diumenge, de maig 27, 2012





La sabbia libera
il ritmo dei piedi.
Si flette la palma
lasciando la parola al vento.
Dondola nella culla il mare.
Vola l’alga che scolora
nel progetto del sole.
Pentagramma sull’arena
il corpo
s’armonizza col cielo.


La sorra allibera
el ritme des dels peus.
Es doblega la palma
deixant la paraula al vent.
Gronxa dins el bressol el mar.
Vola l’alga que descolora
dins el projecte del sol.
Pentagrama sobre l’arena
el cos
s’harmonitza amb el cel.

diumenge, de maig 13, 2012


Tu che bevesti il cristallino dei miei occhi
fuggi il mio sguardo .
Il tuo incedere greve mi punisce,
l’indifferenza è  la distanza focale tra noi.
Tu che stringesti le mie mani
abbandoni la mia carne.
Il tuo piombo mi trapassa,
le tue parole sono attrito fra le nostre ali.

Tu que vas beure el cristal.lí dels meus ulls
esquives la meva mirada.
El teu pas greu em castiga,
l’indiferència és la distància focal entre nosaltres.
Tu que vas estrènyer les meves mans
abandones la meva carn.
El teu plom em travessa,
les teves paraules són fricció entre les nostres ales.