dimarts, de juliol 19, 2016



TEMPORAL


EL CRIT OFEGAT EN EL NÚVOL
TRENCA EL PERÍMETRE DENS I SE PROPAGA.
S'ABANDONA EL CEL EN UN PLOR FRAGORÓS
LOS SOUS LLAVIS, PESANTS D'AMARGURA,
S'ACOSTEN A LA TERRA.
S'AFERREN ONDA I ESCOLL EN EL CLAPOTEIG DE VEUS.
LA MARINA AVANҪA I SE RETIRA EN PERPÈTUA DANҪA
LO COR RESSONA DEL SOU VIBRANT ESQUITX





TEMPORALE


L'URLO SOFFOCATO NEL NEMBO
ROMPE IL DENSO PERIMETRO E DILAGA.
S'ABBANDONA IL CIELO IN FRAGOROSO PIANTO.
LE SUE LABBRA , PESANTI D'AMAREZZA,
SFIORANO LA TERRA.
S'AVVINGHIANO ONDA E SCOGLIO NELLO SCIABORDIO DI VOCI.
IL MARE AVANZA E SI RITIRA IN PERPETUA DANZA
IL CUORE ECHEGGIA DEL SUO VIBRANTE FIOTTO.


ANNA CINZIA PAOLUCCI

PH  ELIO CIOL


2 Comments:

Blogger Vicent Llémena i Jambet said...

Jo veig al teu poema el crit de les dones, del yin, i com un ens, les dones, que poden crear, també tenen la capacitat de donar mort. Amor potser és la solució, que els taumaturgs més populars eviten.

Vicent

12:38 a. m.  
Blogger Lliri blanc said...

T'agraeixo per seguir la meva poesia...és preciós llegir la tua original interpretació. Moltes gràcies

1:09 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home