diumenge, de juny 10, 2012


FOTO DI FABIO PICCIONI

RADIAZIONI

Ad uno ad uno cadranno gli alberi
e la notte stillerà l’ultima lacrima sulla pianura arsura.
Nell’ombra del mare soffocherà la vita,
esploderà in ritardo la tua coscienza, uomo!
Tu, mascherato,
 contaminato nel cuore e nella mano
preparerai la valigia
per rifugiarti nel bagliore
della disarmante idiozia.


RADIACIONS

D’un en un cauran els arbres
i la nit destil.lerà la última llàgrima sobre la planura sequera.
Dins l’ombra del mar ofegarà la vida,
explotarà amb retard la teva consciència, home!
Tu, emmascarat,
contaminat al cor i à la mà
prepararàs la maleta
per refugiar-te dins el raig
de la desarmant idiòcia.




SULLA  SCIA D’UN AEREO
L’IMPAVIDO GABBIANO
PENETRA IL NEMBO
SULL’ECO DEL ROMBO.
LA SUA GIOIA È L’ILLUSIONE
D’UN DELTAPLANO COLORATO.

SEGUINT EL SOLC D’UN AVIÓ
L’IMPAVIDA GAVINA
PENETRA EL NIMBE
SOBRE L’ECO DE LA FRAGOR.
LA SEVA JOIA ÉS LA IL.LUSIÓ
D’UNA ALA DELTA.

diumenge, de juny 03, 2012



GLI OMBRELLONI


Aprono le porte del cielo
gli ombrelloni colorati.
Sibilano nel maestrale
le corde vocali tese.
Si inchinano al sole ed alla sera,
poi restano muti.
La mano che li chiude al tramonto
non sa che anche questo è preghiera.

ELS PARA-SOL

Obren les portes del cel
els para-sol pintats.
Xiulen en el mistral
les cordes vocals tibades.
S’inclinen al sol i a la tarda,
després es queden muts.
La mà quel els tanca al capvespre
no sap que també això és pregària.