diumenge, de juliol 08, 2012





NO VAIG SABER MAI SI
LES ALES S’HAVIEN DESPLEGAT DINS LA TARDA
O LA FOSCA  ENVAPORAT DES DELS ULLS.
EL COS ERA UN HORITZÓ DE LLUM I OR,
L’OBSCURITAT UN ESCLAT
DE FLORS BLAU I TARONJA.
ME’N VAIG ANAR
SOBRE LES MEVES PETJADES,
DINS ELS ULLS EL SOMNI IMMORTAL,
DINS LA MÀ UNA PLOMA DE FÈNIX.
( A LUCA S.)




NON SEPPI MAI SE FOSSERO
LE ALI A DISPIEGARSI NELLA SERA
O IL BUIO AD EVAPORARE DAGLI OCCHI.
IL CORPO ERA ORIZZONTE DI LUCE E ORO,
L’OSCURITÀ UN’ESPLOSIONE
DI FIORI BLU E ARANCIO.
ME NE ANDAI SUI MIEI PASSI,
NEGLI OCCHI IL SOGNO IMMORTALE,
IN MANO UNA PIUMA DI FENICE.
( A LUCA S.)


3 Comments:

Blogger confessiogoliae said...

caleidoscopio di colori e sentimenti...bella!

4:17 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

Gràcies! :)

2:46 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

2:49 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home