dimarts, de juliol 19, 2016

TEMPORAL



TEMPORAL


EL CRIT OFEGAT EN EL NÚVOL
TRENCA EL PERÍMETRE DENS I SE PROPAGA.
S'ABANDONA EL CEL EN UN PLOR FRAGORÓS
LOS SOUS LLAVIS, PESANTS D'AMARGURA,
S'ACOSTEN A LA TERRA.
S'AFERREN ONDA I ESCOLL EN EL CLAPOTEIG DE VEUS.
LA MARINA AVANҪA I SE RETIRA EN PERPÈTUA DANҪA
LO COR RESSONA DEL SOU VIBRANT ESQUITX





TEMPORALE


L'URLO SOFFOCATO NEL NEMBO
ROMPE IL DENSO PERIMETRO E DILAGA.
S'ABBANDONA IL CIELO IN FRAGOROSO PIANTO.
LE SUE LABBRA , PESANTI D'AMAREZZA,
SFIORANO LA TERRA.
S'AVVINGHIANO ONDA E SCOGLIO NELLO SCIABORDIO DI VOCI.
IL MARE AVANZA E SI RITIRA IN PERPETUA DANZA
IL CUORE ECHEGGIA DEL SUO VIBRANTE FIOTTO.


ANNA CINZIA PAOLUCCI

PH  ELIO CIOL


2 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Jo veig al teu poema el crit de les dones, del yin, i com un ens, les dones, que poden crear, també tenen la capacitat de donar mort. Amor potser és la solució, que els taumaturgs més populars eviten.

Vicent

Lliri blanc ha dit...

T'agraeixo per seguir la meva poesia...és preciós llegir la tua original interpretació. Moltes gràcies