. Aprendrem del vent i de tanrtes coses!

6:12 p. m.  
Blogger Pier Luigi Zanata said...

Bella, e' vero il vento, soprattutto il nostro maestrale
''libera il corpo stanco
da veli di malinconia''
Ogni tanto il nostro vento mi manca, ma per fortuna riesco a liberarmi dai veli di malinconia.
Buona domenica.

Rubata ed esposta in
http://utilizerapaagain.blogspot.com

7:43 p. m.  
Blogger onatge said...

Aprenc del vent
i volo amb ell
m’enlairo per damunt
de les misèries humanes...

Vent a l’esquena
i vent de cara.
Ell bufa el meu estel
i el vaixell de paper...

El vent fa dansar la flama,
la de viure i escampa les cendres...
Gronxa el poema i porta
els pètals fins als teus llavis.

Llàstima que el vent no
enterri la maldat,
l’estupidesa, l’orgull,
la violència, la guerra
que engendren els homes,
i les religions esclavitzadores...

Però per tota la gent amb mal cor:
Bon vent i barca nova...


Una abraçada des del far.
onatge

11:35 p. m.  
Blogger Rafel said...

Aprendre del vent que foragita la pols de l'oblit i mostra els sentiments. Que s'escola entre els barrots de les garjoles que volen empresonar la ment. Que sent curiositat i viatja sense destí, que no coneix fronteres a la Mediterrània. Que s'enriola quan el Mestral amaga la gent de l'Alguer a casa seva i deixa després una marina d'un blau renovellat.

5:18 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

CARME:La meva relacio' amb el vent és d'odi e amor!
Una abraçada!

PIERLUIGI grazie mille.Ti capisco...so quanto tu conosca e ti manchi il vento dell'isola e tutto ciò che ha da raccontare !

ONATGE: que bo tornar com nens! "Ell bufa el meu estel
i el vaixell de paper..."
i quina tristesa adonar-se di tanta maldat."Però per tota la gent amb mal cor:
Bon vent i barca nova..."

RAFEL:aprendre que el vent és un bo netejador de pols , sentiments i colors!

8:22 a. m.  
Blogger boladevidre said...

Un gran descobriment el teu bloc. Tornaré a rebuscar entre poemes, imatges i músiques. Gràcies

11:42 a. m.  
Blogger Cèlia said...

M'ha encantat el poema i la cançó! El poema té unes imatges precioses i realment, aprèn del vent!

9:23 p. m.  
Anonymous Anònim said...

son dels poemes de vents més bonics k he vist en tota la meva vida!!!

3:49 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home