dilluns, de setembre 29, 2014


LA MAGRANA

Los basets vermells de Side
esposa d'Orione
pertorben la quietud de la tarda.
La boca flor de magrana 
té l'afanu del mitjorn taciturn 
i sospira com insecte estrac 
entre les branques provades
per la pressa de les estajions.
Fulles esparginades del mòrbid antunju,
rams al cel en pregària fins a enjoiellar-se
i treure botons rubiconds.
A dintre la gola oberta
del fruit succós 
dansen junts fecunditat i mort.
Dents petits color carmí brillen com
granets d'un sacre rosari.
Gotes de sang destil·len
sobre los dits
la lletania del dia que mor.

3° premi ex aequo Seccio C

al Premi de poesia i prosa Rafel Sari de L'alguer


I rossi baci di Side sposa di Orione
turbano la quiete della sera.
La bocca fior di melograno
ansima nell'afa taciturna
e sospira come insetto esausto
tra le fronde provate
dalla fretta delle stagioni.
Sparse foglie del morbido autunno,
rami al cielo in preghiera,
sino al gemmarsi a festa
con gioielli rubicondi.
Nelle fauci spalancate del frutto succoso
danzano insieme fecondità e morte.
Vermigli dentini brillano
come grani d'un sacro rosario.
Gocce di sangue stillano sulle dita
la litania del giorno che muore


6 Comments:

Blogger Can Nantarai said...

preciós poema...
evocadorament tardoral.

9:10 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

moltes gràcies :)

11:25 p. m.  
Blogger Vicent Llémena i Jambet said...

L'antunju, la tardor que diem nosaltres, és la mort, la fi de la vida, que comença el seu declivi.
M'ha emocionat la imatge dels dits amb sang. Molt bonic poema, el capvespre és una mica així junt a la platja.

Vicent

5:32 a. m.  
Blogger Rafel said...

Enhorabona pel premi. Un poema fet de fils que teixeixen les vides com un capvespre de tardor.

9:48 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

gràcies pels vostres suaus comentaris :)

4:39 p. m.  
Blogger Vicent Llémena i Jambet said...

Bon Nadal i feliz i pròsper Any Nou.

Vicent

12:28 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home