divendres, de juliol 22, 2011

conchiglia/ conquilla


Lo senti il canto del mare? –dissi.

Poi ti presi la mano

e la conficcai nel mio cuore.

Tu ed io anfratti di conchiglia.

L’onda restituì perle

ai nostri sogni.

Pots sentir el cant de la mar? vaig demanar.

Després et vaig prendre la mà

i la vaig clavar dins el cor.

Tu i jo gorges de conquilla.

L’ona va tornar perles

als nostres somnis.



diumenge, de juliol 17, 2011

LA TUA ASSENZA/ LA TEVA ABSÈNCIA


LA TUA ASSENZA

Cosa rimane

nel pugno

della sabbia rovente

che cogliemmo?

Dell’acqua che evapora

sulla pelle imperlata?

Cosa rimane negli occhi

dopo giochi di luce

e scie di gabbiani?

Dei fiori che brillavano

nei nostri sorrisi

e del bacio ch annunciava il silenzio?

La tua assenza si è fatta parola.

Ora sei luce, verbo, oro.


LA TEVA ABSÈNCIA

Què resta

dins el puny

De la sorra roent

que vam collir?

De l’aigua que evapora

sobre la pell emperlada?

Què resta dins els ulls

després jocs de llum

i deixants de gavines?

De les flors que brillaven

dins els nostres somriures

i del bes que anunciava el silenci?

La teva absència s’ha fet paraula.

Ara tu ets llum, verb, or.

ABBANDONARSI -LLIURAR-SE


ABBANDONARSI

Intreccio di mani

nell’abbraccio del maestrale,

ridono i brividi sulla pelle sudata,

l’onda salta su e giù,

avanza e si ritrae.

L’arena l’attende,

quasi impaziente

si lascia lambire,

prendere a morsi.

Di schiuma argentata

ricopre il suo letto di alghe.

Geme il gabbiano in fuga

tra pennellate di sole.


LLIURAR-SE

Trenat de mans

dins l’abraçada del mestral,

riuen els tremolors sobre la pell suada,

l’ona salta amunt i avall,

avança i es fa enrere.

L’arena l’espera,

quasi impacient,

es deixa llepar,

prendre a mossegades.

D’escuma argentada

recobreix el su llit d’algues.

Gemega la gavina en fuga

entre pinzellades de sol.

diumenge, de juliol 03, 2011

ÉS UNA TARDA


ÉS UNA TARDA…

Aqueixa és una tarda que irradia or al sou voltant,
als ulls tancats arroba los colors,
al corp vencit, tunxades i sospirs
i després vol les mans…
és una tarda que rasca los pensaments,
despentina los cabells,
arroba lo respir, desmunta los records…
pretén sanglots.
Aqueixa és una tarda que irradia tremolors al voltant,
a la boca tancada arroba silencis,
a la cara èbria, nobles somrisos 
i després vol el ventre…
és una tarda que pretén refugi,
despentina losdesitjos,
arroba carícies, desmunta emocions…
pretén el meu mar.
És una tarda que se cabossa dins el meu pit…

Ė UNA SERA…
Questa è una sera che spande oro d’intorno ,
agli occhi chiusi ruba i colori,
al corpo arreso, gemiti e sospiri
e poi vuole le mani …
è una sera che graffia i pensieri,
scompiglia i capelli,
ruba il respiro, scavalca ricordi…
pretende singhiozzi.
Questa è una sera che spande brividi d’intorno,
alla bocca chiusa ruba silenzi,
al volto inebriato ,nobili sorrisi
e poi vuole il ventre,
è una sera che pretende rifugio,
scompiglia i desideri,
ruba carezze, scavalca emozioni…
pretende il mio mare.
Ė una sera che si tuffa nel mio petto…