diumenge, de maig 29, 2011

LOS NOSTROS SOMRÍS



LOS NOSTROS SOMRÍS

Los  meus passos són musica sobre l’antic camí
que condueix al cel.
Ombres d’arbres seculars
dansen com un remolí de fantasmes lleugers
sobre carrers pintats de flors.
Munt ont los ulls brillen de sol
i ont lo  respir té el perfum del cel.
La pau envolta el meu cor
i m’emocioneig escoltant l’immens silenci.
Quan lo sol resplendeix, la quieta superfície
pareix una colada d’or fondit
i los sospirs són bufades de vent.
Res me fa més por
i vol segura com un falcó rei de l’espaci…
Tu davalles dins les profunditat  de la terra
amb la curiositat del sol
que a la colgada se cabossa dins el mar.
Vas gitant la tua mirada dins les entranyes de la terra,
allà on rugeix lo vent i la llum és torba.
La malenconia de l’ànima
resta suspesa dins la foscor com tendre ratapinyada
i lo respir se  fa profund
en el passatge entre tenebres i atzur.
La potència de la natura nos domineja i  vinci los nostrus sensos…
Com roques lluminoses conflueixen los nostrOs somrís
dins la tebiesa de l’aria,dins les borbotades d’un insecte,
dins lo bàlsam d’una flor.




I NOSTRI SORRISI


I miei passi son musica
sul sentiero antico che conduce al cielo.
Ombre di piante secolari danzano
come una ridda di fantasmi leggeri
su sentieri smaltati di fiori.
Salgo dove gli occhi brillano di sole
e dove il respiro ha il profumo del cielo.
La pace avvolge il mio cuore
e mi commuovo ascoltando l’immane silenzio.
Quando il sole splende, la quieta superficie
sembra una colata d’oro fuso
ed i sospiri son soffi di brezza.
Nulla mi fa più paura
e volo sicura come un falco re degli spazi…
Tu scendi negli anfratti della terra
con la curiosità del sole
che al tramonto si tuffa nel mare.
Lanci il tuo sguardo nelle viscere della terra,
la dove ruggisce il vento e la luce s’intorbida.
La malinconia dell’anima
resta sospesa nel buio come tenero pipistrello
ed il respiro diventa profondo
nel passaggio tra le tenebre e l’azzurro.
La potenza della natura ci domina e sconfigge i nostri sensi…
Come rocce scintillanti s’incontrano i nostri sorrisi
nel tepore dell’aria, nel ronzio di un insetto,
nel balsamo di un fiore.



5 Comments:

Blogger fanal blau said...

Un bonic poema que també fa somriure...
Quants dies sense regalar-nos poesia!
Una abraçada!
I un somriure cap a l'Alguer.

10:34 p. m.  
Blogger Rafel said...

Ben tornada.
Imatges plenes de pau i tendresa, som natura i amb ella fem un vol per l'atzur on es troben els somriures.

11:36 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies Fanal Blau i Rafel.
Els vostres somriures son el regal més bell...:)

12:09 a. m.  
Blogger novesflors said...

Un bonic poema per al retorn.

7:44 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies Novesflors! :)

10:55 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home