LA
BOSSA DEL BOSC
De
minyona he respirat
la
olor del músquio déspres la pluja benèfica,
la
olor que emanen los bolets, solemnes tresors del sotabosc,
la
olor de l'escorja centenària que dona reparo a la processió dels
insectes,
la
olor forta de llenya i rèsina que umpli l'ària de l'autunjo,
la
olor de les fulles caigudes i fermentades durant un temps sobre
camins amagats,
la
olor de cristall dels maitins clars i rígids,
la
olor dolça i delicada de les fraules selvàtiques,
la
olor del pèl rujo del tendre matxoni,
la
olor àcida del malagraciat porcrabo,
la
olor intensa de misteriosos bàtits d'ales,
la
olor metàl·lica de la mia por a la visió d'una pívera,
la
olor blava del cel que s'obri entre les branques i la punta del nas,
la
olor del sàlice que plegat plora sobre lo riu inquiet,
la
olor dels meus pensaments destinats sols al vent,
la
olor de les mies sèmides perdudes dins la neula de santandria,
la
olor de la sang fresca sobre los genolls ferits pel rus,
la
olor de les falgueres arrugades, húmides de rosada,
la
olor de llevat dins les mans de los meus avis,
la
olor de pa i vida dedins los sous abraços,
la
olor de infinit dins los sous ulls,
la
olor de vi i aiguardent dels dies més animats,
la
olor de la casa de pedra ara coberta de mates.
He
respirat l'espirit del bosc,
la
universalitat dels sous colors...
les
gemmes de los dies ple de goig,
lo
negrefum de los dies més foscos,
la
olor del temps bruts de clorofil·la,
la
olor de la nit alhora de m'abandonar
al
sols bàtit del meu cor...
la
olor d'aqueixes paraules,
sobre
un full massa buit,
massa
blanc...
i
jo...
jo
en aquí al marge.
LA
VALIGIA DEL BOSCO
Da
bambina ho respirato
l'odore
del muschio dopo la pioggia benefica,
l'odore
che emanano i funghi, solenni tesori del sottobosco,
l'odore
della corteccia centenaria che dona riparo al corteo degli insetti,
l'odore
forte di legna e resina che impregna l'aria d'autunno,
l'odore
delle foglie cadute e fermentate da tempo su sentieri nascosti,
l'odore
di cristallo dei mattini tersi e rigidi,
l'odore
dolce e delicato delle fragole selvatiche,
l'odore
del manto fulvo della tenera volpe,
l'odore
acre del goffo cinghiale,
l'odore
intenso di misteriosi battiti d'ali,
l'odore
metallico della mia paura alla vista di una vipera,
l'odore
blu del cielo che si apre tra le fronde e la punta del naso,
l'odore
del salice che chino piange sul rigagnolo inquieto,
l'odore
dei miei pensieri destinati solo al vento,
l'odore
delle mie orme perse nella nebbia di novembre,
l'odore
del sangue fresco sulle ginocchia ferite dai rovi,
l'odore
delle felci rugose, umide di rugiada,
l'odore
di lievito nelle mani dei miei nonni,
l'odore
di pane e vita nei loro abbracci,
l'odore
d'infinito nei loro occhi,
l'odore
di vino e grappa dei giorni più vivi,
l'odore
della casa in pietra ora coperta di rovi.
Ho
respirato lo spirito del bosco,
l'universalità
dei suoi colori …
le
gemme dei giorni spensierati,
la
fuliggine dei giorni più neri,
l'odore
del tempo macchiato di clorofilla,
l'odore
della notte prima di abbandonarmi
al
solo battito del mio cuore …
L'odore
di queste parole,
su
di un foglio troppo vuoto,
troppo
bianco ...
e
io ...
io
qui al margine.
