dijous, setembre 01, 2011


ERBA

Bramosa del cielo m’abbandonavo nell’erba,

nel soffio lieve della primavera

precipitavo sul fresco tappeto,

nell’ombra incerta dei fiori.

E l’occhio annegava nel blu,

il blu annegava in gola…

La bocca spalancata al cielo

agli insetti e alle illusioni.

Una strana stanchezza s’abbandona oggi in me,

brandelli di nuvole

ed il ronzio di un’ape sul mio vestito a fiori,

fili d’erba nel cuore.

HERBA

Delerosa del cel em reparava en l’herba,

dins la lleu bufada de la primavera

precipitava sobre la fresca catifa,

dins l’ombra incerta de les flors.

I l’ull ofegava dins el blau,

el blau ofegava a la meva gola…

La boca oberta al cel

als insectes i a les il.lusions.

Un estrany cansament es repara avui dins de mi,

trossos de núvolsi el brunzit d’una abella

sobre el meu vestit de flors,

fils d’herba dins el cor.



2 Comments:

Blogger carina said...

He estat llegint els poemes teus que no havia llegit, tens alguna cosa publicada? Ho fas molt bé, bon cap de setmana

8:33 PM  
Blogger Lliri blanc said...

Moltes gràcies...
No tinc cap publicacio'...
bon diumenge...aqui plou!

6:51 PM  

Publica un comentari

<< Home