divendres, de juliol 22, 2011

conchiglia/ conquilla


Lo senti il canto del mare? –dissi.

Poi ti presi la mano

e la conficcai nel mio cuore.

Tu ed io anfratti di conchiglia.

L’onda restituì perle

ai nostri sogni.

Pots sentir el cant de la mar? vaig demanar.

Després et vaig prendre la mà

i la vaig clavar dins el cor.

Tu i jo gorges de conquilla.

L’ona va tornar perles

als nostres somnis.



diumenge, de juliol 17, 2011

LA TUA ASSENZA/ LA TEVA ABSÈNCIA


LA TUA ASSENZA

Cosa rimane

nel pugno

della sabbia rovente

che cogliemmo?

Dell’acqua che evapora

sulla pelle imperlata?

Cosa rimane negli occhi

dopo giochi di luce

e scie di gabbiani?

Dei fiori che brillavano

nei nostri sorrisi

e del bacio ch annunciava il silenzio?

La tua assenza si è fatta parola.

Ora sei luce, verbo, oro.


LA TEVA ABSÈNCIA

Què resta

dins el puny

De la sorra roent

que vam collir?

De l’aigua que evapora

sobre la pell emperlada?

Què resta dins els ulls

després jocs de llum

i deixants de gavines?

De les flors que brillaven

dins els nostres somriures

i del bes que anunciava el silenci?

La teva absència s’ha fet paraula.

Ara tu ets llum, verb, or.

ABBANDONARSI -LLIURAR-SE


ABBANDONARSI

Intreccio di mani

nell’abbraccio del maestrale,

ridono i brividi sulla pelle sudata,

l’onda salta su e giù,

avanza e si ritrae.

L’arena l’attende,

quasi impaziente

si lascia lambire,

prendere a morsi.

Di schiuma argentata

ricopre il suo letto di alghe.

Geme il gabbiano in fuga

tra pennellate di sole.


LLIURAR-SE

Trenat de mans

dins l’abraçada del mestral,

riuen els tremolors sobre la pell suada,

l’ona salta amunt i avall,

avança i es fa enrere.

L’arena l’espera,

quasi impacient,

es deixa llepar,

prendre a mossegades.

D’escuma argentada

recobreix el su llit d’algues.

Gemega la gavina en fuga

entre pinzellades de sol.

diumenge, de juliol 03, 2011


ÉS UNA TARDA…

Aquesta és una tarda que irradia el seu or al voltant,

als ulls tancats roba els colors,

al cos rendit gemecs i sospirs

i després vol les mans…

és una tarda que rasca els pensaments,

despentina els cabells,

roba el respir supera els records…

pretén sanglots.

Aquesta és una tarda que irradia tremolors al voltant,

a la boca tancada roba silencis,

a la cara èbria, somriures enrarits

i després vol el ventre…

és una tarda que pretén refugi,

despentina els desitjos,

roba carícies, supera emocions…

pretén el meu mar.

És una tarda que es capbussa dins el meu pit…


Ė UNA SERA…

Questa è una sera che spande il suo oro d’intorno ,

agli occhi chiusi ruba i colori,

al corpo arreso gemiti e sospiri

e poi vuole le mani …

è una sera che graffia i pensieri,

scompiglia i capelli,

ruba il respiro, scavalca ricordi…

pretende singhiozzi.

Questa è una sera che spande brividi d’intorno,

alla bocca chiusa ruba silenzi,

al volto inebriato ,rarefatti sorrisi

e poi vuole il ventre,

è una sera che pretende rifugio,

scompiglia i desideri,

ruba carezze, scavalca emozioni…

pretende il mio mare.

Ė una sera che si tuffa nel mio petto…