diumenge, de desembre 11, 2011

RUGGISCE IL CIELO RUGEIX EL CEL


RUGGISCE IL CIELO IN QUESTA NOTTE DAGLI UMIDI PENSIERI.
DI ROSSO BAGLIORE SI TINGE IL CAMPANILE NASCOSTO.
BREVE LA DURATA DEL FRAGORE CHE INONDA IL MIO PETTO.
BRANDELLI DI RICORDI ROSSEGGIANO NEI CUPI PENSIERI.
CORVI NERI SPAZIANO DALLA MIA MENTE AL CIELO.
LE MIE ALI, LA TUA OMBRA.

RUGEIX EL CEL EN AQUESTA NIT DE PENSAMENTS HUMITS.
DE VERMELL RESPLENDOR ES TENYEIX EL CAMPANAR AMAGAT.
BREU LA DURADA DEL FRAGOR QUE INUNDA EL MEU PIT.
ESQUINÇALLS DE RECORDS S’ENROGEIXEN DINS ELS FOSCOS PENSAMENTS.
CORBS NEGRES VOLETEGEN DES DE LA MEVA MENT AL CEL.
LES MEVES ALES, LA TEVA OMBRA.

3 Comments:

Blogger Henry The VIII said...

Ciao Lliri,

En 5 versos explicar tant és molt. És un poema una mica trist però la vida té de tot i no sempre és jijiji jajaja.

Una pregunta. Des de fa un temps treus els poemes en italià i en català, però, en quin idioma els escrius primer i després els tradueixes?

Çada (abreviatura henryniana d'una abraçada)

10:40 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Hola Henry the VIII...
escric en català però faig la traduccio' perquè tots puguin comprendre...:)
una abraçada fidel seguidor...

9:37 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

9:37 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home