dijous, de setembre 01, 2011


FILI D'ERBA NEL CUORE

Bramosa del cielo m’abbandonavo nell’erba,
nel soffio lieve della primavera
precipitavo sul fresco tappeto,
nell’ombra incerta dei fiori.
E l’occhio annegava nel blu,
il blu annegava in gola…
La bocca spalancata al cielo
agli insetti e alle illusioni.
Una strana stanchezza s’abbandona oggi in me,
brandelli di nuvole
ed il ronzio di un’ape sul mio vestito a fiori,
fili d’erba nel cuore.

FILS D'HERBA DINS EL COR

Delerosa del cel em reparava en l’herba,
dins la lleu bufada de la primavera
precipitava sobre la fresca catifa,
dins l’ombra incerta de les flors.
I l’ull ofegava dins el blau,
el blau ofegava a la meva gola…
La boca oberta al cel
als insectes i a les il.lusions.
Un estrany cansament es repara avui dins de mi,
trossos de núvolsi el brunzit d’una abella
sobre el meu vestit de flors,
fils d’herba dins el cor.

2 Comments:

Blogger carina said...

He estat llegint els poemes teus que no havia llegit, tens alguna cosa publicada? Ho fas molt bé, bon cap de setmana

8:33 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Moltes gràcies...
No tinc cap publicacio'...
bon diumenge...aqui plou!

6:51 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home