diumenge, de novembre 04, 2018

LA BOSSA DEL BOSC




LA BOSSA DEL BOSC

De minyona he respirat
la olor del músquio déspres la pluja benèfica,
la olor que emanen los bolets, solemnes tresors del sotabosc,
la olor de l'escorja centenària que dona reparo a la processió dels insectes,
la olor forta de llenya i rèsina que umpli l'ària de l'autunjo,
la olor de les fulles caigudes i fermentades durant un temps sobre camins amagats,
la olor de cristall dels maitins clars i rígids,
la olor dolça i delicada de les fraules selvàtiques,
la olor del pèl rujo del tendre matxoni,
la olor àcida del malagraciat porcrabo,
la olor intensa de misteriosos bàtits d'ales,
la olor metàl·lica de la mia por a la visió d'una pívera,
la olor blava del cel que s'obri entre les branques i la punta del nas,
la olor del sàlice que plegat plora sobre lo riu inquiet,
la olor dels meus pensaments destinats sols al vent,
la olor de les mies sèmides perdudes dins la neula de santandria,
la olor de la sang fresca sobre los genolls ferits pel rus,
la olor de les falgueres arrugades, húmides de rosada,
la olor de llevat dins les mans de los meus avis,
la olor de pa i vida dedins los sous abraços,
la olor de infinit dins los sous ulls,
la olor de vi i aiguardent dels dies més animats,
la olor de la casa de pedra ara coberta de mates.
He respirat l'espirit del bosc,
la universalitat dels sous colors...
les gemmes de los dies ple de goig,
lo negrefum de los dies més foscos,
la olor del temps bruts de clorofil·la,
la olor de la nit alhora de m'abandonar
al sols bàtit del meu cor...
la olor d'aqueixes paraules,
sobre un full massa buit,
massa blanc...
i jo...
jo en aquí al marge.


LA VALIGIA DEL BOSCO


Da bambina ho respirato
l'odore del muschio dopo la pioggia benefica,
l'odore che emanano i funghi, solenni tesori del sottobosco,
l'odore della corteccia centenaria che dona riparo al corteo degli insetti,
l'odore forte di legna e resina che impregna l'aria d'autunno,
l'odore delle foglie cadute e fermentate da tempo su sentieri nascosti,
l'odore di cristallo dei mattini tersi e rigidi,
l'odore dolce e delicato delle fragole selvatiche,
l'odore del manto fulvo della tenera volpe,
l'odore acre del goffo cinghiale,
l'odore intenso di misteriosi battiti d'ali,
l'odore metallico della mia paura alla vista di una vipera,
l'odore blu del cielo che si apre tra le fronde e la punta del naso,
l'odore del salice che chino piange sul rigagnolo inquieto,
l'odore dei miei pensieri destinati solo al vento,
l'odore delle mie orme perse nella nebbia di novembre,
l'odore del sangue fresco sulle ginocchia ferite dai rovi,
l'odore delle felci rugose, umide di rugiada,
l'odore di lievito nelle mani dei miei nonni,
l'odore di pane e vita nei loro abbracci,
l'odore d'infinito nei loro occhi,
l'odore di vino e grappa dei giorni più vivi,
l'odore della casa in pietra ora coperta di rovi.
Ho respirato lo spirito del bosco,
l'universalità dei suoi colori …
le gemme dei giorni spensierati,
la fuliggine dei giorni più neri,
l'odore del tempo macchiato di clorofilla,
l'odore della notte prima di abbandonarmi
al solo battito del mio cuore …
L'odore di queste parole,
su di un foglio troppo vuoto,
troppo bianco ...
e io ...
io qui al margine.




4 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Anna Cinzia, sent la olor dels fulls en què tu fabriques, com un pa, els teus poemes.

Vicent Adsuara i Rollan

網路校園美女寫真 ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Lliri blanc ha dit...

Estimat Vicent, cada teu comentari és un petit poema i per això t'agraeixo. :)

Unknown ha dit...

Con un Liri de la pradera sento el mateix que baltrus